Una de les lectures més interessants que he llegit mai fins ara, ha set el llibre “el mono desnudo” (una traducció en castellà de “the naked ape”) del zoòleg i etòleg britànic Desmond Morris l'any 1967, on es descriu i estudia les característiques animals del comportament de l'ésser humà.

Dono per suposat que venim dels primats (defensaria abans la corrent filosòfica que diu que venim dels fems, doncs en ells hi esdevenen formes de vida que podrien evolucionar fins on som ara, abans que defensar la teoria de la creació del no-res...), jo no sé si evolucionem o retrocedim (hi ha dies de tot), si venim dels fems o acabarem en pols no ho sé, però el que tinc clar és que mantenim instints primaris, per més que anys i anys d'evolució, de progrés, d'adoctrinament i de control social i institucional, som animals, “civilitzats”, però animals... de l'únic que no en tinc dubte és que som la pitjor de les espècies...

Allò que vivim i sentim (més ben dit, allò que ens fan viure i ens fan sentir) no té res a veure amb el que ens ensenyen, amb les creences amb les que ens eduquen, amb les que al cap i a la fi ens fan relacionar amb la resta d'éssers vius, i en última instància, amb el poder...

La violència és innata en totes i cadascuna de les espècies animals, però únicament s'expressa sota tres situacions, per mantenir la supervivència (és per aquest motiu que el lleó mata la gasela per alimentar-se...), per garantir la descendència (és per aquest motiu que el lleó foragita els altres mascles de la femella que garantirà la perpetuïat de la seva espècie...), i per mantenir un territori on es pugui sobreviure i reproduir-se lliurement sense violència...

A partir d'aquest raonament (que personalment dono per vàlid) és molt senzill d'entendre gairebé totes i cadascuna de les situacions ordinàries i extraordinàries que s'esdevenen en el nostre entorn més immediat i a la resta del planeta... ens discutim, tenim conflictes, lluitem, provoquem guerres, assassinats, crims terribles... però per menjar i reproduir-se no cal fotre el planeta potes enlaire!!!

Que curiós que siguem la única espècie animal que utilitzem la violència per inflingir dolor als altres de manera gratuïta, la única diferència entre nosaltres els humans “animals racionals” i la resta d'espècies del planeta, és que nosaltres (oh! Éssers suprems) assassinem pel simple plaer d'utilitzar la violència contra l'altri (cap altre espècie animal inflingiex dolor o patiment en un altre ésser viu si no és per alimentar-se'n, ni tan sols el matarà per protegir el seu territori o la seva família, això sí, el defensarà a queixalades si cal...)

En resum, quina és la reacció quan algú aixafa un formiguer? Doncs que les formigues surten enrabiades, queixalen per repelar l'atac i tornen a construir un formiguer, on viure lliures per alimentar-se i reproduir-se...

Per tant, quan el monopoli de la violència és exercida irracionalment per defensar interessos econòmics i polítics, no em sorprèn gens ni mica que encara quedin membres de la nostra espècie disposades a defensar-se i atacar, si cal, per defensar espais on alimentar-se i reprorduir-se lliurement. Perquè hi ha violències exercides des que naixem fins que ens morim perquè res canviï i seguim sent “animals domesticats”... i en aquest impàs convivim rodejats de violència, la interioritzem fins al punt que hi ha també membres de la nostra pròpia espècie que exerceixen la més terrible de les violències, el suïcidi, que juntament amb la tortura, són les úniques violències que cap altra de les espècies animals exerceixen...