TORNAR

Piera, Santa Margarida de Montbui i Masquefa, els tres municipis de l'Anoia que encara no han obert la seva Oficina Municipal d'Escolarització

ensenyament
Dilluns, 15 juliol 2024. 03:00. Anoiadiari.
D'un cop d'ull

Segons la Fundació Bofill, la manca d'OME deixa a les famílies d'aquets municipis sense un servei bàsic i impedeix lluitar de manera eficient contra la segregació escolar. La Fundació Bofill insisteix en la importància d'aprofitar els recursos que ofereix la Generalitat per obrir-ne una.

Piera, Santa Margarida de Montbui i Masquefa, tres de les ciutats més poblades de l'Anoia, continuen sense disposar d'una Oficina Municipal d'Escolarització (OME) per a la ciutadania.

Segons la Fundació Bofill aquesta absència és "preocupant, ja que dificulta la lluita contra la segregació escolar, un problema de primer ordre que es dona quan la composició d'un centre no és representativa del seu entorn. L'alumnat amb més dificultats econòmiques, socials o culturals queda concentrat en determinats centres i això compromet la cohesió social de tot el municipi i impedeix un aprenentatge i un desenvolupament complets per als infants i joves, a banda de fer empitjorar els resultats de tot el sistema educatiu". 

La Fundació explica que hi ha un compromís de país contra la segregació escolar: "Al 2018 les dues principals organitzacions municipalistes van signar el Pacte contra la segregació, que compromet el món local a desplegar totes les mesures necessàries per fer-hi front. També la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) del 2009 estableix la creació de les OME com a instrument essencial contra la segregació. A més a més, el Departament d'Educació ofereix subvencions de fins a 40.000 euros per obrir-ne a municipis amb més de 10.000 habitants o quatre o més centres educatius".

Malgrat complir àmpliament aquests criteris, Piera, Santa Margarida de Montbui i Masquefa encara "no han aprofitat aquesta oportunitat". Al mapa interactiu elaborat per la Fundació Bofill hi apareixen les localitats que, malgrat reunir les condicions que fan necessària una OME, no en tenen. Són un 36% dels municipis del país, un de cada tres municipis catalans de més de 20.000 habitants.

La lluita contra la segregació escolar a l'Anoia

Segons l'entitat, des de la signatura del Pacte contra la segregació escolar, bona part dels municipis catalans han millorat els seus nivells de segregació. L'Anoia, amb una població cada vegada més diversificada, s'enfronta a un gran repte en el camí cap a l'equitat a les aules. Les dades del Síndic de Greuges de gener de 2024 mostren dades altes de segregació, especialment a Piera, amb un 0,35 d'índex de dissimilitud (el paràmetre amb què es quantifica la segregació), a secundària.

Les Oficines Municipals d'Escolarització han demostrat ser eines eficients contra la segregació escolar a Catalunya. Però una OME no només facilita una escolarització més equilibrada, també promou la col·laboració entre administracions i millora el servei públic per a tota la comunitat.

Entre d'altres, ofereix informació contrastada i lliure de prejudicis per tal que tots els centres sostinguts amb fons públics es presentin a les famílies en igualtat de condicions (per exemple amb la coordinació de les portes obertes o xerrades informatives). També propicia un equilibri d'alumnat als centres per garantir oportunitats educatives per a tothom i, a més a més, com que reben totes les famílies que han d'escolaritzar, pot detectar necessitats especials i activar la reserva de places allà on els sigui més beneficiós (a més d'acompanyar la seva adaptació al centre). Una OME també pot aportar una perspectiva global al procés d'escolarització local, amb un mapa de fluxos de tria o el replantejament de la zonificació, entre d'altres.

A més a més, les OME poden fomentar el desenvolupament de polítiques capdavanteres en matèria de segregació. Un exemple a l'Anoia és el servei d'acompanyament a l'alumnat vulnerable que arriba al llarg del curs, posat en marxa a Igualada.

El tècnic de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill, Julián Claramunt afrima que: "És incomprensible que encara hi hagi ciutats importants del país sense Oficina Municipal d'Escolarització, sobretot davant d'una segregació escolar elevada i en un context d'augment de la diversitat". Com recull el mapa de la segregació, "allà on hi ha un municipi que ha reduït la segregació escolar sempre hi ha un ajuntament compromès", conclou.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.