Com s'entén la tecnologia a l’Escola de l’Ateneu Igualadí?
Publireportatge
A l’Escola de l’Ateneu Igualadí som conscients que vivim en una societat cada cop més tecnològica, on la tecnologia ha anat arribant cada vegada més i ho ha fet per quedar-s’hi, on per fer gairebé tot utilitzem o ens beneficiem d’aparells programats per fer-nos la feina més àgil i fàcil. També som sabedors que l’escola, com no pots ser de cap altra manera, sempre ha anat en consonància amb les diferents (re)evolucions que han planat sobre la societat i els seus individus; i per tant, els centre educatius i els professionals de l’ensenyament ens trobem actualment amb diferents reptes per encarar la formació dels ciutadans del futur.
ESCOLA DE L'ATENEU IGUALADÍ
Un d’aquests reptes consisteix en la preparació i dotació de l’alumnat de les competències i habilitats tecnològiques necessàries per poder desenvolupar-se professionalment el dia de demà. En aquest context caldrà tenir present què voldrem ensenyar, com i sobretot amb quina mesura ho farem.
A l’Escola de l’Ateneu Igualadí definim tres eixos sobre els que ha de girar la competència tecnològica dels nostres alumnes:
Les eines ofimàtiques i programari de servei que han de dotar a l’alumne de les habilitats i coneixements necessaris per realitzar aquelles tasques necessàries d’una manera eficient i eficaç. En aquest àmbit l’alumne ha de ser competent per fer el triatge adequat sobre quina eina (software i hardware) és la mes adequada per desenvolupar una tasca determinada.
L’adquisició d’un llenguatge de programació que permeti a l’alumne desenvolupar aplicacions o petits programes on vegi la potència i utilitat del llenguatge de codi i l’apropi a la lògica de com i per què funcionen les coses.
En aquest sentit l’Scratcht, com altres codis de programació, permet reproduir situacions no desconegudes per l’alumne fins ara. Abans d’introduir els codis de programació, els alumnes (fins al moment analògics) ja segueixen instruccions, busquen solucions a reptes proposats, plantegen problemes i els resolen en grup, o de manera individual tot emprant diferents llenguatges com l’oral, l’escrit i el gràfic/visual.
Amb el llenguatge de programació o computacional pretenem que l’alumne formuli problemes de manera que es permeti l'ús d'un ordinador i altres eines per ajudar a resoldre'ls, organitzi i analitzi lògicament la informació, la representi, automatitzi solucions amb l'objectiu d'aconseguir la combinació més efectiva i eficient de passos i recursos per a ser capaç de resoldre una gran varietat de famílies de problemes.
Un tercer eix és el que gira al voltant de la robòtica, on la combinació de l’aprenentatge del codi de programació i robots permet desenvolupar un seguit d'activitats diverses per poder arribar a l’objectiu desitjat. En aquest àmbit, objectius com ara aprendre a dissenyar, construir, programar i provar tindran un paper important en la formació competencial.
No hem d’oblidar que les propostes i objectius exposats, ens situen en el desenvolupament d’un nou llenguatge que igual que l’oral, l’escrit, el matemàtic, l’artístic-musical, etc.. té el seu tractament. En aquest sentit el paper de l’alfabetització tecnològica i el fet que els nostres alumnes siguin competents en l’ús d’un llenguatge i vocabulari tecnològicament adequat també és un objectiu que tenim molt present.
Finalment, la implementació de les noves tecnologies amb els nostres alumnes, va acompanyada d’un element de mesura i equilibri en l’ús d’aquestes eines i competències pensant que no tot ho hem de resoldre amb dispositius i programaris i que una bona relació entre el digital i l’analògic és possible. Per a l’Escola de l’Ateneu Igualadí, la millor formació tecnològica serà la que faci que l’alumne sigui capaç de decidir i triar d’entre un ampli ventall d’opcions de programari i dispositius, la més adequada per a resoldre qualsevol situació.
