El futur del sector de la pell passa per la internacionalització dels agents del clúster

La crisi que en els darrers anys ha afectat a la majoria del sectors al nostre país -i molt especialment a l’Anoia-, paradoxalment no ha repercutit en el desenvolupament del sector de la pell de qualitat. Les xifres del clúster de la pell ho demostren: 28 empreses que donen feina directa a més de 600 treballadors, un increment en el darrer any d’un 14% i una facturació de més de 170 milions d’euros. La xifra, però, més significativa és la del percentatge de producció per a l’exportació, que se situa al voltant del 80%. “La crisi ens ha afectat positivament. Els sectors que es basen en la qualitat, en el producte ben fet, de “luxe” com sovint es parla, han sigut sectors que han fet una gran expansió en els darrers anys. Nosaltres, la crisi, la vam patir abans”, ens explica Xavier Badia, president del Gremi de Blanquers d’Igualada.

En aquest sentit, Badia recorda el passat recent del gremi: “Les preocupacions més grans ja les vam tenir. Venim d’un monoproducte, que era la sola. Llavors gairebé no ens parlàvem entre nosaltres, ens amagàvem les fórmules… Llavors va arribar un moment que, per necessitat, vam haver de seure i compartir problemes, com ara el de la depuració de les aigües. Estàvem obligats a seure junts i parlar. Com també ens vam veure obligats a especialitzar-nos. A partir d’aquí, ja va ser més fàcil parlar, vam cosntruir la depuradora i hem tendit més cap a l’exportació”.

Les comunicacions entre la comarca i l’exterior, en doble sentit, és una de les demandes dels sectors empresarials a l’Anoia. Per a Badia, “la demanda del tren, per exemple, és històrica, fa dècades que en parlem. Per una banda, ens afecta perquè el talent marxa d’Igualada i és difícil que vingui talent aquí. La indústria cada dia més es basa en les comunicacions, que són essencials per tirar endavant. Hem d’estar al dia. Si no estem al dia, en tot -també en comunicacions-, perdem competitivitat”.

El clúster de la pell d’Igualada actualment és el conjunt format per les 28 empreses adoberes agrupades al Gremi de Blanquers, la Càtedra A3 d’empresa i el Nou Campus Universitari UPC com a centres que aporten investigació, innovació i formació al sector, la depuradora IDR dels adobers, planta pionera a Europa en el tractament d’aigües residuals industrials, el museu de la pell i el de cal Granotes que il·lustren la història de l’activitat adobera a Igualada des del segle XIV, la J.Bella Cluster Club, seu del Clúster de la Pell d’Igualada i centre europeu d’interpretació de la pell de qualitat, l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps d’Igualada, l’única escola de Catalunya que imparteix el cicle formatiu de grau mitjà d’Artesania en Cuir i el Parc d’Innovació de la Pell i Marroquineria, un dels 10 projectes estratègics de la Generalitat de Catalunya per a promoure el desenvolupament econòmic a Catalunya. En aquest escenari, que Badia compara com “una multinacional amb diferents centres de producció”, un dels elements potencials és el de la formació, àmbit que  des de la Unió Empresarial de l’Anoia es reclama com a element a potenciar per al desenvolupament de futur a la comarca. Sobre la formació que s’ofereix actualment, Badia afirma que “n’estem molt satisfets. S’hi ofereix l’única formació universitària sobre curtits a l’estat espanyol. Només en queda una altra a Northampton, al Regne Unit, amb pocs estudiants; i una altra a Lió, que té moltes dificultats per continuar. Nosaltres, unint la universitat i el centre tecnòlògic, ho tenim perfecte per oferir formació tècnica que necessitem per al  futur de la nostra indústria”.

Tanmateix, Badia reclama que “ens aniria bé començar a pensar en una formació dual a nivell de manipulació de productes químics. És important tenir tècnics amb titulació més alta però també necessitem titulacions de l’escala mitjana, amb gent que tingui ganes de treballar en un sector que té futur. Aquesta titulació de manipulació de productes químics també pot ser interessant per a altres sectors, com el químic, el paperer, el tèxtil, etc.”

Reptes de futur

Pel que fa als reptes de futur per al sector de la pell, Xavier Badia explica que el més important és “internacionalitzar el clúster. Donar a conèixer els grans avantatges que suposa tenir al costat la universitat o el centre tecnòlògic, que ens permet fer moltes coses. Ara també tenim la Bella, que és la imatge que nosaltres donem com a clúster al món. Volem internacionalitzar la universitat, que sigui representativa l’oferta de formació que s’ofereix aquí; que hi puguin haver col·laboracions amb altres universitats del món. Hem de donar-nos a conèixer al món. Hem de fer que els nostres clients, a part de conèixer el nostre producte de qualitat, també coneguin el potencial que té el nostre clúster i les possibilitats que ofereix per fer projectes i créixer. No només volem vendre pell de qualitat sino també volem donar solucions als clients. Veiem que a part de tenir les empreses internacionalitzades hem d’intentar internacionalitzar altres elements del clúster, com poden ser la universitat, el centre tecnòlògic, donar a conèixer més Igualada, donar a conèixer més aquest grup d’empreses que tenim aquesta capacitat de produir una qualitat alta.”.

A nivell d’empreses, segons Badia, “ens hem situat bastant bé en el mercat internacional”, assenyala el president del gremi, tot i que  remarca que “ens aniria millor si tinguéssim ajudes a l’exportació, més facilitats a l’hora de vendre a fora”.

Nova ubicació

A l’agenda del sector, tot i que encara sense data, hi ha marcat en vermell el trasllat de les empreses a un nou emplaçament, enllà de l’actual, l’emblemàtic barri del Rec.  Segons Xavier Badia “si ho comparem amb altres teixits industrials i urbans, podem dir que a Igualada la indústria i la zona residencial pròxima han conviscut bé i d’una foma exemplar. Però entenem que part d’aquesta indústria hagi de traslladar-se en un futur, encara que no sigui molt pròxim. Penso que entre 15 i 25 anys, o les indústries hauran canviat molt o hauran de marxar”.

Un dels elements que marcaran aquesta agenda serà la redacció i aprocavió d’un nou POUM. Per al representant dels blanquers, en aquest nou pla urbanístic, la indústria de la pell “hi ha d’encaixar bé. Una de les zones més afectades en un futur POUM és la del barri del Rec, on actualment tenim 28 empreses, que donen feina directa a més de 600 treballadors i moltes més indirectament. Qualsevol plantejament s’ha de fer amb el sentit comú de poder facilitar i fer possible el trasllat i que aquest no suposi el tancament de la indústria. La part positiva és la voluntat que hi  ha, per part de tothom, de posar-ho sobre la taula, analitzar-ho i treballar per decidir què fem en aquest barri, que és una de les zones més maques d’Igualada”.

Indústria i medi ambient

La indústria de la pell ha hagut de fer importants esforços per complir les exigències mediambientals. En aquest sentit, explica Badia que “el curtit, durant segles i no només a Igualada, és una indústria que ha tingut una mala imatge, a causa del fet que es treballa amb la pell d’un animal mort. Un ofici que no era agradable a ulls de ningú. Durant molts anys es va tenir el cap cot, es va anar fent, hi ha via certa permissivitat. Hi va haver un moment en què vam seure, vam parlar, vam decidir construir la depuradora”. Els resultats de la depuradora, actualment, “són excel·lents”, afirma Badia, afegint que “fa uns mesos vam passar una auditoria anglesa, que va puntuar el funcionament de la depuradora amb 96 punts sobre 100. Si per una banda, tot el que són tecnologies aplicades al cuir són unes tecnologies netes, tenim un excel·lent nivell de depuració d’aigües i a més comencem a explicar és que el que fem és reciclar un subproducte de la càrnica, ja em direu quina indústria pot dir tantes coses bones. Reciclem i ho fem d’una manera neta, revaloritzant un producte que seria un problema si no el reutilitzéssim”.

Model de tradició i innovació

La indústria de la pell igualadina és un singular exemple que combina tradició i innovació al nostre país. El clúster de la pell a Igualada es va presentar com a cas d’èxit a la primera edició del “Cluster Management Excellence”, un programa de formació de clústers organitzat per l’European Foundation for Cluster Excellence , que va considerar un exemple de bona pràctica el que s’ha fet els últims anys a Igualada amb la indústria de la pell. “Ens van dir que potser érem el clúster més antic del continent. Tenim documentada la fabricació de pell a Igualada des del 1340. Hi ha molt poca indústria que pugui parlar de set segles d’història. Dels orígens fins on hem arribat avui, amb una exportació del 80% i treballar per als clients per als quals estem treballant, hi ha hagut una revolució industrial, una revolució tecnològica, una revolució en el disseny, una actualització de la indústria molt forta. I encara tenim moltes coses a fer…”, assenyala Badia.

A Europa, el gran fabricant de pell és Itàlia. També hi ha altres indústries importants a França, que fabriquen molt bona qualitat perquè tenen una matèria primera de molt bona qualitat. Segons Badia, “nosaltres estem una mica al mig dels dos. Ens agrada fer la qualitat com la que poden fer a França, però amb la innovació italiana, amb la mentalitat més orientada a la moda que poden tenir els italians. L’equilibri entre aquestes dues coses és positiu. La indústria catalana és mot seriosa, sobretot quan anem a fora. Som complidors amb el que diem. Això ens dóna cert catxet. Els clients que estan acostumats a comprar tota la vida o a França o a Itàlia, el fet que trobin a Catalunya una altra possibilitat de compra els ajuda, l’equlibri els va molt bé”.

El futur de l’Anoia, industrial

“El futur passa per la indústria” afirma amb rotunditat Xavier Badia,  afegint que “hi poden haver altres elements que acompanyin la indústria. El que no podem fer és en un moment en el qual s’està parlant de reindustrialització a Europa perquè ja estan deixant de ser interessants els països asiàtics -ja que ja s’estan equiparant amb nosaltres en temes de costos, drets laborals, etc.-, el que hem de fer és estar alerta, aprofitar el moment i créixer amb les oportunitats que es generen. I no només en el curtit, passa també en el tèxtil i en altres sectors que havien perdut molt perquè la feina s’havia traslladat a altres llocs i està tornant. Si està tornant, agafem-ho! Aprofitem-ho!  Tenim el saber fer, no hem perdut l’ofici. Els desplaçaments a vegades provoquen reduccions de plantilles, tancament d’empreses. Nosaltres encara hi som. I ara tornen. Ensenyem que podem fer-ho, que podem fer-ho molt bé i respectant el medi ambient, respectant els drets socials, respectant-ho tot…”

Sobre el futur del sector, Badia assenyala que “sóc optimista. Sóc optimista perquè el clúsetr té moltes possibilitats i només n’hem explotat, potser, un 15%. Tenim un gran potencial, teim molt per fer i molt per explicar. Hem de donar suport al clúster, treballar els empresaris conjuntament com ho estem fent, mentalitzar-nos que els nostres enemics no són els nostres veïns, i que podem agafar quota de mercat internacional. No hi ha cap altre lloc al món que tinguin el que tenim aquí”.

Finalment, Xavier Badia -que, entre d’altres entitats, també és membre de la junta de la Unió Empresarial de l’Anoia i delegat de la Cambra de Comerç a l’Anoia- assenyala que “l’important és que s’està treballant en una mateixa línia, totes les parts implicades. Si no és així, si no ens esforcem a anar tots junts, es perden molts esforços que avui en dia no estem per perdre. Tot costa molt, però hem de lluitar”.