//Plugins sense CDN ?>
El vent farà que no hi hagi parapent en aquesta edició de l'Aerosport. Privarà al públic de veure una de les modalitats més espectaculars d'aquesta cita a l'aeròdrom d'Igualada-Òdena. No obstant, hem volgut parlar de parapent amb membres del grup AcroCat, tres joves que s'hi dediquen en cos i ànima. Són els germans Juan Luis i Andrés Renán Morales, duo en sincro, i Xavier Zabau.
Com comença la pràctica del parapent?
En el cas de Juan Luis i Andrés Renán, perquè viuen fa més de deu anys a l'illa d'El Hierro, a les Canàries. I és un lloc amb unes condicions especials, de fet, li diuen 'El Segon Hawaii'. Practiquen la modalitat de sincronització i a l'illa s'hi pot fer quasi cada dia vol laminar, amb un vent que bufa en totes direccions. És una meca del parapent i hi ha molts campions mundials que hi vénen.
En quines condicions s'ha de volar?
Normalment, quan saltem des d'un helicòpter, que el vent sigui inferior a 50 quilòmetres per hora. Anar amb un vent més ràpid pot ser molt problemàtic.
Quin estímul tenen els campions, després de tants anys volant?
Fer gaudir el públic. Fa molts anys que, especialment Juan Luis i Andrés, participem en competicions de primer nivell i ells han aconseguit ser sots-campions del món. Una vegada has tingut això, només queda que el públic s'ho passi bé. Transmetre als que ens veuen l'elegància i les emocions que es viuen a l'aire.
Es nota el 'feedback' del públic?
I tant! En campionats i sobretot a les exhibicions. I també ens estimulen noves experiències, com saltar des d'un globus aerostàtic.
Quins altres llocs són bons per practicar el parapent?
A l'estiu passem molts moments a Organyà i a Àger, aquí a Catalunya. De fet, durant l'hivern s'entrena a les Canàries, on sempre és estiu, i quan ve la calor ens dirigim cap aquí. Hi ha els 80 millors del món a l'estiu, entrenant en acrobàcies o en cross-country. El cert és que Catalunya és una de les millors zones per a la pràctica del parapent. Hi ha especialistes de Gran Bretanya, Turquia o Els Estats Units que ens coneixen per això. A Organyà no et cal l'helicòpter per a enlairar-te i s'hi entrena molt bé. El clima que tenim, per volar entre dues muntanyes, per exemple, és ideal també.
I què se sent quan un vola? Una injecció d'adrenalina?
Adrenalina? No pas. Al contrari, una gran tranquil·litat. No penses en res. Pots tancar els ulls i somniar. Sents una tranquil·litat total.
Una de les primeres expedicions catalanes a l'Everest es va proposar baixar en parapent. Ho van deixar córrer per la meteorologia. Però, es podria provar?
Hi ha parapents que pesen molt poc, uns dos quilos. En efecte, sí que els pots portar fins a dalt de tot d'una muntanya i baixar.
Cada quant temps revisen el parapent?
En el nostre cas, cada tres mesos, perquè el portem al límit en la competició. Normalment, seria un cop a l'any.
Es pot viure del parapent?
Ells (Juan Luis i Andrés Renán) es dediquen també als biplaces. Com a diversió, practiquem el kayak o rollers. Però sí, és perfectament possible guanyar-te la vida amb el parapent. Ens permet viure molt dignament.