Dissenyant una reinvenció
Anàlisi dels sectors empresarials de l’Anoia (11): Disseny
El sector del disseny a l’Anoia cerca nous camins per explotar el talent i el coneixement d’una generació de professionals. La Fira IDEA d’aquest octubre n’és una de les manifestacions.
Des de fa dècades, el disseny ha estat un sector que es reforçava i anava a més a la comarca. Fornades de professionals, nascuts, formats o aterrats a la capital de l’Anoia han configurat una marca i un prestigi molt avalats a nivell de Catalunya. Durant els anys ‘bons’, és a dir, abans del 2008, el sector va gaudir d’una relativa bona salut animada pels encàrrecs d’algunes administracions, en especial els ajuntaments.
La recessió va escanyar les arques públiques i també se’n van ressentir les empreses de capital privat. Els dissenyadors ho van notar i com a sortida i per convergir amb l’estructura de reindustrialització, s’ha cercat un nou perfil de client. Un vell conegut, la indústria del territori amb què es poden crear sinergies i aportar un factor diferencial. Aquest és l’objectiu de la fira IDEA de disseny industrial que se celebra els dies 6 i 7. Pep Valls, dissenyador i un dels impulsors del certamen, assegura que “el disseny industrial és una manera eficaç de donar empenta al producte i diversificar el que fem”.
El disseny gràfic encara segueix sent el més representat en la trentena llarga d’estudis agrupats a Disseny=Igualada. No obstant, el disseny d’interiors té molta rellevància i en menor grau el multimèdia. Enmig queda l’apartat industrial “on volem fer molt més que anar a cercar clients. Igualada necessita aquest gir”.
Noves formades, segur
Quina és la causa de l’alt número de dissenyadors a la ciutat? “Tenim una escola com la Gaspar Camps que ha fet molt bé la seva feina”. Un gran nombre de persones s’ha atansat al disseny. El sector, però, les va passar magres ja que “en època de crisi, les empreses i ens locals era el sector més abandonat”.
Els estudis “han hagut de fer una reestructuració molt bèstia” confessa Valls i els estudis han quedat per norma en dues o tres persones i s’ha engruixit la xifra d’autònoms. En comptes d’emprar els serveis per “promocionar-se de portes enfora” assegura “moltes empreses i administracions van pensar que si hi havia crisi, no calia vendre’s a l’exterior”.
L’error pot haver estat aquest. Ara “hi ha una alta demanda de fora, ja que el mercat local s’ha enxiquit. Tampoc entenem que en èpoques crítiques, es prescindís dels dissenyadors quan érem els que podíem enginyar una visió nova per fer més atractius els productes”.
