//Plugins sense CDN ?>
No volíem un país normal?! Doncs, apa! el Sr.Jordi Pujol, el “gran” tòtem i gurú de la transició i democràcia catalana (almenys fins ara...) ha fet un pas històric! Ha tardat 34 anys, però l'ha fet...
Un pas de gegant (sí, les persones d'estatura menuda també poden fer passos agegantats!) a favor de la sobirania nacional, lluny d'Espanya però annexionats a Andorra... De fet, ja tinc el passaport a punt per al 10 de novembre, perquè aquí no quedaran ni els udols dels tertulians professionals, que cada dia gaudeixen més de la carronya que engoleixen...
Gràcies família Pujol-Ferrusola & Associats (Millet, Salavedra, Crespo...), perquè Catalunya té per davant un incert esdevenir, un anar i venir per l'espai universal sense destí, i vostès ens ho han deixat clar, ja fa anys que ho tenen clar (més de 34 anys...). Vostès han dissenyat i construït Catalunya S.A (una franquícia d'Espanya S.L)
Sí, Catalunya S.A, amb les seves sucursals arreu del país (concessions a dit, desviament de fons públics, corrupteles indescriptibles...), amb un entramat ètic i moral que ha minat la voluntat fins i tot dels contraris, perquè no importa la llengua que parlin, ni el color del seu partit polític, tots treballen per a la mateixa empresa, la que privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues, l'empresa públicoprivada que no té mai pèrdues, només alts-i-baixos, i danys col.laterals “como pequeños hilillos de plastelina” (atur juvenil estructural, retallades en sanitat i educació, pobresa infantil, precarietat laboral, destrucció del territori...)
Si jo ho entenc Sr. Pujol, els 4 milions d'euros que tenia vostè a la banca Andorrana, eren fruit del treball honrat del seu pare (tothom sap que honradament es poden guanyar molts milions d'euros, oi?). Jo no m'oposo que hom pugui fer amb els seus diners i patrimoni el que li surti dels nassos... més encara si els ha guanyat treballant amb esforç i il·lusió, sigui en blanc, en negre o en multicolor! I més vostè! Que pujava a peu el Pedraforca tot xiulant la Santa Espina (Brams, 1992)
Ara bé, si resulta que una sèrie de personatges públics a qui el sistema (polític, fiscal i judicial) ha atorgat la categoria d'intocables (perquè la societat ho ha permès en el seu moment) tals com especuladors immobiliaris, polítics, esportistes d'elit, famosillos del cor... llavors, si us plau, estalviï' ns discursos moralistes, adoctrinadors sobre el bé i el mal, perquè això de tots vostès és pecat! I se'n diu avarícia, i l'avarícia trenca el sac... però vostès no en tenen mai prou... mai prou!
Si jo l'entenc Sr.Pujol, els 4 milions d'euros eren perquè els seus 7 descendents poguessin ser mileuristes durant 47 anys o pagar la cotització d'autònoms a la seguretat social durant 186 anys cadascú! Molt honorable oi tant!
No hagués volgut pas tenir el seu dilema, el país o la “família”... Però vostès no serveixen al bé comú, només als seus impulsos més ocults, perquè són indignes tots plegats, aforats, però indignes; aixequin les mans i deixin de robar si us plau... Pocavergonyes!
I ara què? Demanin perdó, deixin els seus càrrecs, abandonin els despatxos, deixin de cobrar les pensions vitalícies; facin una pel.lícula, si volen, però tornin els diners ,no?! I la consulta pel país normal? Que la pagui Pujol! El país els necessita (els diners... no a vostès!).