Enric Conill: "Creixerem perquè donarem a Igualada una alternativa il·lusionant"

Pren el pas de ser alcaldable d'Igualada. Què el porta a assumir aquesta responsabilitat? I què representa?

Ara estic il·lusionat, amb els companys que m'acaben de triar de manera unànime. És un repte, amb la ciutat que m'estimo: vull millorar la vida de les persones d'Igualada.

En què ha millorat la vida dels ciutadans?

Em costa trobar una resposta afirmativa. 

Però el govern té 11 regidors. Vostès han atacat al govern i han assenyalat que es dedica fonamentalment a operacions d'imatge, però tenen majoria absoluta. En què els aprova?

La gestió del dia a dia, es va fent. Evidentment tenen la majoria absoluta, però en quatre anys gairebé estem com estàvem. Molt del que van dir no s'ha fet. No tot està tan bé. Igualada necessita una alternativa de progrés i que evolucioni la ciutat, que faci canviar la vida de les persones. Això és el que volem. 

L'any 2015 es va estrenar a llistes. Ja porta tres anys. Com s'ha anat implicant en la vida política? En què s'ha hagut de reciclar?

Fa tres anys jo era nou. Estava al cas de la política local, però no en participava. Josep Maria Palau va obrir la candidatura a tothom i em va cercar com a independent, perquè m'il·lusionava que es parlés d'una ciutat per a tothom. Per coherència amb el projecte, un cop vaig entrar, em vaig posar a militar. Ara, m'han proposat que encapçali la candidatura el 2019. Crec que és equiparable al que fa ERC a nivell nacional, candidatures on tothom s'hi senti còmode.

I estar com a polític, canvia també la vida personal? Una persona nova en política canvia com a ciutadà? S'ideologitza? Es converteix en activista?

Poc o molt sí. Adquireixes una imatge pública i creus que has de donar exemple. Hi ha certes coses. Les xarxes socials, per exemple, has de vigilar abans de publicar. Has de comptar fins a cinc.

Ha revisat tweets?

(riu) Abans del 2015 deia molt poca cosa, jo.

La diferenciació és clara?

Sóc arquitecte i he de tenir la diferenciació clara entre el que és la meva activitat professional i política. Ara bé, el que crec que puc aportar és una visió política, però deriva en part de la meva professió, que és també visualitzar la ciutat, és un bagatge. La meva trajectòria professional m'ajuda en tenir una visió política. 

Té tres fills i una feina fora de la política. Es pot compaginar tot?

És un sacrifici, però si t'organitzes bé ho pots compaginar. És un repte. No entenc la visió que el polític no pot ser mai a casa, crec que sí que es pot harmonitzar tot. És pitjor aquests polítics que tenen tants càrrecs acumulats.

Esquerra insisteix molt en l'habitatge social, però a Igualada hi ha milers de pisos buits. Es planteja si no seria millor buscar una entesa amb les propietats d'aquests pisos que fer obra nova?

Caldria pensar en una fórmula mixta, valen les dues coses. El que volem és una diagnosi clara abans de plantejar les solucions, però des del nostre punt de vista no es fa res. Hi ha dues línies d'actuació: hi ha un parc d'habitatges buits i degradats, a més. Cal motivar que els pisos buits s'arreglin, però caldrà veure els preus que hi haurà i segurament anirà a un ciutadà de més poder adquisitiu; i una segona línia de treball, construir nous pisos per la gent que no pot pagar els lloguers alts. Cal ajudar a aquests que no poden pagar el lloguer. Construir nous pisos amb imaginació. Hi ha moltes fórmules, no només construir blocs de pisos, a Holanda hi ha solucions, amb pisos de protecció oficial en base a mòduls prefabricats.

Els darrers 20 anys hi ha hagut governs de tots els colors, amb recolzaments externs del PP, governs progressistes, ERC i CiU, i en cada campanya electoral es parla sempre de recolzar el petit comerç. El fet és que les grans superfícies no paren de créixer...

Hi ha molt a fer i no hi ha solucions màgiques. Penso que el comerç que pateix és el que viu de dilluns a divendres i va lligat a la presència de pisos buits, per exemple, al centre d'Igualada. El comerç de planta baixa, si els pisos superiors estan habitats, guanya oportunitats, crea lligams. Per això, és important tenir plens aquests habitatges del centre de la vila, ara buits. El POUM ajuda a aportar solucions en aquests temes. Una altra possibilitat del POUM permet augmentar la densitat, és a dir, augmentar la presència de possibles compradors. Ja hem vist que arranjar voreres i la via que hi passa pel davant no funciona.

ERC va fer una aposta el 2015 per atansar-se a barris tradicionals socialistes. Aquesta aposta la vol mantenir?

El creixement d'ERC passa per donar continuïtat al que hem fet i fer una alternativa que il·lusioni. Ho farem. No va de barris i sectors de població. Hem de generar una alternativa que mobilitzi la gent, que l'aglutini.

A Piera o Masquefa, hi ha alcaldes independentistes amb un electorat que a les eleccions al Parlament o les estatals fa un vot en clau espanyola. A Igualada Esquerra pot assolir aquest vot el 2019?

El 2019 ens trobarem per primer cop unes eleccions municipals amb l'eix independentista en primer pla; el 2015 ja va ser un tema important, ara pot ser clau. Ara polaritza la societat i entrem en un terreny desconegut, però són eleccions locals i fem projectes per a la ciutat. Esquerra és independentista des de sempre, i amb tot, en unes municipals proposem un projecte de ciutat, per a la seva gent.

Del 2011 al 2015 ERC va estar al govern, en bona harmonia amb la CiU de Marc Castells; des del 2015, han fet una oposició acèrrima. CUP i ERC només coincideixen amb el govern en el tema nacional. Per què aquest gir sobtat?

No hem dit res que no fos cert. Proposem coses noves que la vila necessita i creiem que és la nostra obligació. El debat polític sobre la ciutat, per transformar coses, no es produeix. S'està sempre en el dia a dia. No veig que haguem tingut un to tan alt. Del 2011 al 2015 jo no hi era, però penso que aleshores, en un moment tan difícil, calia estabilitat i ERC hi va voler ajudar. Ara cal ser ambiciosos.

Què pot aportar Enric Conill a ERC i a Igualada?

Puc aportar joventut, sóc nou en política i, humilment, puc aportar molta dosi de treball, sóc constant en el treball. I molta il·lusió, clar.