L’Escola de l’Ateneu Igualadí, una escola petita que és una gran família

ESCOLA DE L'ATENEU IGUALADÍ

Pels mestres, tenir una sola línia “permet conèixer a tots els alumnes amb totes les seves característiques i també a les seves famílies” i els permet oferir, d’aquesta manera, “una atenció més personalitzada” que la Laura, alumna de la classe dels Castors (sisè) resumeix ràpidament: “els professors poden estar més per tu”. El fet de ser una gran família “proporciona seguretat als nostres infants”, expliquen els mestres que també remarquen que “tots aprenem de tots i aprenem a respectar-nos i a compartir el nostre temps amb els altres”. Sobre aquesta qüestió, la Laura relata la seva experiència personal: “m’agrada molt compartir estones amb els alumnes més petits perquè els pots ensenyar coses i explicar el què tu saps i després escoltes el que diuen ells. Ens fem amics”.

La idiosincràsia de l’Escola de l’Ateneu també facilita quelcom molt important: la comunicació entre tota la comunitat educativa (mestres, personal no docent, alumnes i famílies), fonamental quan es considera que l’educació és un procés compartit entre família, infant i mestres i és per això que també s’afavoreix la participació directa de les famílies a l’aula.

“Ens coneixem tots”

Una escola petita com l’Ateneu, també fomenta un equip de mestres “petit i cohesionat i engrescat amb el projecte d’Escola i que estima als seus alumnes”. Des del punt de vista dels alumnes “ens coneixem tots”, explica en Marc que aquest any acaba els seus estudis a l’Escola de l’Ateneu, i la Fiona, companya d’en Marc, afegeix que “si hi hagués molta gent potser coneixeries el nom dels companys d’escola, però no els coneixeries tan a fons”. En aquest mateix sentit també s’expressa l’equip docent que assegura que “tots ens coneixem i això es respira passejant per la nostra escola: grans saludant als petits, grans i petits saludats per tots els mestres, grans acompanyant els petits a les aules, petits i grans jugant plegats al pati...”, i a més, “sabem que podem comptar amb tothom en tot moment”.

La companyonia, característica fonamental de l’Escola de l’Ateneu

Aquests alumnes de sisè que tanquen la seva etapa a l’Escola de l’Ateneu miren enrere i valoren la singularitat de la seva escola: “Trobaré a faltar l’Escola; m’emporto les amistat dels companys i també dels mestres”, assegura en Marc. Per a la seva banda, la Fiona coincideix: “m’emporto molts amics” i explica que “quan hi ha una celebració com Sant Jordi, per exemple, ho celebrem tots junts, grans i petits i ens ajudem” i “m’agrada estar amb els petits i compartir estones amb ells”. Amb les celebracions de les festes tradicionals i també amb l’organització de diverses activitats conjuntes, com l’exposició i la revista on tota l’escola treballa un mateix tema, es busca fomentar i enfortir aquest lligam tan característic de l’Escola.

Aquesta germanor entre els alumnes, surt de manera espontània però també es propicia i es cuida amb sortides i colònies amb alumnes del mateix cicle, el projectes de tutoria entre iguals o llegir en parella, entre d’altres. A més, entre alumnes de diferents cicles, també es cerquen oportunitats, com és cas de la iniciativa Padrins de lectura. “Els Padrins de lectura m’agraden perquè a més d’aprendre ens ajuden a conèixer als més petits, a tenir més paciència i a veure com aprenen... nosaltres també vam aprendre així. És divertit, compartim estones al pati i al menjador, i després ens trobem pel carrer amb les famílies i ens saludem”, explica la Fiona. Sobre aquest fet que descriu la Fiona, la Gemma, mare d’un alumne de la classe d’Ocells (P4) i d’un altre de la classe de Pingüins (llar d’infants) relata la seva experiència: “Una de les coses que més em van sorprendre a l’arribar a Igualada amb el meu fill petit que encara no parlava era passejar per la ciutat i que nens i nenes –que llavors encara no identificava com a alumnes de l’Escola- m’aturessin per dir-li coses al meu fill. Eren nens més grans, que carinyosament s’atansaven al cotxet, li deien pel seu nom, el saludaven, li feien alguna moixaina i seguien el seu camí amb els seus pares”. “A dia d’avui –afegeix aquesta mare- els meus fills tan xerren i juguen amb nens més petits com més grans, demanen ajuda als seu companys quan ho necessiten i saben el nom de tots els alumnes de l’escola. Veritablement és una gran família i, a casa, ho valorem molt positivament perquè es creen dinàmiques molt interessants que en centres més grans són impensables”.

Els pares són una peça fonamental pel bon funcionament de l’escola amb la gestió de l’AMPA, l’organització d’activitats familiars com l’acampada o el carnaval o simplement amb el vincle que hi ha entre les diferents famílies dels grups classe. De l’escola n’han sortit, també, grans amistats entre les famílies, tal i com relata l’equip docent: “aquesta avinença entre alumnes de diferents edats també es palesa entre les famílies de l’Escola”.

A l’Escola de l’Ateneu Igualadí les famílies i el claustre comparteixen el Projecte Educatiu de l’Escola.