De processons i aconfessionalitats
Publicat a Emparaulats per Xavier RiberaDe processons i aconfessionalitats
La flamant nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no assistirà a la missa de la Mercè; a més, l’activitat religiosa salta del programa oficial de la festa major barcelonina. Atès que vivim en un estat aconfessional, a ella li sorprèn que això no hagi estat així fins ara, i que els alcaldes que l’han precedit en el càrrec i que representen tots els barcelonins, creguin o descreguin o creguin el que creguin, hagin acudit religiosament (en el doble sentit de terme: religiós i escrupolós) a la cita. Donaré per sabuda la posterior i previsible polseguera que la decisió ha alçat en els sectors més conservadors de la capital catalana, i així n’estalviaré els detalls.
A col·lació d’això, em crida l’atenció que Igualada fes en el seu dia el camí invers a Colau. Es podria arribar a entendre que, justament per estalviar polsegueres, els governs triessin deixar les coses com estaven. Però Igualada, no satisfeta amb això, va decidir fer un pas endavant afegint més religió a la festa gran. Ho va fer en nom de la tradició, triant fer-la passar per davant i damunt de la aconfessionalitat de la ciutat. D’un temps ençà, al gruix d’actes oficials de la festa, va decidir-se afegir la processó de Sant Bartomeu, patró de la ciutat.
Es desconeix des de quan Bartomeu és patró d’Igualada, tot i que hi ha documents que ja el relacionen amb la ciutat entre el 1290 i 1291. La història del sant és prou atractiva: segons el Nou Testament, és un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, i se li atorga un dels testimoniatges de l’ascensió al cel del Jesús ressuscitat. D’altra banda, també se li confereix el final més cruel dels apòstols: quan predicava a Armènia, va ser escorxat viu. Un martiri que el convertiria en patró d’oficis relacionats amb la pell, com ara el de blanquer, ocupació raó de ser d’Igualada i que en justifica el patronatge.
Tot i que és provable que el patró igualadí sortís en processó per la festa major durant força anys -o això es desprèn d’antics documents-, aquesta sortida, al contrari del que ha passat en d’altres ciutats, aquí es calcula que es va perdre a principis dels anys 30, i la festa ha transcorregut per altres viaranys. Des de llavors l’única aparició pública que se li recorda és al carnaval del 93, en què el sant patró va ser parodiat pel reconegut actor igualadí Joan Valentí, sense estalvi de critiques.
Sense ànims de sermonejar, em sembla bé i fins i tot plausible que l’Església pugui voler recuperar la litúrgia de treure en processó Sant Bartomeu, però em sembla irrespectuós que tots els igualadins, creients o descreients o creients d’altres confessions n’hagin d’assumir el festeig com a propi i, com a tal, consti en el programa oficial d’actes de la festa major.
Altres articles de Xavier Ribera
11 Comentaris
Ho veig con un tema identitari i no pas religios. No hi veig perque igualadins agnostics o d’altres confessions s’han de sentir ofesos. Per sort la festa es prou gran i passa per sobre de... Llegir més polemiques tan poc originals com les de l’article.
crec que el comentarista erra el tret. L’església aquestes coses li semblen el que són, folklore, tradició, festa grossa, ben lluny de la devoció i recolliment que voldrien. es neguen , a molts... Llegir més llocs, a participar per por de ser un element més del seguici, de la faràndula si vols. En conec més casos. A Igualada igual, han hagut de fer la figura del Sant per finançament popular, per recuperar aquest altre element del seguici d’una cercavila, processó, desfilada festiva (diga-n’hi com vulguis) de la què l’esglèsia no volia tenir res a veure. Només l’entodussiment d’alguns igualadins per recompondre el seguici festiu de forma completa ha fet possible que Igualada torni a tenir el que li correspon, ni més ni menys. Una festa Major amb seguici propi de la zona on està. I aquí, el tema creences representa un percentatge ínfim de tota la gent que ho porta endavant. El mateix que si preguntessim als festers de Vilafranca, Sitges, Reus, Vilanova, Tarragona, etc. Perquè? perquè no es tracta de religió sino de simbologia. Una figura que representà la devoció Igualadina quan la gent hi creia i que ara representa a la Ciutat, a una història amb molt de pedigrí, a pertanyer a una zona concreta del territori, pertànyer a una comunitat més gran amb el seu accent particular. Una manifestació d’existència, simplement, si l’articulista vol veure beatisme tronat s’equivoca d’àmbit social i territorial, no és aquí, no.
A mi no m’agrada el Tomeu Penya i els igualadins que no ens agrada perquè l’hem d’assumir al programa oficial. Xavier vas de modern i no entens que Igualada és de tots? O els catòlics són... Llegir més igualadins de segona i per tant no tenen dret a que el que organitzen estigui al programa. Perquè els catòlics no i els del club de petanca si? En fi...no sabeu que és viure en pluralisme i llibertat per molt que aneu de ’progres’.
http://anoiadiari.cat/emparaulats/processons-aconfessionalitats/
Espero una opinió de resposta per part de la feshti, però em sembla preocupant que per una vegada que es fan les coses molt ben... Llegir més fetes per posar la festa al nivell de ciutats com Vilafranca, Sitges, Berga... s’hagi de fer una crítica tant dura.
Suposo que qui la fa ja està al cas del fantàstic protocol que hi havia, del poc sentit que tenien algunes cercaviles i d’altres detalls sense importància, com per exemple la participació, sovint, sense sentit, d’algunes coses a les cercaviles... per tradició (tradició de 3 o 4 anys, clar).
Crec que la lluita que s’ha fet desde les persones que han tirat endavant aquest projecte no ha estat per ”religionalitzar” la festa, per sacralitzar-la, sinó per fer-la digna, cohrent i amb sentit.
Crec que no ha estat l’església qui ha volgut treure el Sant en processó, sinó els puristes de la festa, que mica en mica van recuperant tots els actes que s’havien fet a igualada per la festa... Llegir més major. I recordem que aquesta imatge del sant la van pagar, voluntàriament, una colla d’igualadins.
El final de la processó va ser molt emocionant.
A mi el que em sorprèn més és la falta de coherència del jovent que se les dóna de radical i sense adonar-se’n han tornat a posar l’església al mig de la festa. La festa major ha de ser de... Llegir més tots i laica. La falta de criteri de l’Ajuntament no ajuda gens,
mohamed vidal
29 d'agost 2015.00:37h
Hola Maria,
no és pas manca de coherència dels joves: els joves som múltiples i heterogènis, no som un ”bloc”.
Molt bona reflexió! Totalment d’acord, sembla que en nom de la tradició tot s’hi val.
La presencia dels actes de la religió catolica en el programa de la Festa Major , on el sexe i el consum de alcohol son els grands protagonistes , es el millor exemple de.la contradiccio i el... Llegir més absurd permanent del gobern municipal que confon la democracia de la majoria amb la dictadura del absurd.
ERIC
Barcelona
30 d'agost 2015.17:05h
Home, jo crec incongruent per exemple, que Ana Colau anuli la missa de la Mercè en la festa de la Mercè, ja que es una festa en homenatge a aquesta santa. trobaria més lògic que decidís... Llegir més canviar-li el nom i anomenar-la simplement Festa Major de Barcelona, Festa dels dos rius, La marimuntanya, Celiona, Festa Comptal...etc. Aleshores tindria sentit retirar tota la programació religiosa del programa. Però mentre les festes majors continïn sent en honor als patrons dels pobles i ciutats ho trobo una mica hipòcrita la veritat.I com molt bé diu un comentari a la noticia, a mi no m’agrada Tomeu Penya i no per això vull que el treguin de la programació. Una altra cosa es que es convidés a les mesquites i altres temples religiosos a obrir les portes i afegir activitats a la programació de la Festa Major... Ho faria l’ajuntament? Perquè la festa major es la festa de tots.