Daniel Vega: "Algú que s'autolesiona té tres cops més risc de suïcidar-se"

Fa uns anys es va fer públic un estudi, elaborat per vostè, on es tractava el tema de les autolesions entre els joves. Quina és la seva especialitat i com l'aborda?

Bé, en l'àmbit clínic treballo principalment amb persones de més de divuit anys, però faig recerca en adolescents i joves juntament amb altres hospitals catalans.

Què és en concret una autolesió?

L'autolesió és fer-se mal sense la intenció de treure's la vida. Afecta especialment joves i adolescents dels 12 als 24 anys.

Quines tipologies d'autolesió hi ha? Quines són les casuístiques?

És freqüent observar l'autolesió en població general, no clínica, que és la més freqüent. Per això podem dir que un 30% dels joves s'ha autolesionat alguna vegada, segons l'estudi que vam fer al Consorci Sanitari de l'Anoia, i un percentatge més petit ho fa de manera recurrent. I el fet és que, amb la pandèmia, això pot haver anat a més.

Vostè treballa també en grups de recerca sobre el suïcidi i ha format part del grup de professionals que ha elaborat el pla de prevenció de suïcidis de Catalunya. Com es connecta amb les autolesions?

L'autolesió és un factor de risc de suïcidi. Un percentatge significatiu de persones que s'autolesionen en l'actualitat, experimentaran algun tipus d'ideació suïcida en els pròxims dotze mesos. Per tant, podem dir que són persones en risc. Aquells que s'autolesionen són persones que multipliquen per tres el risc de voler treure's la vida.

La pandèmia va fer que moltes persones s'haguessin d'aïllar. Això també va afectar els joves amb les autolesions?

Sí. Les persones que tenen aquestes conductes poden haver patit un assetjament a l'escola i que tenen molta dependència de les xarxes. Una vegada hi va haver l'aïllament per la pandèmia, la situació d'alguns d'ells va empitjorar.

A l'Anoia tenim entorns urbans i d'altres més rurals. El fet de viure a les ciutats, amb menys espais durant la pandèmia, va agreujar aquestes situacions?

No hi ha cap dada de les que hem pogut analitzar que indiqui fins a quin punt l'entorn rural o urbà va afectar. Sí que és cert, com dèiem, que amb el confinament molts joves van passar a relacionar-se només virtualment i això altera algunes concepcions de la realitat. Durant aquell temps, els ànims d'alguns d'aquests nois i noies depenien de si tenien o no un like a les xarxes socials, en una foto, per exemple. I això té efecte ara també.

Les conclusions de l'estudi de les autolesions encara son vàlides? El 30% de joves de l'Anoia que s'autolesionen és extrapolable?

Es va fer fa quatre anys, però poden reflectir la situació actual. La mostra era petita, però crec que és el mateix percentatge que en altres llocs. Ara estem treballant en estudis nous, per conèixer millor el moment actual.

Els factors de risc d'autolesió o suïcidi tenen a veure amb l'estatus econòmic?

Hi ha múltiples factors de risc. El tema socioeconòmic n'és un, hi té molt a veure, però també si de petit pateixes traumes o abusos, si tens trastorns mentals o has consumit drogues. En el cas dels joves, n'hi ha molts que amb la pandèmia han perdut éssers estimats, com els avis i àvies, això els ha afectat profundament.

Ve la tardor. Que hi hagi menys hores de llum és un factor de risc? De fet, els països del nord, on el sol es pon molt aviat, no hi ha un índex més alt de suïcidis?

Hi ha el factor de menys llum solar, sí, però també tenen menys contacte social. El contacte social és un factor de protecció. Molts estudis assenyalen que un bon suport social percebut, millora la salut mental i física en persones de totes les edats, però sobretot en adolescents i persones grans.