Quines són les qüestions que queden per conèixer respecte als anys de la República a Igualada i l'Anoia? Quines són les principals dificultats que afronten els investigadors i historiadors?

Segurament, el buit més clamorós és l'absència de fotografies, particularment dels dies de la proclamació. És un buit bastant inexplicable perquè, per molt que el franquisme les hagués pogut expurgar de l'Arxiu, n'haurien hagut d'aparèixer dels àlbums familiars. Ningú no va fer fotos aquells dies? D'altra banda, la documentació conservada de tot el període no és tampoc extraordinàriament abundant. De fet, manca encara la monografia igualadina dedicada a aquells anys...

El paper de les dones durant aquest període va anar 'in crescendo' a l'Anoia? Es veu reflectit en aquells canvis?

Molt lentament. Fins al temps de la guerra no hi hauria la primera regidora a l'Ajuntament d'Igualada. No apareixen dones en les llistes electorals i molt poques en els actes públics. Tan extraordinària era la participació de la dona que, encara durant la mateixa República, no era gens estrany que en l'anunci d'algun acte públic es fes constar com a menció expressa la frase: "Hi assistiran senyores"...

El Bienni Negre, encara que amb un embolcall legal republicà, ha estat entès com un moment d'involució respecte els tres primers anys. Com va ser a Igualada i l'Anoia?

Com a tot arreu. Entre altres coses, es va posar de manifest que, també aquí, els lerrouxistes i els lligaires acceptaven càrrecs municipals designats per l'autoritat militar en substitució dels regidors elegits democràticament...

Quin paper van tenir els anoiencs i anoienques en la política de la República a Catalunya? Igualada era un escenari 'secundari'?

No van tenir cap paper rellevant, la veritat. D'altra banda, els polítics igualadins no van passar de moure's en l'àmbit local.

Els anys de la Guerra Civil, malgrat les urgències del moment, es van mantenir els impulsos i els avenços socials?

Més o menys. Però els efectes de la revolució i de la guerra ho van alterar tot. Els drets fonamentals, començant pel de la vida, van veure's profundament conculcats i això no ho podien compensar alguns avenços parcials i concrets...