El 22 de maig del 2011, CiU aconseguia deu regidors a les eleccions municipals, amb Marc Castells de cap de llista. Amb el pacte amb ERC, Marc Castells completava una majoria absoluta que el portava a l’alcaldia. Amb el batlle igualadí durant aquesta dècada, fem balanç d’aquests anys i de les perspectives de futur que té la ciutat, en un moment complex i crític després de l’impacte de la COVID-19.

Dels propòsits que tenia fa deu anys, quins són els que s’han acomplert?

Dos, en l’aspecte extern, és que Igualada ha guanyat prestigi. A fora es parla bé d’Igualada. Som una ciutat referent en molts aspectes al nostre país. Quan diem que l’hem posat al mapa és que és així. Ens havíem desdibuixat del mapa i al llarg d’aquests anys, hi som ben visibles. També hem invertit a augmentar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, des dels infants a la nostra gent gran. La majoria de les dades socioeconòmiques evidencien aquesta realitat. I la ciutat és molt millor ara. El prestigi i la qualitat de vida són molt superiors. M’atreviria a dir que ara a Igualada es viu molt bé. Un tercer objectiu que ens vàrem marcar era fer una bona gestió dels diners de tothom, l’Ajuntament està molt millor, ara que fa deu anys, quan recordeu vam ser cridats a Barcelona pel conseller Mas-Colell, a causa de la gravíssima situació financera que patia l’Ajuntament: el pagament a proveïdors, l’endeutament... Avui, tots els indicadors econòmico-financers són en verd, i seguirem en aquesta línia.

I què li aconsellaria al seu ‘jo’ de fa deu anys?

Fa deu anys no coneixia prou que complexa és la gestió d’una ciutat. Hauria de reflexionar sobre la importància del servei públic. Vull agrair de totes totes, siguin del color que sigui, les aportacions dels alcaldes que han treballat per la ciutat, del color que siguin. A aquell Marc Castells li faria valorar més la importància dels que em precedien, als regidors i regidores que amb els seus neguits i alegries, van fer un servei públic.

Un dels seus objectius aleshores era la reducció de l’atur.

Ho era i ho segueix sent. En el pic de la crisi Igualada va tenir 4.073 aturats, el 2013, però des d’aquell moment hem passat a 2.848 d’ara. És un 30% menys. S’ha fet molta feina: hi ha més assalariats, més empreses i més autònoms. Ara, el Polígon de les Comes s’aproxima al 100% de l’ocupació.

El nostre objectiu va ser, en un moment de crisi global, apostar pels sectors productius locals que generen riquesa i creen ocupació. També l’aposta per la universitat, la política de clústers, el foment de grans esdeveniments per fer atractiva Igualada, la internacionalització de la ciutat, l’aposta pel comerç i el turisme... Tot això de la mà de la societat civil, de les entitats, associacions de veïns i el teixit socioeconòmic.

El 2011 vostè va dir que “Igualada serà industrial o no serà”, manté aquesta afirmació?

Absolutament. Tenim un terme municipal de 8,2 quilòmetres quadrats. Tenim poc sòl i la nostra oportunitat són els futurs parcs empresarials que es puguin fer a la Conca d’Òdena.

Pel que fa al polígon de Les Comes, a Igualada, estem fent actuacions per fer-lo valdre, modernitzar-lo i fer-lo competitiu. Hem urbanitzat una part del carrer Alemanya i Gran Bretanya, estem reformant el carrer Dinamarca amb una nova rotonda, i aviat començaran les obres del carrer Luxemburg. El nostre objectiu és els 10 anys vinents, seguir invertint en la millora de tot el polígon.

Per altra banda, si volem captar una gran inversió, ho hem de fer amb els batlles i batllesses de la Conca d’Òdena, i estem tots set compromesos. A finals del 2022 esperem que estigui aprovat el Pla Director de la Conca. L’Incasòl ens diu que el polígon de Vilanova s’esgota, el de Castellolí també i tot sembla indicar que pròximament, el polígon de Montbui tindrà una ocupació del voltant del 60%. L’objectiu és reduir l’atur a Igualada i ajudar que també es redueixi a les poblacions veïnes, les quals tenen taxes d’atur més altes que la nostra. Estem treballant per això, però no és possible sense sòl industrial i les aliances público-privades.

Des de l’Eix Diagonal el 2011, quan es va completar, no hi ha hagut cap gran inversió en infraestructures completada a l’Anoia. Es pot ser competitiu així?

En l’àmbit d’infraestructures tenim quatre objectius importants. Hi ha l’enllaç de la Ronda Sud amb la licitació feta, que s’adjudicarà entre juny i juliol. Aquí, tant el conseller Josep Rull com Damià Calvet han fet una feina important, ja que traurem milers de cotxes diaris circulant per l’Avinguda Montserrat. També hi ha novetats en l’estudi informatiu per al soterrament de l’estació de tren. Però sóc escèptic i fins que no vegi penjada la licitació, no ho veuré clar. Quan es liciti direm “ara va de debò”. Hi ha una altra actuació important, que és la millora del traçat de l’A-2, amb Òdena, Castellolí i el Bruc, ens reunirem aviat amb el Ministeri. Ara mateix, no compleix amb els estàndards europeus.

Hi ha també el desdoblament de la C-15. El tram on hi ha més trànsit és el d’Igualada i Capellades. Hi passen 20.000 vehicles diaris i el desdoblament prioritàriament, s’ha de fer en aquest punt. És una carretera que desgraciadament ha portat molts problemes. Està en estudi informatiu. Caldrà, després el projecte executiu i la licitació, abans de l’obra en si. Estic esperançat, però no relaxat.

Queda el tren gran i esperem que els Next Generation hi ajudin. L’opacitat amb què el govern de Pedro Sánchez els gestiona no ens permet saber gaire cosa, però serien la gran oportunitat per a la comarca de l’Anoia.

Els seus mandats han estat els de l’aposta universitària, amb l’aliança amb la UdL. Amb el Campus Salut, l’horitzó és tenir algun dia els estudis de medicina?

Fa deu anys la UPC volia tancar la Teneria. Vam fer el primer pas amb el 4D Health, que ens va donar potència d’atracció de cara a la recerca. Després, vam fer el Campus del Pla de la Massa, on es van ubicar les carreres tècniques. Un altre pas va ser convertir l’Hospital en universitari. I ara, ve el Campus Salut. Això farà que vinguin estudiants a viure a la nostra ciutat, generant una dinàmica molts positiva de ciutat universitària. Ara, l’objectiu és que el curs 2025-2026 tinguem 1.044 estudiants, segons previsions de la UdL. En l’àmbit de la infermeria, les places es duplicaran en un futur. Ara en són 45. Atès que tenim l’Hospital Universitari, serà possible que en el rotatori vinguin estudiants de sisè curs de medicina. El grau de medicina seria una de les fites que tenim, i és un somni que podem tenir a l’abast els pròxims anys.

Les obres del nou Campus de Salut són la gran aposta de ciutat. Ha estat molt difícil, però hem aconseguit, que la Generalitat i la Diputació hagin invertit 4 milions d’euros en el nou Campus Universitari del Passeig. Hem trucat a les portes, i s’han obert, aquest és el nostre model.

D’aquí a vint anys, es veurà amb claredat com aquesta visió ens farà líders de les ciutats mitjanes de Catalunya. Pensem que això pot fer que professionals qualificats es formin aquí i després vulguin continuar la seva vida a Igualada. I, així, tenir metges especialistes, doncs, és una de les necessitats que hi ha.

Volem ser un pol d’atracció de professionals de l’àmbit de la salut amb aquests tres pilars: comptar amb el 4D Health per fer recerca, poder fer docència al Campus i tenir l’Hospital Universitari com a referència.

La proposta de convertir les plantes baixes en habitatges no va prosperar per l’oposició d’ERC, Igualada Som-hi i Poble Actiu. Quina línia té el govern en aquest sentit?

L’oposició, al meu entendre, irresponsablement, ha deixat perdre una oportunitat d’augmentar els habitatges de protecció oficial a la nostra ciutat, sense cap cost pels Igualadins.

Per altra banda, en l’àmbit de l’habitatge, les coses s’estan fent bé, però requereixen el seu temps. Tenim en marxa dues promocions de l’Incasòl que tenen, altre cop, cost zero per als igualadins i una promoció de PIMHA al costat de la Masuca, al carrer Sant Carles. El futur passa per opcions com crear habitatges a les plantes baixes, com a tot Catalunya, espero que l’oposició recapaciti pel bé social.

El nostre govern també ha fet una aposta per la rehabilitació: mai s’havia donat 20.000 euros per a reformar habitatges. L’oposició vol fer un ple monogràfic, que es farà aquest juny, i els escoltarem. Però molta feina està feta, amb projectes embrionaris com la masoveria urbana i el pla local d’habitatge, conjuntament amb la Diputació. Busquem fórmules imaginatives per crear habitatge, però no podem estirar més el braç que la màniga. El model és cedir terreny i que un altre construeixi. L’Entesa va endeutar la ciutat amb aquestes promocions, i encara les estem pagant. Són models diferents.

Un exemple de mobilitat vinculada a la dinamització econòmica, són les zones blanques i taronges, facilitant que persones de fora puguin venir a Igualada i comprar. Activem així el comerç i els serveis. És el model d’èxit que funciona: al centre, aparcament de superfície i soterrat de pagament, i als voltants gratuïts.

Si donem un cop d’ull a aquests deu anys, veurem com s’ha incrementat de manera molt important el transport públic urbà, però també un increment de les expedicions del bus exprés que ens ha connectat amb Barcelona d’una manera excepcional.

Pròximament s’iniciarà el carril bici al Parc Central, que l’unirà amb el carril bici de l’Hospital. En farem més. Valorem també les iniciatives ciutadanes respecte a l’increment de la mobilitat en bicicleta a la nostra ciutat, i aquest govern els escoltarà i les farà possibles. L’any 2022 es finalitzarà el projecte de l’Anella Verda d’Igualada, 13,5 km que faciliten la mobilitat sostenible entre tots els barris de la ciutat i ha acostat la natura a la ciutat.

La reforma del Mercat ha generat moltes expectatives, com ho faran possible?

Al costat dels paradistes i assessorats pels millors professionals en mercats. Hi haurà una inversió municipal i també per part dels concessionaris, un exemple clar d’aliança público-privada. Hi ha qui es pregunta per què es preveu ubicar-hi un supermercat? Doncs, perquè és preferible tenir-ne un de petit a dins que complementi el producte que no es ven al mercat, i alhora, que contribueix en part de la despesa, que faci més assumible el cost pels paradistes. L’exemple el tenim amb el que passa ara, els supermercats s’ubiquen al voltant per aprofitar l’atractiu del mercat, però no contribueixen econòmicament, això no pot ser. La reforma de la Masuca és un projecte que ajudarà a regenerar tot un barri, perquè a aquesta zona hi arribarà la Ronda Sud directament, ja es va reformar la plaça de la Masuca, tenim l’eix de vianants des del Nucli Antic que hi arriba, hi haurà el Campus Salut i la nova seu del Servei d’Ocupació de Catalunya. Calculo que amb totes les obres, hi haurà una inversió d’uns 30 milions d’euros, dels quals un 80% seran finançats per altres administracions.

Un dels temes centrals de les eleccions de fa deu anys va ser què es feia amb el Rec. De fet, a les eleccions del 2007 ja se n’havia parlat com a possible ubicació d’un outlet. Ara, després d’aquest temps, en espera del pla director específic, no ha quedat en un segon terme el barri?

El Rec necessitava tenir resolt l’enllaç amb la Ronda Sud i també necessitava la Via Blava que uneix Jorba amb la Pobla de Claramunt, que ha estat un procés laboriós, però és imparable. En tercer lloc, calia el concurs d’idees del procés participatiu, on molta gent va aportar noves visions. Ara està en marxa el Pla Director que el farà un barri híbrid, que farà que la indústria hi segueixi i hi pugui haver comerç, habitatge i serveis. Ja hi ha moviments al Rec: s’hi instal·len empreses i se n’hi instal·laran més, sobretot del sector tecnològic. Les edicions de Rec Stores han reivindicat molt aquest barri i l’han fet emergir. Aquell cadàver exquisit de què parlava Ramon Enrich ara té molta projecció.

Com són les relacions ara entre l’Ajuntament i el Govern de la Generalitat?

Tenim una lleialtat institucional a prova de bombes. Quan tens un càrrec, cal dialogar i els partits polítics queden a banda. Ho hem vist aquí a la Conca d’Òdena, amb la Mancomunitat. Si hi ha hagut moments puntuals que teníem friccions, és perquè defensava els interessos d’Igualada. Hem treballat plegats amb molts projectes amb la Generalitat, com l’Arxiu Comarcal, la Universitat, l’Institut Badia i Margarit o la Ronda Sud, i amb la Diputació l’Anella Verda, la Via Blava, el Parc Central i l’ampliació de la Residència Pare Vilaseca.

Mirant enrere i també al present, permeti'm que li pregunti per alguns dels seus companys de consistori tots aquests anys, i també pels seus predecessors. Amb un adjectiu, com recordaria a Jordi Aymamí?

Determinat

Pere Calbó.

Passat

Montserrat Mateu.

Treballadora.

Darío Castañé.

Idealista.

Albert Mateu.

Astut.

Josep Maria Palau.

Discret.

Jordi Cuadras.

Ambigu.

Neus Carles.

Coherent.

Enric Conill.

Cupaire.

Àngels Chacón.

Solvent.

Jordi Pont.

Sòlid.

Josep Miserachs.

Enyorat.

Carmen Manchón.

Prudent.