Té sentit el Consell Comarcal de l’Anoia?

L’Anoia compta amb 17 municipis que tenen una població inferior a 1.000 persones: Argençola, Bellprat, Els Prats de Rei, Calonge de Segarra, Carme, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Copons, Jorba, La Llacuna, Orpí, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere de Sallavinera, Santa Maria de Miralles i Veciana no arriben el miler d’habitants, una realitat que sovint reclama un ens supramunicipal que ofereixi o mancomuni serveis. Ara bé, en un moment d’austeritat, sembla que administracions com els Consells Comarcals o les Diputacions han de ser repensades.

Sense lloc per a la política

Antoni de Solà, alcalde de Pujalt (208 habitants) explica que el Consell té un paper com a entitat prestadora de serveis als municipis petits però no creu en el model actual: ‘No hi hauria d’haver representació política, actualment és una eina massa feixuga, cara i pesada’. De Solà es manifesta a favor d’un consell d’alcaldes que valorin què poden i volen rebre del Consell.

En el mateix sentit es manifesta Josep Maria Palau, alcalde de Jorba (820 habitants) que reconeix que la gran quantitat de petites poblacions que té Catalunya impedeix el que seria un model òptim: ‘els països nòrdics tenen dos nivells d’administració, l’estatal i la municipal’. D’aquesta manera, Palau afirma que el Consell Comarcal de l’Anoia hauria de ser un simple ens de gestió on es promogués una oferta mancomunada de serveis als diferents municipis de l’Anoia però sense que hi hagués debat polític.

D'aquesta manera, segons Palau, s'evitaria el fenomen de la creació de micromancomunitats que està vivint l'Anoia actualment (Mancomunitat de la Conca d'Òdena, Mancomunitat de Ponent, Mancomunitat de l'Alta Anoia...)

Més serveis

De Solà apunta que el Consell Comarcal de l’Anoia podria anar molt més enllà de fins on arriba avui en dia, com per exemple, en el proveïment d’aigua i lamenta l’oblit que ha viscut l’Alta Anoia: ‘Vam haver de crear el Consorci de l’Alta Anoia perquè el Consell Comarcal ens ignorava’.

Cal millorar-ne l’eficàcia

Marc Castells, alcalde d’Igualada i expresident del Consell Comarcal de l’Anoia, apunta que els Consells comarcals juguen un paper important, especialment a l’hora d’arribar als municipis més petits: ‘Els batlles d’aquests municipis sempre agraeixen l’atenció i proximitat de l’ens’. Tot i així, Castells reconeix que cal una profunda reflexió i remodelació en totes les administracions públiques del país: ‘han de ser més eficients, més àgils i han d’estar, sobretot, finançades adequadament’

'No volem ser la Ventafocs de les administracions'

Xavier Boquete, president del Consell Comarcal, es mostra defensor de l’entitat i en subratlla els serveis que presta a molts pobles de la comarca: ‘oferim serveis de benestar social a 32 municipis, transport escolar a 2.500 alumnes, servei de recollida selectiva a 31 municipis...’ Segons Boquete el Consell és una eina duradora i seriosa no com les mancomunitats que: ‘a vegades depenen de les afinitats personals entre alguns alcaldes’.

El president explica que el Consell ha de ser un ens de proximitat amb el territori, que gestioni els diners que té una entitat com Diputació, allunyada de la realitat territorial: Hem engegat aquesta etapa amb més il·lusió per l’afinitat amb la Diputació de Barcelona’.

Tot i que Boquete està obert a canvis, afirma que el Consell Comarcal de l’Anoia té tot el sentit d’existir en tant que prestador de serveis però adverteix que s’ha de dotar bé econòmicament: ‘no podem ser la Ventafocs de l’administració’.

La mirada de l’expert: suprimir només alguns Consells

Per la seva banda el catedràtic de la UB, Joaquim Solé Vilanova, expert en finançament autonòmic i municipal, recorda que el bon futur de la comarca de l’Anoia -una comarca fràgil de fronteres i límits- passa per entendre-la en la seva globalitat i creu que no serien bones algunes de les subdivisions que sovint s’han reivindicat.

Pel que fa a la funció del Consells Comarcals afirma que poden ser una eina necessària en quant a l’assessorament del dia a dia dels petits ajuntaments que, sols, no es poden fer càrrecs d’alguns temes tècnics, per això reivindica el SAT (Servei d’assessorament tècnic) a través dels quals, els Consells Comarcals haurien de subministrar als petits municipis com a gran prioritat.

Per altra banda, creu que poden ser útils com a instruments per a prestar serveis de forma conjunta o mancomunada entre un conjunt de municipis per obtenir costos raonables competitius o millors qualitat pels ciutadans-usuaris.

D’aquesta manera, a Joaquim Solé li semblaria raonable la supressió d’alguns consells comarcals com el del Barcelonès que actualment no compleixen cap funció però li sembla adequat la permanència dels consells comarcals en territoris on hi ha molts municipis rurals o petits que necessiten assessorament i ajut humà d’aquestes entitats supramunicipals.

El Pressupost del Consell

Aquest 2012 el Consell Comarcal de l’Anoia administrarà un pressupost de 13 milions d’euros. En els darrers anys el pressupost no sempre ha anat en línia decreixent. De fet, del 2009 al 2011, els pressupostos de l’ens supramunicipal van anar en increment, la xifra màxima d’aquests darrers quatre anys es van assolir en els pressupostos del 2011 que van arribar a 14.746.00 euros.

La partida de personal

Tot i que els consellers del Consell no cobren cap dedicació, perceben indemnitzacions per assistència als plens (190€ per sessió), Comissions informatives (47 € euros per sessió), junta de portaveus (380€ per sessió), junta de govern (237 € per sessió) i consell de presidència (190€ per sessió), més el quilometratge.

Actualment, el Consell compta amb dos càrrecs de confiança, Jordi Mercader i Joan Caballol, entre els dos, sumen un cost de 44.385 euros per a l’administració comarcal.

Els serveis que ofereix actualment el Consell Comarcal

En l’article de Joana Ortega es recorda que actualment la gent no sap si un servei li està oferint el seu ajuntament, el Consell Comarcal o la Diputació. Actualment, el Consell Comarcal de l’Anoia ofereix serveis en les matèries de:

Medi Ambient (Servei de recollida selectiva, planta de compostatge a Jorba, campanyes de sensibilització...)

Promoció econòmica Atenció a la creació d’empresa, orientació per a l’ocupació, projectes europeus, formació per a aturats...)

Turisme (foment del turisme a la comarca, dinamització del territori i promoció dels productes de la terra)

Obres i serveis (Suport als ajuntaments de la comarca en àrees d’enginyeria i urbanisme)

Servei comarcal de Català (Cursos de català per adults, promoció de l’ús social del català...)

Cultura (Escola de dansa, ajuts a entitats i actes culturals de la comarca...)

Consum (Assessorament i defensa dels drets del consumidor)

Serveis socials (Benestar social, pla de Ciutadania i Immigració, dones...)

Ensenyament (servei de menjador escolar, transport escolar, ajuts individuals, beques per a menjador...)

Joventut

TIC (cursos de formació TIC, serveis de webs municipals...)