TORNAR

Eva Martínez: "Cal trencar amb la idea que les llevadores només ens ocupem de l'embaràs"

Entrevistem Eva Martínez, llevadora i coordinadora de l’ASSIR Anoia

societat
Dimecres, 5 maig 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Aquest dimecres 5 de maig és el Dia Internacional de les Llevadores. En aquesta jornada, AnoiaDiari ha entrevistat Eva Martínez Garcia, la coordinadora de l'ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) de l'Anoia. Amb ella, parlem de les funcions de les llevadores, de quina és la seva formació i de com s'han desenvolupat en aquest any tan singular marcat per la pandèmia. L'equip de l’ASSIR Anoia el formem llevadores, personal administratiu "i també comptem amb les psicòlogues del DAE que ens donen suport" explica. Subratlla que "som un equip molt potent i ens coordinem amb el servei de ginecologia de l'Hospital Universitari d'Igualada per oferir els serveis adequats".

Quina és la situació actual de les llevadores?

Estem en un bon moment a nivell professional i anem consolidant la nostra cartera de serveis. Malgrat tot, ens trobem amb la problemàtica de l'intrusisme. L'abast de la nostra activitat és molt ampli i ens hem de preparar molts anys per ser llevadores, però han sorgit col·lectius que volen assumir part de les nostres feines sense tenir la formació necessària. L'embaràs és un pastís llaminer i aquí qui pot s'hi apunta. Però hem de tenir en compte que som les professionals competents de referència, sobretot en les qüestions com la maternitat, per fer l'acompanyament a la dona durant tot el procés. No s'hauria de poder entendre una preparació al naixement sense la presència d'una llevadora.

Quin és l'àmbit d'activitat de les llevadores?

Donem atenció al llarg de tota la vida de la dona. Des de la l'inici de la menstruació fins a la vellesa. Tot i que se'ns identifica amb l'embaràs, no és el nostre únic àmbit. Treballem i col·laborem amb els /les ginecòlegs i obstetres i intervenim en un cicle de vida molt ampli. Estem convençudes que el treball en equip ens beneficia a tothom i el fomentem en el nostre dia a dia. La nostra activitat es realitza tant a l'atenció primària en els CAP com també en l'àmbit hospitalari a les sales de parts.

Com és la formació que fan?

Ens formem com a infermeres, és a dir, cursem els quatre anys del grau d'infermeria i posteriorment ens hem de preparar per superar un examen IIR (Infermera Internista Resident) i després dos anys més de residència. En total un mínim de sis anys per aconseguir la titulació i per tant no crec que siguin substituïbles les nostres funcions.

Parlant de l'àmbit de la maternitat, els darrers anys, també en el cas de l'Anoia, ens trobem amb un percentatge destacable de mares de més de 40 anys. Fins i tot hi ha casos de més de 45. Es nota un canvi en el patró de les edats de ser mare per primer cop?

Sí. Evidentment, els màxims d'edat que vèiem abans era als 38 anys, o als 39, però ara hi ha més mares que ho són més tard. Els casos de mares molt joves són cada cop menys, també. A més edat la gestació pot comportar més riscos. No és el mateix un embaràs amb 25 anys que amb quinze anys més.

Hi ha hagut menys embarassos amb la pandèmia?

No hi ha hagut grans diferències. Ja ho veurem quan acabi aquest 2021 respecte l'any passat.

Com s'ha desenvolupat l'activitat de les llevadores durant la pandèmia?

Hi ha hagut un gran canvi, ja que totes les nostres activitats grupals ( preparació al naixement, grups de postpart, grups de suport a l'alletament matern, grups de climateri...) les hem passat a fer online. Mai ho havíem plantejat d'aquesta manera, però des d'aquell 13 de març del 2020, tot va canviar. De fet, és fantàstic que des del sofà de casa teva puguis estar amb la teva parella escoltant una professional que cada setmana et parli d'un tema d'interès relacionat amb la maternitat.
Respecte a les visites que fèiem a la consulta les hem pogut anar mantenint amb alguns canvis però a dia d'avui ja fem tota l'activitat individual presencial. Hem introduït noves eines per comunicar-nos amb les nostres usuàries com la videotrucada i eConsulta que han suposat una gran millora i que ja formen part del treball diari.

Quines activitats fan ara?

Bé, aquests dies hem pogut tornar a fer activitat grupal presencial, amb les caminades per a embarassades. Ha estat un èxit. Una sortida a l'aire lliure. Ja en teníem ganes i la gent ho ha agraït. Ens mirem d'adaptar a la situació i així que millorin les dades de la pandèmia, esperem poder fer més activitats d'aquest tipus. Darrerament, estem iniciant moltes activitats que pensem que són molt importants com la creació d'una consulta específica per deixar de fumar durant l'embaràs, una consulta especialitzada de suport a l'alletament per una llevadora IBCLC (Consultora Internacional Certificada en Lactància Materna) i les caminades per embarassades que comentava. Estem preparades i molt motivades per assolir nous reptes professionals.

Per a les dones de més edat, quines activitats fan les llevadores? Quina és la seva intervenció?

Hi ha moltes simptomatologies en les que intervenim. Les llevadores fem els primers cribratges abans de les visites de ginecologia, sobretot en les accions de prevenció, en la informació sobre mètodes anticonceptius, en les consultes sobre el cicle menstrual, en l'assessorament durant el climateri etc. Cal trencar la idea que llevadora equival a atenció a l'embaràs, només.

Quantes llevadores hi ha a l'ASSIR?

Ara mateix a l'ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) de l'Anoia som 13. Estem ubicades en diferents centres d'atenció primària(CAP) de l'Institut Català de la Salut de la comarca de l'Anoia. A més de la nostra activitat al CAP, també despleguem activitats amb joves de difusió amb xerrades als instituts, el projecte xat jove juntament amb les infermeres de salut i escola, xerrades a la comunitat promovent la prevenció de la violència masclista... Volem ser molt properes a la població i accessibles quan ho necessitin.

Es parla de "llevadores·. Hi ha llevadors?

Sí, és clar. En el nostre CAP, no, però hi ha llevadors, tot i que no són majoria.

Com ha canviat l'ofici de llevadora en els darrers anys?

Jo vaig acabar la residència l'any 2002. Sí que hi ha hagut canvis. A Catalunya, és un dels punts de l'Estat on tenim més autonomia com a col·lectiu i s'ha treballat molt el nostre paper a l'atenció primària.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic