Són les 8.30 h del matí d'un dia qualsevol. Vaig a fer un cafè abans d'anar a treballar. Passo per un pas de vianants i un cotxe para i em crida: "nena això és un cos digne de passejar, no com aquestes noies que només tenen ossos...".

Arribo a la porta del bar, hi ha uns homes d'uns 50 anys parlant animadament, passa una noia vestida amb samarreta i pantalons curts i un d'ells comenta: "Aquestes noies d'avui en dia fan la mar de goig i alegren la vista però que a la meva filla no la deixaria pas sortir al carrer així.

Entro a fer el cafè, finalment, i a la portada del diari que tinc al davant hi ha una foto anunciant un torneig de volei sorra: la foto és sobre l'espai on es farà el torneig però, a primera línia, hi apareix el cul d'una noia.

Mentrestant, a la televisió anuncien que encara hi ha temps de lluir una figura perfecta a la platja si et poses una crema miraculosa que en 7 dies et farà desaparèixer la cel·lulitis.

Al bar, entra una parella amb un nadó i l'home pregunta on és el canviador de bebès i la cambrera li contesta que li sap greu però que el canviador està al lavabo de dones i, és clar, no hi pot entrar. Mentrestant, just al costat, una nena llegeix un llibre que explica l'evolució de l'espècie humana amb imatges, la nena  pregunta a la seva mare: "Mare, a classe ens han explicat que l'home ve del mico però a catequesi ens han explicat que la dona prové d'una costella de l'home, o sigui, la dona també ve del mico?"

Vaig a pagar a la caixa i hi ha dos nois parlant d'una noia i un li diu a l'altre que la noia que li mola el rebutja constantment però que ell sap que es fa la dura però que al final caurà.

En sortir, saludo uns coneguts que estan organitzant un sopar. Un d'ells ofereix casa seva, la seva companya se'l mira amb mala cara i ell li diu "per què fas aquesta cara?", "Perquè estic bastant cansada i avui no em ve massa de gust", respon ella. I ell li diu: "Mira que ets antisocial", i ella li respon: "Es nota que no seràs tu qui faràs el sopar...".

Surto, respiro. A la porta em trobo una dona que està donant el pit a la seva filla i la mateixa colla d'homes comenten amb veu baixa que ves si no se'n podria anar al lavabo. Me'ls miro perquè ja no puc més i els dic: "senyors vostés acostumen a menjar al lavabo?" I em miren astorats i encara diuen: "Quin caràcter!".

Miro el rellotge i només són les 9 h del matí. Serà un dia dur. I penso que, per desgràcia, no serà més dur que qualsevol altre dia per a qualsevol dona.