Astrid Van Ginkel: "Les llavors han de circular del passat al present, i pensant en el futur"

Què aporta l'entorn d'Argençola a aquesta matinal de llavors?

Argençola es troba en un entorn rural, majoritàriament integrat per nuclis petits i nombroses masies, envoltades de bosc de pi blanc i pinassa, camps de cereals i llegums, horts, ovelles, cavalls, gallines,... a prop de tot arreu i, a la vegada, lluny d'aglomeracions i ciment. Enlairada a sobre d'un turó gaudeix de perspectiva, amb vistes que poden enllaçar una bona colla de cims del Pirineu amb el mar de Barcelona, un dia de cel clar. Val la pena pujar al poble d'Argençola a gaudir de la natura, del paisatge, en definitiva del territori, i les activitats que s'hi organitzen, una aposta per la transmissió de coneixement i la transformació amable i ferma.

Quines persones venen a la jornada? Què venen a cercar?

Molts dels assistents són persones que gaudeixen de l'oportunitat de fer un hort, ja sigui a nivell professional o familiar. Persones conscienciades, que porten llavors i els fa molta il·lusió trobar-ne d'altres desconegudes, locals, de la zona. Però també s'apunten d'altres que venen atrets per la caminada o per aprendre a la Jornada Tècnica, i que un cop hi són, agafen algunes llavors per provar a casa. Poder acabar el matí al voltant d'una taula i un plat d'arròs és la millor manera de tancar cercles i parlar de la vida i del present i de projectes. Així junts, descobrim i construïm i gaudim en l'acció d’aprendre i compartir. La màgia de les llavors antigues, sembrar, regar, recollir...

I personalment, d'on li ve l'interès per les llavors?

Per mi, és un plaer poder apropar el coneixement a les persones i crear espais de trobada per a fer xarxa. Parlar de llavors locals – proximitat, intercanviar-les, és parlar de salut i de vegetals, dues grans passions, però és també parlar del medi ambient (natura-paisatge), de menjar ecològic i alimentació sana, de protecció de cultura i àrees rurals... Aquestes llavors es converteixen en un vegetal, que ben cultivat, és la font de nutrients, ric en proteïnes, hidrats de carboni, greixos, vitamines o minerals, a més d'altres components químics que aporten propietats beneficioses per la salut. En definitiva, la saviesa i la modèstia de les llavors, que haurien de circular del passat al present pensant en el futur. Una de les claus i motius per l'intercanvi.

Ara que es parla tant del canvi climàtic, hi ha llavors que corren perill de desaparèixer?

Podria ser, pot ser algunes llavors no serà possible cultivar-les en determinats entorns, però si tenim en compte que cultivar es modificar les condicions edafo-climàtiques de un lloc concret per aconseguir la producció d'un vegetal; l'efecte de l'aigua, fertilitzants o un hivernacle poden ajudar al creixement amb èxit. El que cal és que les llavors no es perdin, no quedin en un calaix, que corrin de mà en mà, i que es cultivin. I si no corren, que es mantinguin en bancs de llavors.

Què atreu el món urbà del món rural? Hi ha una atracció cada cop major?

No sé si se'n pot generalitzar. Suposo que hi ha persones del món urbà que els encantaria estar en un entorn natural. A prop de valors vinculats a la cultura i practiques tradicionals ancestrals, molt racionals i senzilles. Poder habitar en plena natura pura; en un miratge de mil colors encesos. Potser el bosc i la natura projecta una imatge d'aromes efímers, l'olor a terra humida, la memòria en les pedres i la saviesa en les llavors; un mosaic que combina totes les tonalitats del marró i del verd; l'experiència de sentir el bosc encabint el paisatge feréstec i desconegut dins nostre; recuperant l'essencial; protegits pels arbres de la força de la natura, sempre a punt per recordar-nos que vivim a la intempèrie per més sostres d'aixopluc que es busquin.

A la vegada, el món rural ens brinda més possibilitats d'arribar a l'autosuficiència, omplint de sentit l'acció d'alimentar-se, de forma sostenible. Aquest desig de poder arribar a una certa autonomia, gràcies a tenir quatre gallines i el control del cultiu, la recol·lecció, i l'elaboració pròpia, segura. Si a més, afegim que el bosc i l'entorn natural que ens bressola, inclou un rebost i una farmaciola desaprofitada, i en podem usar els excedents per alimentar-nos i curar-nos. Recomano incorporar a quotidianitat un cultiu, de julivert, alfàbrega, carbassons o tomates, que ens lliga al cicle de la natura i la vida, a les estacions, als canvis de la vegetació, a la bellesa d’una flor efímera, a nous sabors i aromes subtils, a una contemplació inspiradora i potser fins i tot transformadora, a deixar-se anar vers la intuïció i els sentits, traduint i incorporant moments petits màgics...

Per què no? Començar a cultivar, en un test, al jardí, fer un hortet, on puguem. Us convido a fer un pas més. Per això calen llavors, contenidors genètics plens de passat que trobareu a l'intercanvi d'aquest diumenge. A mes, de tenir l'oportunitat de començar a parlar amb persones que en saben i ens poden ajudar. Us esperem aquest diumenge 4 de març a Argençola.