Dijous, 11/7/2013
604 lectures

Sobiranistes de pa sucat amb oli

El meu país no té frontera, ni és una llengua ni una bandera... el meu país són els valors d’una gent que viu i treballa la terra i per la terra. Esforç, amabilitat, solidaritat, il·lusió, esperança...

El meu país no és un 'self-service', perquè vinguin uns quants depredadors (uns elegits democràticament, i altres escollits en consells privats de direcció...) i puguin potinejar, fer i desfer sense consultar, devorar el territori a mossegades (urbanitzacions, trens d’alta velocitat, línies de molta alta tensió, gaseòductes...), n'hi diuen progrés, però només hi veig destrucció, cicatrius que fereixen la terra i la seva cultura, els pobles i la seva gent, els rius i les muntanyes.

Perquè ara toca fer país diuen! Quin país? Ens han deixat decidir quin país volíem? Ens deixaran decidir quin país volem?!

El meu país és tant petit... que des de les muntanyes de Castellar de N’Hug a les maresmes de Viladecans, hi baixaven els pastors i llurs ramats en dotze dies caminant.

El meu país és la vedella de la Cerdanya, el fuet d'Osona i l’avellana del Baix Camp (no pas la de Turquia). El meu país és el vi del Penedès, els fesols de la Garrotxa i els calçots de l’Alt Camp. El meu país és la carxofa del Baix Llobregat, la poma del Segrià (no la de Sud-àfrica) i el xai dels Pallars. El meu país és el cigronet de l’Alta Anoia, el cabrit de les Terres de l’Ebre (no pas el de Romania) i les hortalisses del Maresme (no les de Marroc).

I aquest meu país, no està en venda ni d’oferta, i no el trobarem a les prestatgeries de les grans superfícies comercials (aquelles que hem deixat que destruïssin el petit comerç local). Aquest meu país, el trobareu a cada pas fent camí arran de terra, a mossegadetes, bocins carregats d’històries, mites i llegendes...

Se m’ocorren paraules massa gruixudes per maleir aquells que ni els importa d’on venim, ni els importa on anam. Van pretendre vendre la terra més fèrtil del país, com si aquesta fos una moneda de canvi per una franquícia d’una multinacional del 'fast-food', i això espero que els costi tant de digerir, que fins i tot s'ennueguin...

Ai! Sobiranistes de pa sucat amb oli... Pa de pagès i oli del Priorat.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.