Alba Vergès i Maria Senserrich: "El trànsit cap al nou país es farà sense canvis en el dia a dia"

Què haguessin pensat si el 2009 els diguessin que un dia estarien compartint llista amb Artur Mas, en el cas d'Alba Vergés, o amb Raül Romeva i Oriol Junqueras, en el cas de Maria Senserrich?

Alba Vergés: No ho veuríem, però el món ha canviat. Han passat moltes coses.

Maria Senserrich: Pel mig hi ha la sentència del TC, la negativa al pacte fiscal, la negativa al referèndum... De fet, encara hi havia el Tripartit. La gran virtut de Catalunya és haver fet una candidatura unitària, de gent de molts àmbits, sense cap adscripció.

A. V.: Quin mèrit tindria si fóssim similars?

Queda per veure com quedaria el repartiment dels vots i els percentatges, però és molt possible que entre Junts pel Sí i la CUP se superin els 68 escons. Quins pactes i equilibris, i quins mecanismes s'obriran, aleshores?

A. V.: Si en tenim 68 i la CUP complementa, perfecte. La CUP no divergeix tant del nostre full de ruta.

M. S.: A partir d'aquí s'engegaria un procés constituent, perquè la població elabori les lleis en un procés de participació. I al final, votaríem en unes eleccions constituents. El procés comença en unes urnes i acaba en unes urnes. I màxim 18 mesos. Nosaltres som l'instrument.

Però som catalans i tenim una tendència històrica a barallar-nos entre nosaltres. Els aguantarem 18 mesos?

M. S.: Portem dos anys i mig ja caminant junts. Tenim un pacte d'estabilitat que ha funcionat bé. Estem intervinguts i ens ataquen per tots cantons. Ara el que necessitem és una majoria per tirar endavant, sabem el que hem de gestionar.

La Hisenda Catalana és la principal assignatura pendent per als propers temps?

A. V.: I l'Agència de Protecció Social. Hi ha molts àmbits bàsics que cal desplegar. En el full de ruta hi hauria també la declaració solemne que s'inicia el procés, que es posaria en coneixement d'Espanya i les autoritats internacionals. Iniciar un procés constituent en la fase civil. 

M. S.: Hi ha la Llei de Transitorietat que permetrà que les persones i les empreses tinguin garantia que no hi haurà canvis en la vida quotidiana. El Parlament ho garantirà.

Però mentre, hi podria haver ciutadans que prefereixin tributar a la Hisenda espanyola.

M. S.: Mentre, hi ha un procés de negociació, des del moment que tenim una majoria. Ens dóna força per negociar i com es fa el traspàs d'hisendes, perquè els models espanyol i català seran molt diferents. 

En tot cas, el govern espanyol es pot negar a cedir o transferir infraestructures o competències. Ja hem vist la seva bel·ligerància. Aleshores, com actuar?

M. S.: Aquí haurem de veure la voluntat de diàleg, per això necessitem una gran majoria. La comunitat internacional sí que entén de majories i de vots.

A. V.: La Llei de Transitorietat Jurídica possibilita la convivència entre la legislació espanyola i la catalana naixent. Nosaltres no tindrem constitució fins després del procés constituent. Això ha passat en altres processos.

I quina acció política es farà, mentrestant?

A. V.: Prioritats socials, com llei de pobresa energètica o la de segones oportunitats. Tot això està emmarcat en el compromís per la llibertat.

M. S.: Moltes apostes com la pobresa energètica ens han estat vetades d'arrel. Ells ens han enviat el Tribunal Constitucional. 

A. V.: Quan ens quedem amb la idea de 'no a les retallades' en temes sanitaris, potser les hauríem fet alguns d'alguna altra manera. 

Vostè ha estat dura en ocasions amb Boi Ruiz.

A. V.: Sí, en la gestió de les retallades. Però també cal tenir present que part dels nostres impostos són centralitzats a Madrid. Hi hagut 1.500 milions d'euros menys en el sector salut. Ni Mas ni Mas-Colell ho han volgut això. Què proposen els partits unionistes, a part de tancar TV3? Tancar TV3 és la xocolata del lloro.

M. S.: Hi ha hagut una tisorada en diners per l'ocupació, per la llei de la dependència, ens hem trobat en una situació que només hem pogut gestionar la misèria. I per postres, pagar interessos quan et deixen diners. Som els tercers en pagar i els onzens en rebre.

Com ha de ser el nou estat, administrativament?

A.V.: Amb una administració al servei del ciutadà, partint de zero i suprimint a nivells administratius. És més fàcil partir de zero. Un dels problemes que comporta l'Estat espanyol és la seva estructura, molt difícil.

M. S.: En el procés constituent és quan es podrà decidir això per part de la ciutadania, com també triar com serà el cap d'estat, monarquia o república.

I què proposen en això?

M. S.: Jo república.

A. V.: I jo.

Però de triar un rei, quin triarien?

M. S.: Cap.

A. V.: No pas.

Un Borbó no, però un Àustria sí?

M. S.: Cap, cap (riu). Volem dir que serà un moment de participació on la gent podrà dir el que vol. Tindrem la il·lusió de fer quelcom nou. Per exemple, amb l'Agència Tributària, una hisenda que no ens persegueixi, que no sigui tributiva sinó contributiva.

A. V.: Un estat del benestar de primera divisió. Mirem que es fa bé a altres països i incorporar les coses que ja fem bé aquí.

I amb els peatges, quina és la idea?

M. S.: En el procés de negociació caldrà tractar els actius i els passius. Hi ha uns convenis internacionals que ja marquen com queda. També hi ha trens, edificis, etc. Volem ser els millors veïns d'Espanya.

A. V.: Hi ha titulars d'autopistes que també és la pròpia Generalitat.

En aquest sentit, la Generalitat té autopistes que ja han estat amortitzades i on encara hi ha peatges, cedides a concessionàries catalanes.

A. V.: És que la Generalitat es troba sense recursos dels impostos dels seus ciutadans. 

Però els catalans no fem errors de gestió?

A. V.: Segurament.

M. S.: En volem aprendre i tenim referents internacionals que ens agraden. Volem trobar un model més eficaç i eficient i després decidir quin.

Se seguiran pagant quotes de solidaritat amb l'Estat espanyol?

M. S.: Som contribuents nets i volem ser solidaris amb altres països, inclòs Espanya. Ara mateix estem vivint una crisi humanitària de primer nivell a Europa.

A. V.: Tenim molts lligams amb l'Estat espanyol i no només sentimental, també econòmic. Es tracta de negociar-ho. Per les pensions es tracta de negociar-ho, els demanarem assumir les pensions dels residents a Catalunya i que ens transfereixin els fons. Si no es volen asseure amb nosaltres, ens podríem trobar que ells paguessin les pensions a nivell individual.

És bona idea seguir a la UE?

M. S.: Per què? Volem ser un país del sud com els del nord. La UE té molts defectes...

A. V.: Que s'estan posant sobre la taula.

M. S.: Una vergonya el tema dels refugiats, però la UE ens ha permès evolucionar també. Cal valorar-ho tot. Es tracta de tenir una relació bilateral, no assumir les càrregues de l'Estat espanyol, que no ens faci d'intermediari.

A. V.: Independents, tindríem molta més representació que la que tenim ara al Parlament europeu i tindríem més pes. A més, estar a la UE ho decidiran els ciutadans de Catalunya. De moment, dóna un marge de seguretat a les empreses.

Europa ha marcat d'a prop als estats, com és el cas de Grècia, i força a retallades.

M. S.: També la UE assenyala que el salari mínim hauria de ser de 1.000 euros i el tenim de 600 i escaig. És el govern espanyol que ho incompleix. Que té la UE defectes? Sí, però és diferent que Rajoy parli amb Angela Merkel que no hi vagi el president de la Generalitat.

Vénen de partits que van estar enfrontats. Posin nota cada una al Tripartit?

M. S.: És passat, jo vull posar nota al futur.

A. V.: No és moment ara. Hem constatat tots que, amb Tripartit o CiU, que l'autogovern era una fal·làcia, no podem decidir sobre els ingressos.

Qui preferirien que fos el president estatal el proper desembre?

M. S.: Ja no és la nostra cosa. Vinguin d'on vinguin, no ens toca.

A. V.: Potser la independència sí que els ajudarà a modernitzar una mica les estructures. Ho espero.

Quan podrem anar a un Mundial de futbol?

M. S.: Ens agradaria que els esportistes catalans puguin lluir la seva bandera, o almenys que puguin triar amb qui jugar. En proporció a la nostra població tenim una representació d'esportistes molt important. 

A. V.: El que hem de fer en un nou país és potenciar els nostres esportistes d'elit. 

Fan sopars a 4, amb les respectives parelles?

(a la vegada) No tenim temps!

A. V.: Si no els veiem!

M. S.: A partir del 28, sí.

A. V.: A mi em pregunta quan em veurà. Crec que tindríem un problema si els nostres marits no entenguessin què fem.