El 'homeschooling' s'obre pas com una opció educativa a l'Anoia

"Per què no?". És la reflexió que han fet diverses famílies de la nostra comarca en relació al 'homeschooling', altrament dit, l'escola a casa. Almenys mitja dotzena d'unitats familiars de l'Anoia han optat els darrers anys per escolaritzar els seus fills a casa. És el cas de Pau Boada, que ja com a nen va viure-ho i que ho ha repetit amb els seus fills fins aquest any; també és el cas de la família d'Enric Bayà, tousencs, que van decidir optar per aquest camí. A Catalunya, mig miler de famílies han optat per aquest sistema, que compta amb una coordinadora.

"No recordo quin moment concret vam decidir escolaritzar els nostres infants a casa", explica Bayà, "de fet, la meva forma de pensar era que després de tenir un fill, és que estigués amb nosaltres. L'escola era una opció, però no vam veure que fos el camí". En la seva experiència personal, molt abans de ser pare, ja s'havia interessat pel 'homeschooling' i havia conegut una altra família "a Pinedes" que ho veien com a opció però que ho van desestimar per motius logístics (En realitat fins avui dia segueixen fent escola a casa, però al setembre comencen a escola "alternativa". Tenen 8 i 5 anys). El tousenc comenta que "hi ha més famílies que ho han fet, però no es donen a conèixer", mentre que al Bages hi ha més casos. 

A casa dels Boada, pierencs, ja havien viscut el 'homeschooling' de petits, amb els seus germans. "Ja ho havia viscut a casa i estàvem junt i a gust" i a més, "a l'escola costa molt més mantenir els interessos de cada nen; en canvi, a casa tractes cadascú com ho necessita". El Pau confessa que "ens hi hem anat trobant, però no havíem tingut de manera clara la idea de fer-ho. Preferíem reduir les hores de feina i estar més estona amb ells a casa i quan el gran podria haver començat primària, vam decidir fer 'homeschooling'". Ara, amb el gran, en Jan d'11 anys, han decidit fer un tomb: "els cridava l'atenció l'escola i han començat a anar-hi. El centre no hi ha posat cap problema". Va ser el desembre passat i "no hi ha hagut cap interferència en l'adaptació". 

De fet "no ha suspès cap assignatura: en algunes té les notes més altes i altres més baixes" tot i que assegura que "no donem massa importància les notes que tregui, valorem més la integració. Tant el gran com les nenes -més petites- ho han portat molt bé i els tutors estan contents".

Com es desenvolupa

Pau Boada apunta que "hi ha mil maneres de fer l'escola a casa" i "fèiem una barreja de tot. Allò més bàsic és cercar el que motivi més al nen i treballar en base a projectes. També hi ha moltes sortides amb finalitat educativa" i, com a guia, "seguíem el currículum oficial de la Generalitat". Formen part de la Coordinadora Catalana que hi ha de 'homeschooling' i d'aquesta en sorgeixen moltes trobades, visites guiades a llocs -una de les darreres, a l'accelerador de partícules a Bellaterra- i diverses reunions cada any. 

Aquestes trobades "creen llaços i amistats. Són freqüents, hi ha un moviment constant, és una manera de conèixer altres experiències, ens ajuden molt". A l'Anoia, "no s'ha fet mai una trobada. Com a molt hi ha hagut mitja dotzena de famílies. Per amistats, a més, hem tingut més afinitat amb gent que fa 'homeschooling' a altres comarques". 

Els fills de l'Enric i la seva parella, Helena, tenen 7, 5 i 1 anys, cosa que significa que el gran està en edat de primària ja. La manera que es desenvolupen les matèries i s'imparteixen "és molt diferent en cada casa que fa 'homeschooling'". En el seu cas, adapten també principis de la corrent de l''unschooling', que consisteix en "seguir els interessos dels nens i saber què els motiva". Apostar íntegrament per l''unschooling' "és arriscat i nosaltres preferim un model mixte". L''unschooling' "és sobretot no mirar de reproduir a casa el que has vist a l'escola". 

El model de l'Enric i l'Helena és molt diferent. I hi creuen: "en una hora d’escola a casa, amb la feina ben feta, pots avançar l'equivalent a una setmana al centre educatiu. Ets tu i el teu fill o filla i s'hi està interessat en la matèria, ho assimila en un obrir i tancar d'ulls".

El seu mètode intenta ser "molt vivencial". Sobre la seva pròpia formació Enric es considera "autodidacta". Treballa d'informàtic, mentre que la seva parella és terapeuta, amb un grau superior de traducció i interpretació i llengua de signes. Els fonaments per a educar als seus infants no han estat a la babalà. "Hem preguntat molt i explorat molt, per qualsevol pas a fer, per qualsevol cosa, hem cercat referents i intentat trobar recolzament". Les famílies que fan 'homeschooling' també volen destacar els "falsos mites" sobre el mètode i sobre el perfil de les famílies. Bayà subratlla que "ni som gent rica, ni yuppies, res d'aquest estil", sobre l’estatus socioecònomic que tenen: "som famílies normals, la majoria no nedem en l'abundància".

La socialització

La socialització dels nens i nenes també és una qüestió de les que hi ha sobre la taula i que ha tingut molt de relleu en algunes de les crítiques a l’escola a casa. "És una preocupació comprensible. Per la nostra part, en primer lloc, els nens no deixen de sortir. Ens trobem amb altres famílies al parc de Tous cada tarda" detalla Bayà. La socialització pot ser "una preocupació comprensible. Ara mateix, la directora de la coordinadora d'escoles a casa de Catalunya ha enllestit un estudi sobre com es duu a terme la socialització. Les conclusions són que no és una socialització només horitzontal amb nanos de les seves respectives edats, sinó que en aquests casos de 'homeschooling' és multigeneracional", és a dir, "no es focalitza en una classe i no es creen rols de grup. Normalment, el nano educat a casa parla amb persones de diferents generacions sense recances , no només amb nens i nenes de la seva aula i edat. Això ho veiem cada dia que anem al parc".

A nivell familiar, els Bayà-Fernández tenen quinze cosins i cosines , "s'hi porten molt bé". Se socialitzen també amb activitats extraescolars i trobades amb altre gent que educa a casa. De fet, l'Enric comenta que "hi ha tres professors a la meva família pròxima i t'has d'estar explicant sovint perquè ho fas, però no hi ha hagut un rebuig frontal. Els meus pares, per exemple, els ha acabat agradant". 

Pau Boada entén que "podem tibar molt d'activitats com les corals o en esports, que són altres espais de socialització". Els seus tres fills "han anat provant coses diferents. No a música, però sí a bàsquet, les corals...". La diferència entre el 'homeschooling' de fa 25 anys, el que va viure com a nen, i el d'ara és que "ara el contacte amb altres famílies és més natural, ara no hi ha tantes reserves per dir-ho, tot i que algunes famílies encara temen que se sàpiga". 

La regularització

L'escola a casa està en una situació d'al·legalitat. Boada assegura que "jo mateix vaig parlar amb l'anterior consellera, perquè volem que regulin l'escola a casa com una opció normal d'ensenyar. Molt estranys són els casos de famílies que acaben a judici per educar a les llars, però Enric Bayà comenta que "no li agradem gaire a la fiscalia de menors". La qüestió és que el 'homeschooling' es va estar a punt de regular amb una esmena a la llei d'educació de l'època del Tripartit, però en un darrer moment es va canviar per educació "no presencial". "Ens vam quedar amb un pam de nas" recorda Boada. Caldrà esperar.