"Estudia el que t'agrada" ja no és un bon consell

Montse, jo crec que has d’estudiar el que t’agrada i formar-te. Després, si no tens feina, cal trobar-la també en altres branques encara que no t’agradi, però, continuar treballant en allò... Llegir més que t’agrada que t’ajudarà a tirar endavant. Cal dir que aquest esforç que cal fer pel que t’agrada moltes vegades és de franc durant molts anys, però, si ho persegueixes i treballes algun dia t’arriba la recompensa sigui als 30, als 40, als 50 o més endavant. El que està clar és que si tires la tovallola, mai podràs treballar en allò que t’agrada. Pel tema del creixement personal, treballar en el que t’agrada encara que sigui de franc ajuda a fer el creixement.

Discrepo dels comentaris. El meu fill va estudiar el que li agradava, una carrera de lletres, i no ha aconseguit feina. No es pot emancipar de casa, no pot fer la seva vida, no pot viatjar, no pot... Llegir més créixer com a persona. Tan de bo hagués estudiat una carrera amb més opcions laborals, per poc feliç que fos a la feina seria més feliç que ara a l’atur.

Estic d’acord amb tu Montserrat, si la feina que fas durant 8 o 10 hores cada dia, no las fas amb vocació val mes que pleguis. Ara si vols una feina ben pagada, festa torero.Domes tindràs el... Llegir més inconvenient que hauràs d’emigrar a Espanya.

Totalment d’acord amb els comentaris i bastant en contra del titular.

L’experiència em va donant la raó i cada cop estic més convençut que estudiar el que t’agrada, allà on veus que pots... Llegir més desenvolupar un talent, és el millor camí que es pot escollir en la vida.

El mercat laboral trontolla per totes bandes, i segurament serà cert que uns sectors requereixen més personal que d’altres, però aquí comença sempre el problema, de sobte s’escolten veus de ”ara es necessiten i es necessitaran arquitectes i enginyers”. D’això fa potser 10 anys, aquells que van estudiar arquitectura o enginyeria, posem per exemple industrial, potser han pogut gaudir d’un o dos anys de bonança al finalitzar els seus estudis, però a partir del 2008 tot va fer aigües, i aquella suposada necessitat s’ha convertit en una massa de persones preparades sense opcions laborals.

Hi haurà qui va estudiar enginyeria o arquitectura perquè els hi agradava, i potser han vist com de complicat s’ha tornat tot, però potser saben com reconduir els seus estudis per enforcar-ho diferent, però la pregunta és, i els qui van estudiar en funció de la demanda del mercat? La frustració en aquestes persones és major, degut a que es veuen forçats a treballar en un sector que no els hi agrada i en cas de no treballar, observen com potser estudiant el que els hi hagués agradat potser ara podrien optar a un lloc de treball d’acord amb els seus gustos o iniciar una activitat laboral relacionada amb els seus gustos.

Sincerament, per a les generacions futures, estudieu el que més us vingui de gust, després toquen molts anys de pencar d’allò del que has estudiat o has escollit ser.

A mi també m’ha sorprès el titular... qui ens diu que en 4-5 anys el mercat laboral necessitarà aquell tipus de professionals pels quals els nostres fills es formaran? Una de les grans sorts... Llegir més a la vida (que sortosament jo he tingut) és fer la feina que t’agrada perquè per molts xàfecs que vinguin, els sabràs i podràs gestionar. O sigui, estudieu el que us agrada i estudieu molt i sobretot diversifiqueu-vos per desenvolupar tots els vostres talents, tots en tenim i molts!

M’ha sorprès molt el titular, i és que com la Montserrat, jo tampoc hi estic gens d’acord. En la meva opinió, poder treballar del què ens agrada hauria de ser el nostre somni. No el tallem de... Llegir més socarrel, sisplau. Justament crec que fins ara, l’entorn i també molts pares i mares, ens han dit ”estudia això o allò que té molta demanda i a més està ben remunerat”. I l’entorn polític, mitjans i social, tampoc hi ha ajudat... durant uns anys tothom volia formar-se en empresarials i ser un ”Mario Conde”. Es veritat que hi ha un tema més estructural i de fons cultural que seria interesssant debatre, en el lloc i moment adient.
Jo voldria recalcar, que un dels problemes potser ha sigut que no s’ha donat prou importància a les habilitats personals. Crec que ara, precisament, és més important que mai estudiar el què ens agrada, perquè ens agradi o no, tots estem vivint moments d’incertesa, en un nou entorn, i ja ens podem oblidar per sempre més de llocs de treball fixes i garantits de per vida.
La clau és trobar allò que ens agrada i que a més a més, se’ns dona bé. I per això cal conèixer molt bé les habilitats de cadascú, que com deia, sovint no s’han tingut massa en compte.
Nosaltres i els nostres fills, tindrem més d’una i més de 2 professions i oficis al llarg de la nostra vida. La formació universitària és el punt de partida, una base. Hem de trobar la forma de poder-nos formar constantment i reciclar-nos, perquè això ens permet canviar i evolucionar com persones a nivell individual i també col·lectiu.

No estic d’acord amb el que dieu. El mercat laboral és tan canviant! el que avui té molta demanda, demà està saturat... i amb estudiants encara més frustrats.
”Estudia el que t’agrada, i... Llegir més estudia molt” crec que encara és un bon consell.

Doncs, per mi sempre és important concentrar tots els esforços en fer allò que t’agrada.