Què es juguen Catalunya i l'Anoia el 14-F?

Molt! O com ha dit l'Oriol Junqueras alguna vegada, ens hi juguem tant que gairebé ens ho juguem tot. La pandèmia és una crisi sanitària, sí, però a més a més ha provocat una crisi econòmica, social i emocional importantíssima. Caldrà treballar bé i amb totes les forces per la recuperació i la reconstrucció del país, però també hem de saber aprofitar l'oportunitat que ens dóna de fer una bona transformació. És un repte sobre un altre, però mil oportunitats, i sempre sense deixar ningú enrere. Això implica seguir enfortint l'estat del benestar: Educació, salut, feina, habitatge.

En l'anterior crisi econòmica, la dreta catalana i la dreta espanyola van decidir retallar: retallar serveis públics, retallar drets i retallar en el suport a la gent. Va ser un error, està demostrat i van sumar crisi sobre crisi. Ara la recepta i la solució la podem liderar des de l'esquerra. Ho hem demostrat al capdavant les Conselleries, acabant amb les retallades i assolint màxims històrics d'inversió en salut, educació i serveis socials. Ens hi juguem tirar el país endavant i fer-ho amb tothom i per a tothom. I sabem que tirar endavant vol dir també tenir força per arribar a acords. Estic convençuda que no tindrem un país plenament just, net, pròsper i evidentment lliure sense la República Catalana.

Quines propostes aporta ERC? Quines polítiques noves creu que cal implementar en la pròxima legislatura?

Com deia, polítiques de transformació. Estem en ple segle XXI. La societat va de pressa i nosaltres hem de ser resilients, adaptar-nos i agafar el tren del futur. Tenim davant oportunitats noves, tenim els fons Next Generation EU que si els sabem aprofitar podrem transformar en visió de futur i igualtat d'oportunitats.
El govern espanyol del PSOE proposa el de sempre, donar el protagonisme a l'IBEX-35. A Catalunya nosaltres proposem evitar-ho i aconseguir que els fons els pugui aprofitar el nostre teixit social i productiu per fer la transició ecològica que necessitem, la digitalització d'administracions i empreses, destinar-los a la ciència i la investigació, les ciències de la vida, noves teràpies i medicina personalitzada, nova mobilitat, nova gestió dels boscos i dels residus, i tants altres projectes.

El nostre país té un teixit social i cívic fort que acompanya les persones al llarg de la vida. Això té molta importància. Ho hem vist amb la pandèmia. Què enyora la gent? Què enyorem? Enyorem el que val la pena, el que ens fa feliç. Hem de posar la mirada aquí, a fer créixer aquest teixit, aquestes xarxes. I fer-ho amb valors republicans de dalt a baix i de baix a dalt. Tenim grans reptes al davant com a país i nosaltres, des d'ERC estem disposats i disposades a liderar i encapçalar. Hem demostrat que quan toca arremangar-se i fer la feina, hi som com sempre i no abandonem a ningú. Som al costat de la gent.

L'elector independentista que votava els partits que portaven al programa la independència, com s'ha de sentir ara? Quin estímul pot tenir per votar?

Ara mateix, l'única força política amb capacitat per generar acords per cosir una estratègia compartida i amb projecte per a tot el país, és Esquerra Republicana. Si volem jugar la partida pretenent que ningú ens pararà els peus, ens equivoquem. Hem de saber que hi ha molts obstacles i hem de tenir les conviccions per veure'ls venir i la determinació per a poder-los superar. Després de 3 anys duríssims, tinc ganes que com a país abandonem la frustració i les lamentacions. El que hem fet fins ara, com a moviment independentista, és brutal. Mobilitzacions massives, hem fet un Referèndum d'Autodeterminació, l'1 d'octubre, defensant urnes i paperetes, l'aturada del 3 d'octubre... Si us plau! Sabem el que ha costat, ho hem de posar molt en valor. Si ho hem pogut fer, ho podem tornar a fer. Ens ho hem demostrat. Si no hagués valgut per res, no hi hauria condemnats fins a cent anys de presó a membres del govern, d'entitats i la Presidenta del Parlament! Vam posar l'Estat entre les cordes, i l'Estat va respondre, sí. Amb policia nacional i guàrdia civil, amb jutges i fiscals, amb delictes inventats, amb intimidació, amb la seva repressió! Només hi ha un lloc on no ens poden guanyar fent trampes. A les urnes!

Sentim-nos com vulguem, però no els regalem aquesta victòria, aquesta és nostra, ha de ser la nostra bandera, el vot i la democràcia. Així que diria que ningú es quedi a casa, ningú! Tothom a votar i a guanyar altra vegada. No dubteu que si els del 155 sumen i poden, ens faran fora. Omplim les urnes de vots independentistes altra vegada, demostrem-los que aquí no podran mai. I treballem sempre per sumar, sumar i sumar. Sense retrets. Treballem en positiu per convèncer cada vegada més gent i per guanyar. Aquesta és la via àmplia.

Les conselleries d'ERC han portat bona part del pes de la crisi de la COVID-19. Hi ha hagut una xifra molt gran de morts a Catalunya i moltes crítiques a la gestió, amb el contracte amb Ferrovial. Ha faltat autocrítica?

Primer de tot vull tenir un record per totes les persones a qui el virus ha pres la vida i per les seves famílies. I no em cansaré mai de reconèixer als professionals sanitaris tota la feina que han fet i segueixen fent per salvar totes les vides que ha estat possible salvar i en definitiva, tenir cura de tots nosaltres. Hem viscut, de fet, estem vivint una situació brutal que no sempre ens ha deixat temps per meditar decisions i que ens ha fet tensar el sistema com no havíem fet mai. Fa un any no podíem imaginar que viuríem tot el que hem viscut. Cap de nosaltres. Ni aquí, ni enlloc. I sí, la gestió d'aquesta pandèmia ha sigut i continua essent molt complexa, efectivament. A tot el món. Països que eren el nostre mirall en polítiques públiqúes han patit de forma encara més brutal que nosaltres la pandèmia, països que vèiem que tenien una situació millor que la nostra han acabat patint onades similars o superiors. Ningú del nostre entorn se n'ha escapat. I tots i totes hem anat aprenent del virus a marxes forçades, sempre volent avançar-nos al que vindria.

Evidentment nosaltres fem tota l'autocrítica que cal, sempre. I creiem que és sa i positiu fer-la. Aprenem dels errors i els corregim. I com deia partíem d'un desconeixement absolut del virus que hem hagut d'anar pal·liant amb els aprenentatges que hem anat adquirint. N'hem après junts amb els grans professionals i experts que en tot moment ens han estat aportant la seva visió i coneixements. I una cosa els puc assegurar: tot el meu equip, totes les persones que treballen al departament de Salut, al Servei Català de la Salut i tots i totes les professionals sanitàries d'aquest país s'han deixat la pell per aturar el virus i salvar vides. Totes i cada una d'elles mereixen els aplaudiments que els vam fer a l'inici d'aquest malson i totes i cada una d'elles són herois i heroïnes de la nostra societat.

A Catalunya ho tenim clar. Per això hem contractat 10.000 professionals sanitaris més durant aquest any i abans de la pandèmia vam treballar amb molt d'esforç per millorar-los les condicions laborals. Som conscients que no seríem on som ara i no sortirem d'aquesta crisi sanitària sense tots ells i elles. Però no sembla que tothom tingui clares les prioritats. El govern de Catalunya sempre ha treballat per salvar vides, malgrat la duresa de les decisions preses. I ha intentat, en la mesura de les seves possibilitats, que aquesta voluntat de fer front al virus repercutís el mínim possible en l'economia de la ciutadania del nostre país. Però no tenim les eines d'un Estat. Mentre a tot Europa els estats han ajudat econòmicament als sectors afectats per mesures i tancaments, l'estat espanyol no ho ha fet, gens ni mica, se n'ha desentès completament. I ha estat el govern de Catalunya qui ha hagut de fer mans i mànigues per poder crear les línies d'ajuts, segur que insuficients, però tan àmplies com han permès les finances de la Generalitat.

La tensió entre Junts i ERC, permanent, fa desitjable que siguin socis al Govern de nou?

Entre independentistes ens hem d'entendre. És així. I per tant, jo no penso contribuir ni un minut en posar el dit a l'ull a un company de viatge. Volem fer la República i per fer-la caldrà entendre'ns, amb JxCat i amb la CUP. I és evident que en moltes coses no coincidim, però hem de potenciar aquelles que ens uneixen perquè només si ens entenem podrem aconseguir l'objectiu.

Com deia a l'inici, només sumant i arribant a acords assolirem la República que tots desitgem. I hem de sumar per avançar, hem d'oblidar la lògica partidista, la política dels de sempre pels de sempre. Pactes com el de la Diputació de Barcelona no es poden repetir, no es pot regalar la presidència d'una de les principals institucions del nostre país a un partit del 155, no hi ha excuses. Junts per Catalunya i el PDeCAT s'han de comprometre a oblidar la lògica partidista, l'intercanvi de cadires entre els de sempre, prou de tapar-se les vergonyes als uns als altres. Si volem avançar cap a la República, els independentistes ho hem de fer des de l'honestedat, lluitant contra la corrupció i sense perdre cap espai. Mai més. Per això des d'Esquerra Republicana hem fet una proposta clara, apostem per un govern de front ampli liderat per nosaltres i amb JxCat, els Comuns i la CUP. Volem una gran majoria per l'amnistia, que treballi per la gent i per fer un referèndum d'independència.

Quines accions pensa que són innegociables per a l'Anoia, els pròxims quatre anys?

Crec que l'Anoia ha de liderar diverses reivindicacions que són imprescindibles pel territori com per exemple el tren ràpid amb Barcelona. Se'm fa estrany que en els últims onze anys el govern d'Igualada no hagi estat la punta de llança d'aquesta reivindicació, sincerament. Hem d'apostar per millorar molt les connexions i les infraestructures a la comarca i francament crec que calen nous lideratges que tinguin projecte, que tinguin la visió per fer créixer el territori i buscar un model econòmic i productiu que generi riquesa i ocupació. El repte és una comarca amb teixit econòmic, social i una mobilitat que acosti la gent a la comarca perquè hi pugui viure o treballar. No la que tenim ara, on molta gent ha de marxar a treballar fora.

En l'àmbit de Salut a la comarca, quins projectes té per als pròxims anys?

Doncs miri, estic molt contenta de poder explicar-li que aviat construirem un nou CAP a Igualada. El CAP Anoia actual, el de davant de l'estació, ha quedat petit, necessitem més espai, un nou equipament que permeti augmentar la resolució de l'atenció que es fa a la primària i millori el confort dels professionals i de la ciutadania. Des del Departament de Salut ja estem treballant en la definició del nou centre i ja ens hem posat en contacte amb l'Ajuntament per buscar-li la millor ubicació possible.

De tots els candidats i candidates, qui no vol veure ni en pintura com a nou President?

Jo tinc claríssim a qui vull veure com a president, a Pere Aragonès. Perquè sé que ell és garantia de bon govern, de treballar per la ciutadania i per no deixar ningú enrere. En Pere és una persona que suma, que escolta i que sempre empeny endavant. I ens cal una persona així al capdavant, per superar la crisi sanitària, social, econòmica i emocional que estem vivint, però també per assolir la República que desitgem.

Gerard Quintana es mereix el Premi Ramon Llull?

Això no em toca decidir-ho. Segurament és encertat. El que sí que puc dir és que la seva veu sempre m'ha semblat meravellosa.

En l'acte d'investidura del nou President o Presidenta, qui li agradaria que cantés 'Els Segadors'?

La Rosalia.