250.000 persones mortes, 1.000.000 de ferits, 6 milions de persones desplaçades en el propi país, 4 milions de refugiats. Síria es converteix en el símbol de la vergonya mundial.

És totalment esparverant la situació que estem vivint i no sóc jo qui l’explicaré ja que constantment tenim notícies i imatges colpidores que ja no ens golpegen. La imatge de l'Aylan, el nen de 3 anys que va ser trobat mort a la vora d’una platja turca, va donar la volta el món i semblava que aquella imatge havia de fer reaccionar la societat i els governants. I mesos després, els refugiats continuen el seu camí morts de fred, de gana, de set; la guerra continua i el setge contra la societat civil, les tortures, les violacions... no cessen; els cadàvers al mar augmenten. I no entenc què més ha de passar.

I els drets humans? Tots ens preguntem i apel.lem a ells perquè aquesta situació s’arregli. Doncs els drets humans en una situació així desapareixen dins del país perquè està en guerra i fora del país perquè un cop creuen les fronteres, es queden apàtrides i deixen de tenir drets humans com bé diu Hannah Arendt.

"Quan van abandonar el seu país es quedaren sense abric,
quan van abandonar el seu Estat es tornaren apàtrides,
quan es van veure privats dels seus drets humans,
no tingueren drets i es convertiren en l’escòria de la Terra"

I així és el dret a la migració: un dret a la llibertat a moure’s pel món es converteix en la negació de l’existència del qui es veu obligat a sortir del seu país. Perquè, a més de perdre tot el que perd, acaba perdent els seus drets de ciutadania que actualment van totalment vinculats als drets humans.

I què fan els Estats i la Unió Europea? En un primer moment tant l'un com l'altre semblaven molt escandalitzats, preocupats per la situació però... passa el temps i veiem la lentitud en l'acolliment de refugiats, l’augment del feixisme i racisme contra els refugiats i fins i tot la confiscació de béns, com està passant a Dinamarca.

I, com sempre, els estats aprofiten un cop més la immigració i els refugiats per dir que no podem acollir tota aquesta gent per la situació econòmica en què vivim i és l’excusa perfecta per criminalitzar-los un cop més… i oblidem que molts dels nostres companys i amics han d’emigrar obligadament a altres paÏsos per culpa d’aquests governants que no estan fent res davant de la situació econòmica, política i social que vivim.

Només us donaré una dada més que colpidora: si la UE acollís tots els refugiats només significaria un 4% del total de la Unió Europea. No creieu que seria assumible?

Amb tot això només estem parlant del cas de Síria però en el món continua havent-hi molts països en situacions molt crítiques però només parlem d’aquest cas perquè ens toca molt de prop… perquè està en el nostre mar… el nostre mar mortum. Els efectes de la globalització són aquests, però no els volem acceptar. Només fem que constuir tanques, presons racistes (cies), camps de concentració… però continuem acceptant l’economia submergida d' aquells a qui no reconeixem els drets. Només volem esclaus.

La democràcia ens havia d’haver portat al reconeximent i a les igualtats de les persones, almenys pel que fa als drets humans fonamentals. Però continuem vivint en una societat feudal modernitzada i res no canviarà si des de la societat civil no empenyem  que això canviï.

Per això nosaltres SOM LA VEU DELS OBLIDATS, dels que no hi són, dels invisibilitzats, dels refugiats, dels desplaçats, dels migrats. Perquè ningú és il.legal i tots som persones i tots hem de tenir drets humans inalienables, intocables.