Josep Ma Palau: "Cal plantejar fer un pla urbanístic amb el màxim consens possible"

De Jorba a Igualada. Ha estat alcalde de Jorba i ara aspira a ser-ho d'Igualada.

Ja vaig anunciar l'abril que seria el meu darrer mandat a Jorba. Cada 8 ó 12 anys hi ha d'haver una renovació. Jorba és i serà sempre el meu poble, on vaig créixer, però fa 15 anys que visc a Igualada. A Jorba hi ha una renovació molt avançada. 

D'altra banda, la gent d'Esquerra a Igualada m'ha plantejat des de l'estiu que podia fer aquest pas. Ara ho hem sotmès a l'assemblea.

Coneix la casa com a tècnic, com ho pot viure ser a l'Ajuntament d'Igualada com a càrrec electe?

Entenc que té avantatges. Conec les possibilitats i els mecanismes. He treballat en l'empresa familiar i com a tècnic de la Generalitat. És cert també que he estat dins l'Ajuntament, amb responsabilitats tècniques. Crec que ha de ser una bona manera de tenir eines per fer-ho bé. Conec els recursos i el talent de l'organització, que pot donar molt de sí. 

El seu perfil d'estudis és de sociologia i ciències polítiques. Curiós, quan la majoria de polítics no tenen la formació.

És bo que els polítics tinguin formació acadèmica, però no cal que sigui en sociologia o ciències polítiques únicament. És important una experiència professional i conèixer i tenir trajectòria en oficis concrets. Aiixò fa que es pugui traslladar en el dia a dia.

Ha donat molta importància a l'equip que l'acompanyarà a les eleccions municipals. Quins perfils tenen?  

Els que comentem. Persones amb experiència en diversos camps professionals i amb formació acadèmica, que una vegada assumeixin una regidoria tinguin la formació que hi correspon. Per això la decisió important no és escollir-me a mi tant com la que es prendrà el 26 de gener. Es triaran els deu primers de la candidatura, amb perfils semblants al meu, però no tan implicades en Esquerra. Aquesta persona, quan assumeixi hisenda, ha de tenir experiència en gestió de comptabilitat, d'empreses; la que pertoqui a urbanisme, amb estudis d'arquitectura o enginyeria, que hagi desenvolupat projectes tècnics o de planejament; en el cas d'educació, una persona vinculada a l'ensenyament; en esports, un esportista o un gestor esportiu, etc.

Un altre aspecte que volem fer primordial és la participació. Per tant, entre les persones que formin part de la llista volem que hi hagi els que excel·leixen i comprenen les àrees que es treballen en el govern municipal, de perfils independents, i a més dues o tres persones del partit, com jo. Un equilibri. Una combinació que permeti fer aportacions, amb un conjunt en el que predominin persones independents.

L'accent d'Esquerra, aleshores, quin serà?

En el programa i el contingut de l'acció. El mateix procés participatiu, amb unes 150 persones formant els equips i comissions de treball, ja és l'accent d'Esquerra. Són comissions sectorials, nou de diferents, d'on volem que sorgeixin les persones que ens acompanyaran a la llista. Que ens ajudin a fer el programa. És part de la nostra essència: fer les coses de baix cap a dalt i obrir el partit a la societat. 

Òbviament, hi ha d'haver una afinitat amb les idees d'Esquerra i també grups de treball per barris. I un model de ciutat amb valors de la socialdemocràcia nòrdica. Les propostes ja estan força avançades.

Esquerra té ara dos regidors. No seria important mantenir l'experiència d'ambdós, que tenen responsabilitats de govern ara?

Tenim dues persones, sí, que han estat molt de temps a l'Ajuntament en el cas de Joan Torras. En Joan Requesens també ho ha fet molt bé. Per diversos motius, un per complir una etapa; l'altre per qüestions familiars i professionals. Segueixen amb nosaltres, a l'executiva, i estic segur que ens podran ajudar. Comptem amb ells.

Torras i Requesens tenen responsabilitats importants. El segon ara mateix pilota com a regidor el projecte més important que es recorda a la regidoria de Joventut: l'espai de Cal Badia. Esquerra voldria seguir sent la responsable d'aquest projecte?

I tant. Hem estat d'acord sempre des de l'executiva local. Jo m'he incorporat recentment, però sempre hem estat d'acord en el que s'han fet en les dues regidories. El que ha fet Joan Torras ha estat un èxit dins la situació social; Cal Badia, des de Joventut, també ha estat un gran projecte. Volem que es culmini. La filosofia d'equipament obert i autogestionat casa amb els pilars d'Esquerra.

Voldríeu reeditar com a prioritàries aquestes regidories, si ERC és al govern?

És prematur. No sabem quina força ens donarà l'electorat. Tindrem un programa consistent i estarem preparats per les persones o el material programàtic, no només per aquestes regidories, per la dotzena que hi ha ara mateix.

Esquerra i CiU a nivell d'ajuntament han tingut bona sintonia, amb poques excepcions aquests quatre anys. Què ofereix ara per ser una opció diferenciada dels convergents a les eleccions?

Som una alternativa d'impuls i lideratge. Tenim un caràcter de partit que creu en la societat civil. Tenim eixos força com el govern participatiu, amb el principi que els regidors també han de ser de barri, la consulta permanent amb la ciutadania, la participació també en les xarxes socials, transparència en les dades. Una millora permanent. Com a alternativa també volem mobilitzar tots els recursos, si cal a través d'una taula d'agents socials, per lluitar contra l'atur, encara que no és exclusiu de nosaltres ni és tasca exclusiva de l'Ajuntament. Cal una concertació de tots els agents que poden influir en l'economia local per trobar solucions pel treball. Sobretot cal ajudar a les pimes i micropimes a competir. Cal ser competitius i invertir els recursos perquè arribin empreses, i una fiscalitat que faciliti aquesta implantació.

També hi ha d'haver una oficina de captació d'inversions empresarials, com la que ara s'obrirà a nivell de Conca d'Òdena. Per atreure indústries i empreses caldrà també pensar a nivell de planificació. Això ens diu que ens cal com més aviat millor un pla urbanístic. Cal engegar un pla urbanístic amb participació, que ens doni eines per desenvolupar oportunitats per noves activitats econòmiques. Per exemple, al Rec, on els usos ara són limitats. 

Com a ciutat, Igualada ha de treballar per ser capital real. Compartir serveis a nivell de Conca i també de vegueria Penedès. 

Volem també construir la ciutat del coneixement. Els valors de la nostra Igualada han de ser l'accés a la cultura i la informació per part de tots els joves. Això són sistemes de beques, plans educatius d'entorn i accés a la cultura per tothom.

El tema de les vegueries ressorgeix periòdicament. Esquerra és encara partidària de la vegueria Penedès?

Sempre ens hi hem posicionat a favor. Estem vinculats a les Comarques Centrals i hi hem de treballar ara com ara, però en els propers quatre anys cal desplegar l'administració territorial de l'Àmbit Penedès. Igualada hauria d'acollir com a mínim tres delegacions de l'àmbit. Cal coordinar-se amb les altres capitals: ens podria correspondre Educació, Salut i Empresa i Ocupació. Cal demanar-ho amb fermesa al Govern. Podria suposar també llocs de treball nous. Generaria despesa i activitat econòmica a Igualada. 

CiU i Esquerra són socis a Igualada, però els republicans tenen un pes menor. Hi ha quelcom que no comparteixi del que han fet les regidories de CiU?

Només alguns projectes que generaven conflictivitat amb part de la societat i que hi hauria d'haver hagut més participació ciutadana, i no hi hauria hagut tanta conflictivitat. Crec que ho hauríem fet d'una altra manera. S'ha de governar amb els veïns. Si no hi ha acord, hi ha d'haver un replantejament.

La reforma de Cal Font?

Pels costos, potser sí. Hi ha hagut friccions, amb temes com el de l'Aldi o entre el Rec i Igualada Comerç. El cert és que són temes que requereixen molt d'esforç i diàleg. No és fàcil resoldre'ls, ho admeto.

Portar empreses amb una fiscalitat que les afavoreixi, però mantenir i augmentar la protecció social. Com es pot aconseguir sense que repercuteixi en el deute?

Millorant l'eficiència i la ductilitat de l'administració. Hi ha camp per córrer. Cal implicar molt a l'equip humà, però es pot aconseguir. Cal revisar a fons el pressupost, un pressupost en base zero i qüestionar programes que hi són i ja ha perdut vigència. Es poden fer noves polítiques socials sense fer créixer la càrrega fiscal i/o el deute. Cal reduir el deute, hi estem d'acord. 

Estem en el moment àlgid de l'independentisme. Com es fa a les ciutats?

No podem pretendre dir que tenim solucions per a tots els problemes del país quan no podem resoldre els de la nostra ciutat. Cal fer les coses participativament, obertament, començant per la gestió d'allò més proper. Això és el que fa guanyar credibilitat per al projecte independentista. 

El comerç tradicional de les ciutats pateix. Vostè va viure una polèmica sobre la implantació d'una gran superfície amb el World Trade Center, des de la seva tasca a la delegació de la Catalunya Central.

Vaig intentar ajudar a l'Ajuntament per conciliar les propostes. No es podia ni es farà un equipament comercial com es pretenia de 70 milions d'euros. Un desenvolupament humil, per fases, amb les possibilitats reals, sí. Aleshores, el 2009, pel projecte del WTC només calia esperar que canviés la normativa catalana, en uns mesos, per fer aquestes superfícies fora de la trama urbana. Era qüestió de calendari. Ara és possible. Aquella era una altra època, un altre horitzó... ara és diferent, ja no hi ha aquella expansió. Igualada passava de 30 a 40.000 habitants, la comarca havia crescut una bestiesa en població. Ara sabem que hi havia uns límits. Cal potenciar el comerç de proximitat, sostenir el que ja tenim.