Qui busca feina, a l'Anoia?

D'entrada, cal destacar el descens que ha registrat l'atur aquest mes de setembre a casa nostra, un fet que Josep Balcells valora de manera positiva, encara que adverteix que no és una dada massa habitual. Ell es declara, sobretot, 'realista', i no creu que les xifres de desocupació millorin molt a curt termini. 'Això sí, infraestructures projectades com el Parc Motor o l'aeroport corporatiu hi podrien ajudar, llàstima que també es retardaran', afirma.

Segons Balcells, anys enrere sí que es podia definir un 'perfil' molt clar a l'Anoia: 'La crisi del tèxtil va afectar sobretot les dones, d'una franja d'edat d'entre 40 i 55 anys; persones que havien treballat tota la vida en una mateixa empresa i que es va intentar 'reciclar' a través de formació, encara que no era fàcil'.

Atur variat

Actualment, el director de l'oficina del SOC diu que és difícil parlar d'aquest perfil, ja que la crisi ha fet augmentar el nombre d'aturats de tots els sectors, edats i nivells formatius. A l'Anoia hi ha avui dia més de dones a l'atur (53,04%) que homes (46,96%), però la diferència no és tan remarcable com havia estat abans. També s'ha homogeneïtzat la qüestió de l'edat: més del 70% dels anoiencs a l'atur tenen entre 25 i 59 anys, un ampli ventall d'edats sense diferències notables pel que fa a xifres.

Pel que fa a nivell acadèmic, la gran majoria dels aturats (66%) tenen només l'educació bàsica (ja sigui l'antic EGB o bé l'actual ESO), enfront del 4% que tenen estudis universitaris. Ara bé, Josep Balcells adverteix que probablement la xifra de titulats desocupats és superior, però que a sovint aquests joves busquen feina a través d'altres canals i no hi estan comptabilitzats.

Finalment, per sectors, són els serveis els que encapçalen l'atur a la comarca (48,42%), força per davant de la indústria (27,95%) i la construcció (13,60%). El director de l'oficina del SOC explica que aquesta és una tendència generalitzada, encara que el 'crash' de la construcció ha estat tan intens que li atribuïm més destrucció de llocs de treball del compte.

Davant de la poca oferta, formació

Josep Balcells explica que l'atur a la comarca fa anys que és un problema, però que va ser a partir del 2008 quan les xifres es van disparar: si l'any 2005 hi havia poc més de 4.000 aturats, l'any 2008 es va tancar amb pràcticament el doble (7.973). Les xifres no han parat de créixer, tot i el retrocés d'alguns mesos, i el problema és la poca oferta: 'Actualment, les poques ofertes que tenim són de l'àmbit públic, com ara plans d'ocupació', explica Balcells. I què se'ls dóna, doncs, a la gent que busca feina? Formació. Per exemple, el director del SOC explica que aviat es posen en marxa a Montbui i a Igualada dues cases d'oficis, que impartiran formació d'allò més variada: agent de desenvolupament turístic, cuina, disseny i manteniment de pàgines web, treballs forestals, pintura i jardineria.

També hi ha les meses locals d'ocupació, que defineixen els programes més adequats per a cada territori depenent de la seva 'tradició' i presència dels diversos sectors. Això, que permetria personalitzar més l'oferta de cursos i tallers, costa molt de portar a la pràctica, bàsicament per manca de recursos i per falta de centres que ofereixin, a la comarca, propostes variades i dels diversos àmbits.

'El que cal són llocs de treball'

Tot i així, les iniciatives formatives tenen un paper important: completen el currículum i 'reciclen' els treballadors, però és evident que no poden suplir uns estudis, per exemple, de caire universitari. Ara que es parla d'empreses de valor afegit, de llocs de treball qualificat... com 'casem' aquest tipus de demandes amb uns sol·licitants de feina que potser no compleixen aquests requisits? Josep Balcells explica que hi ha programes especialment dissenyats per formar persones per a una empresa concreta, unes classes 'a la mida'. Tot i això, opina que en molts casos no n'hi ha prou, i que 'el que cal a la comarca és que s'instal·lin empreses, siguin del tipus que siguin. Quan les coses vagin més bé, ja hi ha temps de buscar-ne amb alt valor afegit. El que cal ara és llocs de treball'.