TORNAR

Crisix: "És una oportunitat única poder fer una gira a Llatinoamèrica"

Entrevistem els Crisix, grup de thrash metal anoienc

cultura
Dimecres, 17 febrer 2016. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

No són (de moment) profetes a la seva terra. Són els músics més internacionals que ha donat l'Anoia, amb el permís de Jordi Savall. La veu de Juli Baz, l'energia de Javi Carrión a la bateria, les línies de Dani Ramis al baix i les guitarres d'Albert Requena i Marc 'Busi' Busqué. Estem parlant dels apòstols del 'thrash metal', els Crisix, banda reconeguda mundialment com una de les referents d'aquesta època en el gènere. Aquest 2016 llancen el seu tercer disc, 'From blue to black', amb Listenable Records, i en breu engegaran una gira per Llatinoamèrica i després per l'Estat espanyol. Parlem amb el seu cantant, Juli Baz.

No sé si cap grup anoienc ha fet mai una gira per Llatinoamèrica, però estan a punt de fer-la. Com es viu?

(riu) Marxem el 24 de febrer i fem el primer concert el 25. És una oportunitat única fer aquesta gira! Tenim molts seguidors allà, sobretot a Mèxic i a Colòmbia. És difícil expressar-ho amb paraules.

Aquesta difusió de la seva música segurament no hauria estat possible sense les xarxes socials.

És la doble cara que té internet. Hi ha les descàrregues de música, que també tenen aquest punt a favor, la difusió que et permet.

Treure un disc físic és quelcom utòpic? S'ha aparcat definitivament per part de les bandes?

Ara queda pràcticament per als col·leccionistes. Abans, anar a comprar un disc era estar a l'expectativa, l'aventura, no saber el que et podies trobar. En els nostres dies, comprem discs sabent ja què hi ha, el què conté, per la gràcia de tenir el suport físic. 

Teniu cançons amb referències als dibuixos de la nostra infància, com 'Frieza the tyrant'. Amb les cançons aneu a cercar un públic concret, que comparteix els mateixos fonaments culturals? Quin univers compartiu amb els seguidors?

En les nostres creacions fem el que sentim, cantem sobre el que ens preocupa, tant temes personals com polítics. Es tracta de l'autenticitat, que crec que és un dels valors que ens diferencien, el nostre punt fort. I per això mateix, la gent que ens escolta ve de molts àmbits musicals diferents, no només del 'thrash'.

Per als profans. Què és el thrash metal?

Neix a San Francisco, a la costa Oest dels Estats Units, als 80. És fruit de la barreja entre el heavy metal i les influències del punk de finals dels 70, amb grups com Dead Kennedys. El que tenim a dia d'avui i toquem és un mestissatge musical molt difícil d'etiquetar, perquè nosaltres mateixos bevem de moltes influències diferents, de molts llocs, no ens podem definir amb un sol concepte. 

L'idioma del metal és l'anglès. En el cas del cantant, com l'aprèn, via acadèmia?

No, és aprenentatge autodidacta. El 95% de la música amb què he crescut és en anglès i això m'ha ajudat molt. 

A l'hora de fer les cançons, aquesta part lírica és fonamental?

Cadascú té el seu pes, altres aporten el pes instrumental, jo faig les lletres. Les cançons surten entre tots cinc. 

L'anglès és imprescindible per fer thrash?

El thrash va néixer en anglès i la immensa majoria de grups canta en anglès. És com ens hi sentim més bé. Això no treu que a nivell personal ens pugui agradar i escoltem música en llengua castellana o catalana, però el vehicle natural del thrash és en anglès. 

És molt difícil trobar a Crisix en els mitjans habituals, com s'ho poden fer els regidors de cultura i festes de la comarca per contractar-vos?

Poden escriure a info@sobrymusic.es.

Però estarem d'acord que no és habitual veure-us als escenaris de la comarca. No us sentiu profetes a la vostra terra?

Ningú acostuma a ser profeta a la seva terra. Hi ha associacions que sí que fan una aposta pel thrash i organitzen concerts i festivals, però els ajuntaments ho tenen més difícil, potser no tenen accés a la nostra música. És més complicat. 

Però hi haurà també gira estatal, després de Llatinoamèrica.

Sí, comencem el 8 d'abril a Madrid, l'endemà a Barcelona. Després Castelló, Donosti, Villarrobledo, Múrcia, València, A Corunha... i encara en falten alguns per tancar.

Encara treballeu en el dia a dia. Com us ho manegueu per anar de gira?

Per sort, a les feines que tenim són molt comprensius!

Però no deveu tenir vacances a l'agost. Deveu tenir gira també.

A l'agost 'pringuem' de veritat. 

 

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic