Ras i curt: ens han mentit.

Sí, ens han mentit de manera deliberada i continuada. La definició de mentir és tan simple com:  “afirmar de manera conscient una cosa que se sap falsa”. I quina és aquesta gran mentida? La promesa feta per l’alcalde Marc Castells i el seu govern quan ens van dir que actualitzarien el planejament de la ciutat, el ja popular POUM.

Ja s’ha escrit i comentat molt sobre per què serveix i  per què és necessari realitzar aquest nou POUM. De fet és tan indubtable la necessitat, que tots els grups polítics ho portaven al seu programa electoral com una mesura necessària i inajornable.

La historia d’aquest gran engany comença en el mandat municipal anterior, quan ja llavors s’excusaven del compromís dient que la ciutat tenia encara la ferida oberta de l’anterior proposta de POUM i que l’experiència era massa recent per tornar-ho a iniciar. Van dir, això sí, que posarien en marxa un consell assessor urbanístic per començar a pensar sobre el tema.

Quan es van anar apropant les eleccions municipals del 2015, davant la por que algú els pogués retreure el fet que ni tan sols posessin en marxa aquest consell assessor, l’excusa llavors es va transformar en què en l’últim any de mandat no era bon moment per iniciar uns treballs que requereixen molt de temps, però que si la ciutadania els donava la confiança, el primer que farien en començar el mandat 2015 seria posar-s’hi.

Llavors va arribar la campanya del 2015. Efectivament una de les propostes estrella del Grup de Convergència i Unió era la realització del POUM global i donar respostes al REC, que definien com “la joia de la corona”, però esclar, eren eleccions i no podien pas fer veure que fins llavors no havien fet res. I es van inventar l’excusa que “ep, del POUM no hem fet res, però hem iniciat els treballs d’un estudi de mobilitat que és el 50% dels treballs del POUM”.

Falsedat flagrant, i ja sigui dit, estudi de mobilitat que ha quedat parat durant tres anys.

Seguim.

L’Alcalde Marc Castells guanya les eleccions municipals de 2015. En el seu discurs del Ple de constitució del nou consistori es compromet ni més ni menys que “a tenir damunt la taula un nou POUM en el termini de dos anys”. Inicia el mandat, passa un any, els grups de l’oposició preguntem i insistim i el govern ens va dient que ho estan encarrilant. Fins que un dia es despengen amb l’excusa estrella. I dic estrella però podríem dir “estrellada”, perquè ens va costar a tots els ciutadans bastants diners: més de 150.000€. I a molta gent de bona fe també va suposar una bona pèrdua de temps amb reunions i participacions ciutadanes.

Amb la proposta estrella(da), l’argument era llavors què “ja no cal tant urgentment el POUM, farem un concurs d’idees al REC, internacional, súpermega espectacular i amb aquest concurs i el que en surti ja tindrem mig POUM fet i a més a més serem més internacionals que la Coca-Cola.

Excuses i més excuses. Alguns ja vam denunciar en aquest mateix espai d’opinió que tot plegat era una pèrdua de temps per dissimular una falta flagrant de compromís amb la ciutat i amb la seva possible evolució. I així s’ha demostrat.

Es realitza el concurs... amb propostes prou interessants, tot sigui dit, però també de difícil aplicació. Continua passant el temps, continuem preguntant, ara ja sÍ?? La resposta és clara, sempre la mateixa, encara no!!

Res de res.

Ja han passat dos anys i mig de les eleccions del 2015 i de la promesa incomplerta de l’alcalde Castells, i 7 anys des que és alcalde. I tal dia farà un any.

Mentir surt gratis a la política, també a la municipal, o això sembla.  I després d’aquests anys, ara ja sí, la cosa no s’aguanta per enlloc, l’alcalde es queda sense excuses i reconeix que no tenen cap intenció de realitzar el POUM. Ras i curt.

Però esclar, com tot gran engany, ha de tenir certa èpica, sinó seria massa descarat. Llavors inventen la que de moment és l’última gran excusa: i és que ara no es pot fer el POUM, perquè la Generalitat està estudiant fer una nova llei de territori que farà que els municipis afrontin diferent la seva ordenació i planificació. En resum: que fins que no s’aprovi la nova llei de territori no es vol fer res de res, i estem parlant -anant ràpid!- de mínim dos o tres anys més.

I no només això, a part d’incomplir el que van prometre, s’atreveixen a dir frases del tipus “fer el POUM és paralitzar la ciutat”. La presa de pèl és de nivells estratosfèrics.

Conclusions ràpides: 1) Ens han enganyat a tots i principalment a aquells que els van votar. 2) Mai han tingut cap mena de voluntat de revisar la planificació de la ciutat, ni de pensar-la. I el més dramàtic 3) amb el POUM ha passat com amb el global de la ciutat: L’alcalde és incapaç d’afrontar els reptes que tenim com a ciutat i es dedica a vendre fum enmig d’un festival de confeti autocomplaent.

Acabarem el mandat igual com l’hem començat. La ciutat per planificar, el futur per encarar, la joia de la corona (REC) una mica menys lluent... i tot per què? Doncs senzillament perquè el govern no té capacitat ni voluntat de planificar, viu de les falses promeses i òbviament no encara res que li pugui suposar cert desgast.

La història del POUM és la mateixa que la història de la ciutat:

Portem vora 8 anys fent veure que passen moltes coses i que l’activitat és frenètica però en realitat no ha passat massa res i estem gairebé igual.

De fet, es fàcilment traslladable la seqüència promeses-temps-resultat, a molts d’altres temes. Així ràpid em venen al cap, el soterrament del tren, la creació de feina, allò de l’alcalde més industrialista, o la millora en transport públic, o l’estat dels carrers i la neteja, o la millora en temes d’habitatge o el famós polígon dels adobers...!!! Potser pel proper Sant Jordi, veient que s’estila, haurem de ser nosaltres qui escriguem un llibre amb totes les falses promeses.