//Plugins sense CDN ?>
La igualadina Èlia Susanna (1975) és professora universitària i és la directora del curs d'estudis per la Pau que es fa a Igualada. En aquest moment crucial per Catalunya, ha atès a Anoiadiari per tractar dels diferents escenaris de mediació possibles davant la conjuntura que viu el país. El cas de la Catalunya actual que, encara obert, és ja una matèria d'anàlisi per als estudiosos de la pau de tot el món.
Com es pot actuar de mediador en un conflicte com el que hi ha obert entre l'Estat i Catalunya? L'Estat ha aplicat ja violència física, què es pot mediar?
La possibilitat de mediació hi ha de ser sempre, mentre hi hagi les dues parts. Com més avança l'escalada del conflicte, que té diverses fases -escalada i la desescalada, per exemple-. Com més avança l'escalada del conflicte, més difícil és aturar-lo, perquè ja hi ha hagut violència. Si els governants haguessin estat posats a la presó, s'hauria complicat més. En un conflicte d'aquest tipus, la mediació ha de ser a alt nivell i amb un mediador que també ho sigui, per exemple, els acords de Camp David de 1978 entre Israel i Palestina.
Va ser bona idea congelar la declaració?
Sí, perquè la següent fase hagués estat una escalada major del conflicte. El mediador podria haver proposat a Carles Puigdemont aquesta parada tècnica. No sé qui és el mediador, però pels moviments de les parts diria que alguna cosa està passant. Penso i m'agradaria que fos Suïssa, no tant si són les Nacions Unides. No sé si serien l'actor correcte. Per exemple, Suïssa, on hi ha molta tradició democràtica i hi ha una democràcia molt innovadora en la seva articulació dels cantons, quasi independents. Suïssa pot aportar a la mesa de negociacions idees interessants per fer valer els interessos dels pobles.
Quin interès pot tenir un país o un actor a ser mediador?
Són persones que han estat sol·licitades per un dels actors. Es va signar la DUI per convertir-nos en una part activa i poder estar d'igual a igual a la taula. Sobre quin interès hi ha? En primer lloc perquè algú ho ha de fer; en segon terme, pot ser que una organització, cas de la Unió Europea, ho demani; en tercera instància, Catalunya té interès econòmic. Si Puigdemont hagués fet la DUI, hi hauria un govern a la presó. Europa ha dit des d'un primer moment que el que fèiem no era legal. Estan a favor del que fem per legitimitat i dignitat, però no et diran que estan a favor de trencar la constitució. Si un estat de la Unió té una constitució que vol que respectin els seus ciutadans, no animaran a que els ciutadans d'un altre estat de la UE passin per sobre d'una constitució. Per això, els estats europeus demanen en primer lloc que esmenin la constitució. Per això la posició de Macron. Suïssa, en canvi, és una potència econòmica, té poder i és fora de la UE.
Hi ha mediació actualment, doncs?
Estudiant els passos que han fet les dues parts, ara aquestes parts ja no són tan agosarades. Sembla que els posicionaments han canviat. Quan passa això és que hi ha una mediació secreta, que ho ha de ser perquè si no un dels dos actors marxarà de la taula. Tal com va dir Puigdemont, l'aturada de la DUI és per donar espai a la mediació internacional. Pel que he llegit en els mitjans, podria ser Suïssa. S'està duent a terme la primera part de la mediació, que és clar ha de ser secreta, i més en la posició de minoria que té Mariano Rajoy al Congrés. Diria que va començar fa uns deu dies, després del dia 1 i és totalment secreta. El govern català sempre ha tingut el mateix discurs intern i extern. El govern espanyol, en canvi, ha fet errors molt importants com les bastonades del dia 1 d'octubre. Aquesta és una de les claus. Ja hi ha professors d'estudis per la pau que estan fent articles sobre el cas català. Tenim quelcom que ven molt: la perspectiva d'un moviment no violent.
Què més li ho fa pensar?
Les disculpes d'Enric Millo, per exemple. L'han desautoritzat, sí, però les va demanar. Les disculpes no les hauria pogut demanar Mariano Rajoy, perquè ell és el pilar del discurs intern espanyol. El discurs intern és 'A por ellos', perquè és de cara al seu votant mitjà, el del PP. De cara a l'exterior, el discurs és més silenciós. I... ha aplicat el 155?
No, encara.
Un altra cosa és el que ja hem esmentat. Es declara la independència, però se suspèn. Rajoy, al Congrés, pregunta si ha declarat la independència, però no s'ha mogut. Sembla que tothom dóna temps. Hi ha canvis de posició que vénen per alguna cosa. Puigdemont va trigar vuit dies a presentar resultats. I de dilluns a dimarts. I encara va trigar una hora. Jo diria que són indicis d'una mediació secreta internacional. Primer, el conflicte estava tenint una escalada ràpida i ara s'ha rebaixat.
Tant de bo fos així, no vull la violència , pero tampoc voldria seguir com fins hara , que un govern central , que se ha saltat moltíssimes vegades la llei, ens segueixi vulnerant els drets , i... Llegir més que enganyat a tot Espanya creant odi contra els catalans.
El problema greu és de confiança amb un Estat que incompleix tots els pactes. Catalunya, 16% de la població de l’Estat. Només podem estar còmodes en base al pacte. L’Estatut ho podia haver... Llegir més estat fins que se’l van carregar amb el cop d’estat del 2010 amb el Constitucional (Pérez Royo/Mar Aguilera) La transició era fiable fins que se l’han carregada. Semblava que ara sí i ha sigut, un cop més, que no. Donde dije ”DIGO” digo ”Diego” Des de Felip II ha estat sempre així. Endavant les atxes. I sense mirar enrere. A disposició d’allò que ens drmani el Govern i fins a la independència! Ja tindrem temps per mirar enrere.
Seria ideal q suisa prengues aquesta iniciativa....pero Espanya no sap negociar o no vol....sera molt difil....
Deducciones espléndidas. Absolutamente de acuerdo. Ojalá sea así y pueda llegarse a buen puerto. Felicidades y gracias.
Molt interessant i plausible. Té molt sentit i lliga perfectament tot allò a que es fa referència
i la pau ets tu ,.. EL POEMA ES EL TEU SOMRIURE ,.. que es torna llum en un cert destell feliç d´eternitat ,..
M’agrada que s’estiguin negociant..De fet,és el que pensava que era el millor,per a no acabar amb els ànims d’ambdúes parts,tant maltmesos,que sota la meva visió,hagués sigut un calvari de... Llegir més mala convivència o de una pèssima relació entre els dos estats.
Doncs miri, a cada negociació els catalans perdem els llençols
Considero important hi hagi una mediacio lSuissa es una de les importants..Si no hi ha mediacio s”haura de tirar pei dret i passi el que Deu vulgui, pero anar de dret cap a la independencia.t
No se si hi ha mediació o no ven sembla molt improbable que Espanya accepti a Catalunya com a subjecte de dret internacional, que és precisament el que varem votar l’1-O. Vendre al poble... Llegir més estomacat que es va deixar pegar per ser un estat lliure associat sota soberania espanyola, seria senzillament un engany. Altra cosa es que ens declarem independents i posteriorment, es torni a consultar al poble catala si volem confederar-nos amb Espanya. Personalment, per dignitat, votaria no a aquesta segona hipòtesi.
Sembla coherent, pero a España tot és per imposició! Deu t’escolti.
Sembla coherent, pero a España tot és per imposició! Deu t’escolti.
M’agrada el desenvolupament que fas, encara que et posaré un’altre de costat per poder analitzar.
A partir del 1 d’octubre, es veu la possibilitat d’obtenir el reconeixement a partir de les... Llegir més imatges, a partir de la repressió desmesurada de l’estat espanyol. Encara que s’han posicionat varis països a favor, ningún nou fitxa, Macron, Merkel I d’altres mantenen el seu discurs de què no tenen que intervenir, els interessos econòmics dicten que no interessa un conflicte que fluctuï la balança. A rel de l’admiració internacional de com estan portant les coses els catalans, fent front a l’estat espanyol amb roses i pau, és comença a tenir més presència als debats de la UE, però els principals líders i president, segueixen amb el mateix discurs, no aprovant cap mediació. De mentres, el PP tanca les fetes per tal de no donar un altre espectacle que li podria suposar ja un toc d’atenció, deixant que passin els dies i organitzant una contra manifestació a Barcelona, a base de portar milers de persones de fora de Catalunya. Aquesta, fa que la comunitat internacional dubti, i es veu que cal un cop de puny a la taula per reivindicar la república, pel que es convoca un ple per poder declarar la republica. En aquest, i amb pressió del sr Tusk, I d’altres personalitats internacionals, es pren la decisió de fer-ho i no fer-ho, per tal de no perdre terreny, marcar la posició i obrir un diàleg. Ja aquí els més afèrrims de la unitat d’Espanya troben un insult i volen ja aplicar l’article 155. No veig que hi hagi pla B ni C, sembla un enfrontament de poders i de paraules, espero equivocar-me i que hi hagi més del que sembla.
No es feu il -l’iusions.
1.- l’Estat espanyol ha fagocitat Espanya en el seu propi interès que no es altre que Castilla. Mai mai al llarg de segles a mostrat tenir conciencie democràtica.... Llegir més Tenin en els seus sentits l’esperit de conqueridor dictatorial.
2.- El deuta del Estat que supera el PIB te encare una participació financiera catalana d’un 20%. Europa no li convé un deutor que esta en fallida i que s’agreuxeria sensa l’aportacio catalana.
U
El rerafons és econòmic. La corrupció ha espoliat l’Estat.
I la por que altres zones europees es vulguin independitzar.
Aquestes suposicions em donen fredor d’esquena, i no serà que no hi ha rés de rés?
Sóc català i catalanista però això pinta negre.
Salut i República
En l’actual desencontre Catalunya-Espanya, trobo a faltar la incorporació al debat del paper de l’ institució del Senat com a cámara de rep. territorial. Tot allò que, fins ara, ha mal... Llegir més transitat per la via judicial-policial hauria d’haver estat tractat i arranjat en un autèntic Senat. I perquè no ha estat aixi ? Al meu parer, la resposta ja la va donar la seva antiga presidenta, la sra. Esperanza Aguirre, la qual en demanar-li perqué el Senat encara no fun ionava com a cámara de rep. dels territoris històrics (adient per a un Estat amb diverses sensibilitats/identitats nacionals com ho es el cas de l’Espanyol) va atzibar allò de: ”no, porque seria un coladero de soberanismos !”.
Resposta amb la qual ja donava a entendre que, per ella ( i pel que sembla, per la resta de partits estatals) el Senat no calia que fos altra cosa que una cámara destinada a refrendar i consolidar -solament- allò aprovat préviament al Congrés de Diputats. Aixi, quedava en paper mullat aquella noció de Nacionalitats recollida per la mateixa C.E. del 78. Amb altres paraules, l’únic territori històric amb dret a vot i vet, era el que corresponia al de l’antiga Corona de Castella, avui -en conseqüència- una Espanya hegemónicament castellana. Per tant, l’únic espai que resta als altres territoris hispànics és el de regions assimilades o simples colónies, per molt que es vulgui dissimular. A tall d’exemple, es el mateix que passaria -dins l’àmbit tractat i protegit pel D.Civil- si la Llei de la Propietat Horitzontal no estés desenvolupada amb prou detall normatiu. Els grups, familiars o no, nombrosos i de caire expanssiu es farien amb el control total de cada bloc d’habitatges. Amb l’únic argument (el que confón demografia amb democràcia) de que : ”com que som majoria (encara que estigui enquibida en només dos pisos) ens heu de lliurar la clau i la cartera” !! ...peticio adreçada a la resta d’estadans, menys, però repartits en molts mes pisos ... Penso que aquesta realitat s’hauria d’haver prés en consideració. Però potser, aquesta oportunitat, ja ha passat de llarg. Era una pilota que sempre ha estat al teulat de l’Estat.
No em sembla suficients indicis els esmentats, per pensar que hi ha una negociació. El que segur que hi ha és un assessorament ampli i qualificat. Crec que hem de continuar mobilitzats, però... Llegir més parar una mica aquesta escalada, mentre anem fent passos de desconnexió amb Espanya.
Pepita Petit
Terrassa
16 d'octubre 2017.23:28h
Injustícia sobre injustícia !
Un tom a la truita ..i tot anirà be
PEL BE DE TOTS
PAU I LLIBERTAT