Armand Monleón: "Vaig al Dakar amb un objectiu principal: ser millor pilot cada dia"

Marxa el 27 a l'Amèrica Llatina. Tindrà temps per menjar neules, canelons i torrons? I permís?

Sí, a més aquests dies són per passar en família, ja que estaré unes quantes setmanes fora. En el tema del menjar, tot l'any estem a dieta, però a aquest punt de la temporada hi he arribat una mica per sota del greix que cal. Cada etapa del Dakar consumeix moltíssim. Allà perdré molt pes i ja està bé que aterri allà amb una mica per sobre del pes ideal, perquè dia a dia en la competició es perd massa muscular i greix.

Ha estat el primer any amb una temporada ajustada al que requereix el Dakar?

Una temporada específica pensant en el Dakar, sí, amb ral·lis com el del Taklimakan o el de Xina, proves de dues setmanes, similars al Dakar, és a dir, d'ultrafons. En aquests ral·lis entens i et prepares per la fatiga que notes la segona setmana.

Aquest any el Dakar estrena el pas per Paraguai i hi haurà moltes etapes a gran altitud. Com són? Quina preparació ha fet?

A Bolívia estarem dies per sobre dels 3.000 metres o fins i tot 4.000. Hem treballat amb cambres en condicions d'hipòxia, ja que per reglament no podem anar a preparar el Dakar a les terres on correrem. Aquí podem preparar-nos en alta muntanya, però mai al nivell d'exigència que hi haurà allà, per tant, mirem de simular-ho al màxim possible en cambres hiperbàriques o d'hipòxia.

En cosa de pocs dies es passa del fred extrem de la muntanya a la calor del desert d'Argentina. Com es prepara el cos per aquests salts i canvis? Com s'alimenten?

Durant tot el ral·li ens prenem multivitamínics i hi ha un programa nutricional fet al detall. Cada etapa podem perdre uns tres quilos. Per als competidors, de tota manera, costarà més el moment que vas cap a l'altitud i el fred, que no quan vas cap a la calor, que serà el que farem després de Bolívia. El cor va més ràpid en l'ascens, mentre que a la baixada el cervell funciona millor. La calor s'agraeix.

Aquest any passen més temps que mai a Bolívia.

Cada any hi ha més etapes allà, i aquest any ja sis. Una de les etapes passa per La Paz, que és la capital situada a més altitud del món, a uns 3.600 metres. La jornada de descans és allà, però no serà pas de descans, sinó que haurem de dedicar el dia al manteniment de les motos.

Ara ja té l'experiència de l'any passat. Quin objectiu es marca al Dakar? Té marcades etapes?

Ja tenim el bagatge de fa un any i conec millor els meus punts forts i els més febles. Hi ha força etapes marcades en vermell... Són jornades molt llargues, algunes molt dures com el desert de Chilecito. Hi ha dies que estarem deu hores sobre la moto. Ens trobem amb canvis que exigeixen més perícia en la navegació, aquest any els 'way points' són invisibles. Sí que hi ha etapes que estan marcades, però abans que res, cal escollir bé els ritmes de cada etapa, què convé en cada moment. No em vull marcar cap objectiu, sinó ser millor pilot cada dia, ser millor que fa un any. 

Les campanades, aquests dies que passarà a Sud-Amèrica abans de començar, com es viuen?

Ha canviat respecte a alrtres anys, clar. Ara són dies per fer pinya amb l'equip i preparar-se.

Amb els de casa, hi manté contacte cada dia?

Sí, contacte diari. Depèn del dia no podem trucar-nos per veu i ens enviem missatges de text. Durant tots els dies que estic fora no hi vull perdre contacte, per mi és important sentir-los a prop.