Trobar la llum al final del túnel, a pas de cargol

El matís és que aquests números, innegablement bons, són en una comarca que partia d’una realitat socioeconòmica i empresarial molt llòbrega. L’Anoia és la comarca del centre de Catalunya on la recessió va fer més mal en el seu primer embat, per bé que en temps en què els indicadors econòmics eren “bons” —els vuit primers anys de segle— les xifres del territori ja eren més discretes i reflectien un sotrac del model productiu.

L’economia anoienca va tocar fons el 2013. Des d’aleshores, s’ha recuperat a un ritme menor que la resta de Catalunya. La situació dels diferents sectors és molt diferent. Algun, com el d’empreses TIC, és dels més desenvolupats de Catalunya i durant el període 2007-2015 ben al contrari de patir s’han reforçat.

De fet, l’Anoia és la segona comarca de Catalunya amb una ràtio més alta d’empreses TIC per habitant. El panorama empresarial és el d’una estructura molt més diversificada  que l’anterior a l’inici de la recessió econòmica, sobretot pel que fa a la Conca d’Òdena. Les TIC han agafat protagonisme i són quantitativament  importants. La logística, en especial a la fracció sud de la comarca, també té una rellevància creixent. L’emergència de nous sectors no ha significat el punt i final dels tradicionals, que pugnen per recuperar-se, encara que amb unes condicions molt diferents de les de fa una dècada. L’estructura productiva de l’Anoia s’ha diversificat i aquesta diversificació sembla que serà la nota dominant els propers anys, ja que per molt que el tèxtil o les adoberies prosperin, difícilment recuperaran el rol que van tenir fa dècades.

Una remuntada lenta

L’Informe Territorial de la Cambra de Barcelona indicava que el 2015 l’Anoia tenia registrades unes 3.200 empreses. Són xifres que queden molt lluny de les de 2007, com també les dels treballadors assalariats, que havien superat els 39.000 i que ara estan sobre els 31.000.

La caiguda dels assalariats ha estat molt més important del que indiquen les xifres de l’atur registrat. Un fet que demostra que la cruesa de la situació econòmica pot haver estat fins i tot superior a la que reflectien les estadístiques.

L’augment del total d’empreses, cent el 2015, s’ha repartit d’una manera molt diferent al llarg del territori. La majoria de noves empreses estan ubicades a la capital, Igualada -quasi la meitat- mentre que municipis de tamany mitjà com la Pobla de Claramunt o La Torre en perden. Aquesta pèrdua numèrica és relativa: a la Pobla, precisament, hi ha hagut l’obertura de la nova planta de la paperera Miquel y Costas el 2015, en el que és la millor notícia industrial de la comarca els darrers anys.

A més d’Igualada, el creixement del nombre d’empreses s’ha notat als dos grans municipis del sud. Piera i Masquefa van acabar el 2015 amb una quinzena més d’empreses. La clau de volta en aquest sector meridional és la proximitat al pol industrial de Martorell i a l’àrea metropolitana.

Exportar per créixer

L’auge de moltes de les firmes anoienques es deu a les possibilitats de l’exportació. Ja durant el període més crític de la recessió, la finestra del mercat exterior va donar oxigen a sectors com l’adober. Les adoberies -pendents de la solució urbanística que se li doni al Rec, a més del trasllat al nou polígon d’Igualada i Jorba- han aconseguit posicionar-se al mercat internacional amb una aposta per la pell de qualitat. És el cas sobretot de Curtits Badia, que exporta entorn el 85% de la seva producció. La seva estela és seguida per altres firmes del sector. La gran indústria adobera ha aconseguit una alta especialització i s’ha vinculat a clients com Gucci o Louis Vuitton, però resta per veure el futur dels productors més petits.

L’exportació també ha servit per reforçar marques com BUFF Original. L’empresa fundada per Ignasi Rojas ha trobat un filó en el món de l’esport de muntanya i el seu complement té molt bona acollida en el mercat nòrdic i americà. El tèxtil, que pugna pel seu rellançament, també té a l’Anoia firmes molt ben posicionades de cara al mercat exterior. Per confirmar de nou la revifalla d’aquest sector ha sorgit la fira BSTIM, que cerca agilitar els contactes amb els clients i reposicionar-se davant la competència asiàtica. De moment, l’organització està satisfeta amb els resultats.

La indústria, tret diferencial

Del total d’empreses, la indústria té una importància molt superior a la mitjana catalana. Més del 18% de negocis registrats són indústries. Durant el 2015 el número d’empreses d’aquest sector va créixer lleugerament. Els serveis són ara per ara de tots els grans sectors el que més empreses ocupa i el que -després del moment àlgid de la recessió- més creix. En canvi, la construcció va a la baixa i l’agricultura s’ha estancat pràcticament.

Logística i problemes il·lògics

Fa 10 anys, va aparèixer sobre la taula el Pla Director de la Conca d’Òdena que es va esmenar i retallar, reconfigurar i refregir, fins que el 2009 va prendre la forma definitiva i des d’aleshores ha passat a dormir el son dels justos. Del document se’n derivava un horitzó per al 2020 molt diferent al que veiem avui en dia: una comarca que podia arribar als 150.000 habitants, amb desenvolupaments urbanístics exagerats a Òdena. El pla dibuixava una gran zona industrial a Can Morera on rumors -que ara veiem com molt fantasiosos- situaven la Nissan. Òdena s’havia de convertir en el sòl industrial de la Conca i acollir terrenys de gran format per a la plataforma logística de la Zona Franca. El Consorci va estar interessat en els terrenys, però les negociacions es van acabar amb la trencadissa del 2008.

La superfície havia de venir amb la construcció de l’Eix Ferroviari Transversal, que tindria un ramal fins a Martorell per connectar des d’allà amb el port de Barcelona. Aquest projecte, no enterrat, espera també que les vaques grasses tornin a la Generalitat. La logística apareixia fa uns anys com una de les possibles sortides per a les parcel·les buides dels polígons, però el Baix Llobregat sembla tenir un clar avantatge en el posicionament en aquest sector. Masquefa és la vila anoienca que ha tret més bons resultats en la cerca d’inversions en logística, però ha d’afrontar altres problemes.