//Plugins sense CDN ?>
Sí, els catalans i catalanes podem dir que estem d’enhorabona. Finalment i després d’una complicada negociació política, tenim president i també govern. El nou MH President Pere Aragonés és el nou president del país i personalment me’n sento profundament orgullós i content. Crec que tots coincidirem que, enmig encara de les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials derivades de la pandèmia, el que més necessitava el país era tenir president i govern. Era vital i ho hem aconseguit!
Molt sovint recriminem tot allò que no funciona prou bé i alhora que no celebrem i ens alegrem pel que aconseguim i els passos que com a país anem fent. Crec doncs que és l’hora de dir que estem d’enhorabona i alhora conjurar-nos per convertir la il·lusió en realitats.
Conec personalment el MH President, som companys de partit i forces cops ens ha visitat a Igualada. És una persona íntegra, preparada, jove i que representa profundament els valors republicans que des d’Esquerra Republicana defensem.
Per primer cop des de la República, el nostre país torna a tenir un president d’Esquerra Republicana i això òbviament per nosaltres és important, però per si sol tampoc és un valor que ens pugui canviar massa la vida. El que és rellevant, el que és important i la raó real per la qual podem dir que estem d’enhorabona és que el compromís del govern i del president és exercir un mandat que sigui transformador en totes les capes de la societat. Aquesta és la gran bona notícia. Un mandat transformador i òbviament compromès amb la democràcia, l’amnistia i la llibertat del nostre país.
Òbviament amb les limitacions que tenim en pertànyer a l’Estat Espanyol, Catalunya necessita transformar-se, modernitzar-se. Els reptes del segle XXI són aquí i multiplicats pels reptes que ens ha afegit la pandèmia. El país necessita modernitzar-se, avançar cap a una societat més compromesa, crítica i sobretot preparada per afrontar el futur. En tots els àmbits, en tots els fronts.
Cal canviar polítiques, n’és exemple la nova creació d’una conselleria de feminismes. Cal afrontar la urgent crisi climàtica. Cal transformar les polítiques de creació d’oportunitats econòmiques i repensar els models de creixement i mobilitat. Tot va lligat i és evident que calen noves transformacions i nous objectius. Com ve va dir el MH President en el seu discurs, cal treballar per una transformació social, feminista, verda i democràtica.
I òbviament, com que crec profundament en la utilitat de la política per a transformar, puc afirmar que estem d’enhorabona. Perquè en moltes ocasions ho he dit, Igualada també necessita una profunda transformació. L’estancament de la nostra ciutat és alarmant i això posa en dubte la capacitat que tenim i tindrem per afrontar el futur. Calen aquí també noves polítiques transformadores. Fa massa temps que a Igualada vivíem sempre del mateix, de l’espectacle i les grans frases i títols. Calen amb urgència noves polítiques que transformin la ciutat, la seva morfologia i la seva capacitat per generar oportunitats.
Cal repensar i transformar la mobilitat, planificar i repensar àmbits com el Rec, afrontar noves polítiques verdes en residus, generar noves oportunitats. Són molts els àmbits i aspectes on a Igualada també necessitem polítiques transformadores. És evident que si el país ho necessita, encara més ho necessita la nostra ciutat.
Crec fermament en la capacitat del nou president per liderar aquestes noves polítiques transformadores que necessita el país i alhora crec fermament que cada vegada som més els que en l’àmbit local també demandem aquest canvi cap a polítiques de progrés.
No dubteu que en l’àmbit de país s’engega un nou cicle i no dubteu també que localment, de la nostra estimada Igualada també ho farem i llavors, sí, tornarem a estar d’enhorabona.
D’acord tenim President.
Dius que impulsarà polítiques transformadores.
Que siguin transformadores no vol dir que siguin bones o que a mi m’agradin, però en fi, ja es veurà.
De monment... Llegir més confiança total.
Dit això, com que dius que ets amic de President Aragonés, li podtres demanar resoosta a la pregunta que li faig a ell cada dia de cada dia des de fa quasi un any i no s’ha dignat a trespondre mai?
Cert que és la mateixa pregunta que ja feia al Govern anterior on l’ara Presidebt ja governava amb JxC i mai cap conseller em va respondre. Ei, que la meitat són dels meus!
Des de dimarts passat que ho pregunto cada dia a tot el Govern entrant.
Que em responguin no és important. El que és important és fer la feina, i no l’han fet.
Li pots fer la pregunta i passar-me la resposta?
PREGUNTA:
En quin termini de temps teniu previst desplegar els Serveis Territorials de la Veg. Penedès?
(Aclareixo que el Parlament va encomanar al Govern, que els Serveis Territorials haurien d’haver estat desplegats, com ja ho estan a la resta de vegueries, en un termini de dos anys que va acabar el febrer de 2020. Perdoneu, però no és per la COVID ja que haurien d’haver estat desplegats abans de la pandèmia).
Gràcies
JOSEPM
IGUALADA
1 de juny 2021.16:52h
Com deia la cançó: ”ja t’ho diré”
A favor:
a) Rejovenir el govern (potser implicarà més la gent jove que ara ”passen” en general)
b) Govern de coalició. Això genera permanent... Llegir més discussió i sols darrera la discussió hi ha progrés (per contra del que pensen els espanyols que permanent cerquen un líder, un ”caudillo”)
c) L’independentisme és una opció transversal i per tant sòlida, ho hem demostrat en dos enfrontaments electorals permesos. M’atreveixo a dir que fins i tot, molts acceptaríem retrocedir en PIB per tal d’auto governar-nos dins l’entorn europeu.
d) Els temps. En el camí de descolonització el temps històricament ha donat suport a les ànsies de llibertat.
En contra:
a) Dins ERC s’hi mantenen persones de tipologia ”professional de l’administració pública” (vaja, Torrents i similars). Persones que mai s’implicaran a fons o posaran en joc béns i posició. I ja ho hem vist. Conviuen amb persones implicades en el projecte, alguns a presó o embargats o exiliats.
b) Hi ha dues ànimes. La independentista i la autonomista, la primera és emocional i la segona racional (implicada professionalment en les diferents esferes de poder, més arrapades al sou que una lapa, fet que els invalida per prendre certes opcions.
c) Els mitjans de comunicació espanyols. Tant perjudicials per l’independentisme des de la seva posició nacionalista espanyola van conformant una opinió pública desfavorable, amb influència sobre part de la població catalana. Element de difícil control sense poder cert, en un entorn on els mitjans són dependents del poder públic a nivell econòmic.
Per tant i com començava, ja t’ho diré. Però amb la millor de les esperances si l’Aragonés ha entès que sols en coalició pot avançar, i que el camí requereix paciència i companys.
Sort, la seva serà la nostra.