TORNAR

Blai Paco: "A l'Anoia som Pimes que també patim les decisions de les grans empreses"

Entrevistem Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia

economia
Dimecres, 21 octubre 2015. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

La setmana passada, els socis de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA) van reeditar la seva confiança en l'actual president, Blai Paco Sánchez, que ostenta el càrrec des del 2013, en substitució de Ramon Felip. El president està al capdavant d'una junta de 27 membres que agrupen diferents sectors de l'activitat econòmica. En la seva vida professional, es desenvolupa com a president d'Intarex, una empresa de solucions de software amb seu a Igualada.

Un nou mandat. Quins són els objectius de la UEA en aquests propers anys?

Necessitem donar continuïtat al que hem engegat. Dos anys són molt temps, però les coses necessiten la seva maduració. Volem seguir treballant com a lobby empresarial i territorial. Donar a conèixer els nostres actius, les activitats sectorials, molt del que tenim està vinculat al sistema formatiu. Tenim universitats, museus i centres tecnològics. Coses que ens ajuden a ser un cluster.

I també cal prestigiar la professió d'empresari. Els emprenedors generen activitat econòmica i això és bo per tots. Cal també col·laborar amb l'administració per omplir de contingut el Campus Universitari. Si tenim alternatives formatives, millores les nostres perspectives. Ara, quan enviem els nanos a Barcelona a estudiar assumim un risc, perquè potser no tornen, i aquí apareix el dèficit de coneixement. En definitiva, que hi hagi un ambient positiu i optimista. Obrir-nos al món i perdre pors. 

Abans volíem aeroports, trens grans, ara a l'Anoia es parla més de coneixement. Hi ha un canvi de paradigma?

És cert, però primer cal tenir clara una cosa. L'atur que tenim només es pot afrontar amb la indústria. El problema és que la indústria s'especialitza cada cop més. Les empreses demanen uns requeriments pels quals cal personal molt format. Aquí hi ha la dificultat, que tot es tecnifica molt i hi ha persones que tindran dificultats per arribar a aquests nivells. Ara Igualada té el projecte Ignius que crec que aprofundeix en això, en el coneixement, on tenim una tradició. Tenim mòduls superiors en informàtica de qualitat i això ha possibilitat que sorgissin empreses i molt potents. En el sector TIC i el món del coneixement cada cop és més important. 

Arrel de la crisi, les veus crítiques contra el model de capitalisme financer s'han disparat. L'empresariat anoienc reivindica la seva funció social com a generador de riquesa al territori?

És absolutament diferent el que fem a l'Anoia. Res a veure amb l'IBEX35. Nosaltres patim les conseqüències de les grans empreses, per exemple en el tema energètic, on la multinacional ens complica la vida. No ens hi homologuem, al contrari. Són realitats diferents, som una realitat de PIME, empresaris compromesos i de proximitat, jo he vist l'empresariat local compromès, amb els nostres empleats i les nostres problemàtiques. Arribem fins on arribem, en els sous, per exemple. Però vivim temps difícils. És important generar nous emprenedors i prestigiar la professió, perquè els que estudien no aspirin només a ser funcionaris. 

 La fractura digital es nota en les diferents generacions d'empresaris?

Com dèiem abans, la indústria per ser competitiva s'ha de tecnificar i la persona que està al control ha de tenir domini d'aquestes noves eines. En la indústria més tècnica és una dificultat. També en els empleats, al sector del gènere de punt, molta de la gent que té entre 50 i 60 anys han deixat de treballar al sector i els seus coneixements han desaparegut. Ens cal trobar de nou aquesta gent ara que creixem una mica. És una línia que ens permetria generar ocupació, perquè poden formar a joves. 

El sector serveis i les TIC tenen ja una presència important a l'Anoia. Tenen les infraestructures adequades?

Tenim el cas de la fibra òptica. El mercat ha canviat molt i fa 20 anys si volies vendre a Argentina, t'hi havies de desplaçar. Ara, pel sector TIC vendre per internet funciona. En el cas de la meva empresa, no pot vendre exclusivament per internet, però aquestes noves opcions de connectivitat la beneficia. Ens cal una connexió amb cabal per parlar amb un client que tens davant la pantalla, per convence'l. Potser aniràs físicament a veure'l algun cop, però ara la fibra òptica és absolutament imprescindible. I ja no només amb les TIC. El mercat és el món i el món és internet, per a tots els sectors. 

Els que diguin que la seva empresa no necessita fibra òptica, tindrà dificultats. A no ser que el seu nínxol de mercat sigui molt localitzat.

Una connexió en tren entre Igualada i Barcelona d'una hora i mitja o més. Això no canvia.

És absolutament vergonyós. No hem aconseguit encara mobilitzar res. L'administració no té consciència del cost que té per la nostra economia aquest allunyament de Barcelona. Viure allà i venir a Igualada a treballar, factible en una empresa de cert volum, no hi ha manera de fer-ho còmode, Hem vist que l'AVE és molt millor que el pont aeri, més còmode. El tren ho seria molt més que el bus, però ara no es pot escollir. El bus no és opció per a directius i empleats que visquin a Barcelona. El nostre creixement no serà fàcil si volem portar empreses de fora.

A nivell de mercaderies, el tema ja és preocupant a nivell català. Amb el corredor mediterrani les nostres carreteres s'alleujarien, amb menys camions i no seria tan difícil circular per carreteres que són dolentes. No hi hauria l'urgència que hi ha ara. No podem desplaçar mercaderies per tren de manera eficaç i és un problema global que afecta també l'Anoia. Potser amb una empresa gran a l'Anoia es justificaria una línia de tren eficient amb Manresa o Martorell.

Parlem sempre de portar empreses de fora, com per salvar-nos. No hauríem de centrar-nos més en projectes propis?

Una de les preocupacions que tenim és fer créixer les empreses que ja tenim, que se sentin còmodes i creixin sense dificultats. Fixa't, ens trobem que una empresa que necessita 500 kilowatts ha de pagar un tribut de 45.000 euros a la subministradora, un impost revolucionari, per tenir aquest augment de potència. Volem que les nostres empreses creixin amb comoditat i per això cargolem a l'administració i a les proveïdores perquè no ens trobem així. L'administració sempre va amb llargues que es resoldrà aquest dèficit i al final ens trobem amb el mateix problema. Ens motiva que els projectes locals creixin, també que empreses petites i grans de fora vinguin, és clar.

Com és l'empresari anoienc quan ha de negociar amb clients i proveïdors foranis? Va al gra? Mira d'establir una relació primer, parlant del temps o de les famílies?

Puc parlar de l'experiència que tinc. Tenim una fama de freds, però crec que som acollidors. Mirem de generar llaços amb el que ens ha de comprar. Generem confiança i fem amistat. No parlem pas del temps, sinó de la família, dels fills, cosa que és important perquè així es veuen els teus valors. Tenim problemes comuns amb empresaris de tot arreu. 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic