Fa nou anys, amb Carles Ros, l'igualadí Carles Tudela començava l'aventura del seu negoci, el rocòdrom Ingravita, una de les instal·lacions punteres en aquest àmbit a Catalunya. Just en el vuitè aniversari del centre, el març del 2020, va sobrevenir el confinament de la Conca d'Òdena i l'aturada per la pandèmia. Ara, un any després, parlem amb Carles Tudela, de 38 anys, sobre com ha funcionat aquest any l'establiment i com s'han adaptat ells i els usuaris a les mesures de restricció.
Quan comença la pandèmia i es tanca tot, com ho afronteu?
Doncs en un primer moment i com la majoria de la població, ens va semblar ben surrealista, escena de ficció total, i que no hauria de durar pas tant. A més hi havia molta desinformació, mai havíem mirat tant el 324 i llegit tants PDF's, els gestors estaven col·lapsats, i no sabies a qui preguntar. Tocava jugar a pronosticar el futur, i si passa això farem allò i si tal allò altre... Clar, recordo fer números i la incertesa del que podia venir ens va fer demanar un crèdit, per si de cas. Això ens va donar un xic més de tranquil·litat, i ràpid vam decidir seguir endavant amb les millores que estàvem fent i volíem fer, ja que creiem amb el negoci i també pensàvem que si empreses que funcionaven se n'anaven en orris, ho faria el país, i que algunes mesures o ajudes haurien d'arribar, vam ser optimistes.
Vau rebre algun tipus d'ajudes, durant el 2020? Va ser fàcil tramitar-les?
Quan vau poder tornar a obrir? Com heu treballat la resta d'any?
Per sort bé, quan estem oberts "treballem", tot i tenir forces limitacions, el 30% d'aforament, no poder fer classes, ni grups, ni escoles, la cafeteria tancada. La gent té moltes ganes de fer esport, i la veritat tothom ha respost molt i molt bé, tot i les mesures que l'afectaven directament, cita prèvia, mascareta, vestuaris tancats, ús freqüent d'hidroalcohòlic, magnesi líquid. Hi ha hagut molt bona adaptació, un 10 per als usuaris.
Crec que els gimnasos tenim la gran sort a diferència d'altres sectors, segurament més afectats, com ara el comerç i l'hostaleria, que un cop obrim podem girar almenys les quotes dels abonats que volen seguir d'alta, no tenim tant la incertesa si aquell dia entraran més o menys clients per la porta, que també una mica, però amb aquest aspecte tenim una mica més de tranquil·litat, i això ens ha donat confiança per a seguir invertint a millorar les instal·lacions.
Heu hagut de comprar molt material de protecció o de ventilació?
Sí, clar, hem instal·lat ventilació forçada, control d'accés per a poder saber en tot moment l'aforament que hi ha i tenir un registre d'usuaris per si hi hagués qualsevol cosa (si no és inviable poder-ho fer, necessitaries només una persona fent aquest control), molta neteja i productes desinfectants. El que emprenya un xic que moltes d'aquestes inversions fetes no han estat valorades a l'hora de fer-nos tancar. Crec que hagués estat bé que en funció de les millores aplicades per minimitzar els riscos de contagis, haguéssim tingut unes restriccions o altres.
Com es funciona econòmicament en pandèmia? Què es pot fer i què no?
Funcionem de la mà de la incertesa, projectem a una setmana o quinze dies vistes. Hem procurat ajustar al màxim les despeses, de serveis externs, personal, optimitzar horaris. Cal seguir millorant les instal·lacions, hem aprofitat els períodes tancats per a fer aquells manteniments que no pots fer el dia a dia, ja que estem oberts tots els dies de la setmana. I això l'usuari ens ho ha valorat molt.
Quines mesures heu pres i com preveieu aquest any?
Les mesures segueixen sent les descrites anteriorment, 30 % d'aforament, ús de mascareta, gels, vestuaris tancats, sense classes. Com a mesura aplicada per nosaltres, hem definit un aforament concret a nombre de persones per a cada espai, perquè pots tenir el 30% d'aforament en el recinte, però si la gent es concentra en un sòl espai, deixa de ser el 30%,… Aleshores distribueix molt més l'usuari per tota la instal·lació.
Referent a preveure, ja no ho faig perquè m'equivoco sempre (somriu). Quan ens van tancar aquest últim cop la veritat no m'ho imaginava, ja que la propagació als gimnasos era aleshores inferior a l'1%, i sóc dels que opino que l'esport és salut i és una necessitat bàsica. i quan ens van tornar a obrir tampoc m'ho esperava, pensava que ho allargarien més… Així que preveig encara un any imprevisible i irregular, toca anar més al dia a dia... Espero equivocar-me de nou i que tots els sectors ens recuperem ben aviat, el sector que no es recuperi afectarà un altre i aquest a un altre, així que tots som tot. Calen ànims i salut per a tothom.