Dani Prat: "Amb Pearson sento la música meva i convèncer el públic és un al·licient"

El grup apareix en una segona època daurada del pop català i en català. Què té Pearson que el diferenciï d'altres propostes que ja han sorgit els darrers anys?

En primer lloc crec que el nostre concepte és indie-pop, té un accent molt més de rock'n roll que les formacions més conegudes de l'actualitat, que opten per un estil més costumista.

Més anglo-saxons, com el nom?

No som tan costumistes a nivell musical com Manel o Els Amics de les Arts, si et referies a això. Les lletres sí que s'atansen una mica a aquest costumisme, potser.

Pearson, com l'home que va portar la llum a Barcelona.

Ens diem així en el seu honor. Va fer possible el tren que uneix Barcelona i el Vallès, la Floresta. El tren que agafen els dos germans que tenim al grup per anar a assajar a Barcelona. 

Com a 'sideman' de diversos grups, Dani Prat ara passa a ser un element central de Pearson. Quins canvis comporta?

La gràcia de poder-t'ho fer teu és la implicació, és ser part activa en el progrés del projecte: haver d'organitzar els concerts, cercar-los, la confecció del disc, la responsabilitat en la composició i la creació.

Quan es parteix de zero amb un grup, se sap l'orientació que tindrà en l'estil o t'hi vas trobant?

La major part de les formacions en què he entrat o de què he format part ja tenien un concepte fixat. La qüestió és cap a on ho pots ramificar i derivar tu. Primordialment, els grups els marca el caràcter i la veu del cantant.

I des d'un teclat es pot influir i marcar el caràcter del grup?

I tant. Les percussions bé donen un color, no? Afegir un teclat té un efecte molt important.

Indie-pop. No seria millor cantar en anglès? Com es fa la tria de l'idioma?

Es tracta d'expressar-nos de la manera més còmoda. En les ocasions que fem versions, d'altres grups que han estat la nostra inspiració, utilitzem l'anglès. Les nostres cançons són en català, en primer lloc pel que deia de la comoditat, i per arribar més. 

Però a dia d'avui, amb la multitud de grups i propostes que hi ha en català, com es pot distingir i fer valer un grup que apareix?

No és important en si. Es tracta d'atreure el públic, d'agradar-li, no obsessionar-se amb els altres grups. Van aparèixer molts grups de rumba catalana en cert moment, però això no va frenar que en sortissin de nous.

També fa tasques de management en els seus grups. Com es pot separar la faceta de músic per saber vendre el producte?

Ufff... En aquest moment t'has de deslligar una mica del component personal segons com. Cal definir bé el producte i saber el que vens... i a qui el vens. També toco en grups diferents. Amb Pearson la implicació és molt personal i això, a la vegada, també et pot servir per descriure amb precisió el que podem oferir.

Com a 'sideman' o com a part integral, es toca d'una manera diferent? Amb la mateixa professionalitat, però amb més energia? Es pateix més i es gaudeix menys si toques allò teu que si estàs en un grup de versions?

És igual de difícil i igual de diferent, siguis fundador o músic d'acompanyament. Tot suposa un gran esforç. Amb Pearson hi ha el risc i la dificultat de convèncer el públic, però això acaba sent un al·licient també.

Per a un músic, estar temps sense tocar en un grup, haver-se de dedicar a les classes, és dur? S'entén com un sacrifici?

Fent classes de música també aprens, també pots elaborar material nou, també creixes quan vols inculcar i donar perspectives a un alumne. Estar sense grup i sense fer concerts és incòmode, però jo sempre he trobat vies d'escapament i en totes aquestes vies, hi havia la música o la creació.