Quan arribar a final de mes per moltes de nosaltres és tota una odissea, espanya no ens roba, paguem la poca vergonya d’una classe política que prioritza el lladronici i els seus tripijocs corruptes envers la justícia social…

Quan les retallades en sanitat fan que haguem de pagar els medicaments que ens han de “guarir”, espanya no ens roba, ens hi juguem la salut i paguem el deute amb les multinacionals farmacèutiques…

Quan tenim una amenaça de desnonament de la “nostra” llar, espanya no ens roba, paguem les conseqüències de l’abús i absoluta impunitat de les entitats financeres i empreses constructores…

Quan la nostra “estabilitat” laboral penja d’un fil i cada dia es precaritza més i més, Espanya no ens roba, paguem el pacte “social” entre la patronal i els sindicats i ens hi juguem el futur…

Quan anem a comprar els nostres queviures i els productes del supermercat provenen de l’altra punta del món (China, Perú…) Espanya no ens roba, directament llencem els diners...

Quan desprès de tota una vida de treball, esforç i dedicació, et queda una pensió que només et permet sobreviure rebuscant entre les deixalles o acudint a les entitats d’auxili social, Espanya no ens roba, paguem els banquets de gala, les cimeres, els viatges i capricis luxosos dels qui manen…

Quan les retallades en educació fan de la cultura un luxe, Espanya no ens roba, paguem la despesa multimilionària dels costos militars i de grans infraestructures antisocials...

Quan al final del túnel la llum que hi veiem és un 4% més cara, Espanya no ens roba, paguem els sous milionaris d'“ex”-dirigents polítics col·locats a dit en els consells de direcció de les empreses energètiques (autèntiques màfies de la política exterior)...

Perquè prefereixo mil vegades un poble pobre, però lliure!, abans que un poble sotmès als interessos econòmics d’una classe política i empresarial, independentment de la llengua que parli i de la bandera que onegi el seu partit...

Perquè Espanya no ens roba, els hi regalem el futur i el vot cada 4 anys...