Fina Rius: "'Ismene' reivindica la dona que ha estat invisibilitzada, l'heroisme de les resistents"

Ve al Teatre de l'Aurora, a Les Golfes, en una sala de petit format. Li agrada actuar en aquests espais?

He estat al Teatre de l'Aurora, però és el primer cop que hi actuo. 'Ismene' ha passat per Atrium o la sala Trono. És una obra molt directa, molt propera al públic i aquestes condicions estan bé.

Actuar sola en un monòleg-conferència fa venir la por al buit?

Sempre hi és... Pel que fa a 'Ismene' fa dos anys que l'hem estrenat, hem estat a molts llocs i s'ha convertit en una segona pell. El cert és que gaudeixo molt fent aquest paper.

Com és el treball amb Imma Colomer. Quan comencen a preparar 'Ismene'?

Hem encadenat unes quantes obres juntes. Vam començar amb 'Afterplay', una versió de Txékhov, i després vam fer 'Penso en Yu', de Carole Fréchette. A l'autora la vam conèixer i vam fer una bona amistat i ens va presentar aleshores el text d''Ismene'. Ens sembla molt interessant perquè explica amb eines del segle XXI la tragèdia de la família d'Èdip.

'Ismene' és una cara B de les tràgedies d''Èdip' o 'Antígona', més conegudes?

És el que passa després. Antígona és condemnada a mort per voler enterrar el seu germà Polinices, que és deixat mort sense sepultura, davant la ciutat. Ismene és la germana que decideix no actuar. És una conferència de 35 minuts on la protagonista parla de temes com la desobediència o la invisibilitat de les dones. És justament la història d'una dona que ha estat ignorada i que ara té l'oportunitat de parlar i tenir l'atenció del públic.

És una heroïna?

Antígona és una heroïna per naturalesa, però 'Ismene' reivindica el paper més quotidià dels que no tenen veu. En podem dir l'heroisme dels resistents. 'Ismene' és la preservadora de la vida, la que sap el que va passar. No són personatges tan diferents, ni representen diferents tipus de persones, sinó actituds més aviat. Antígona és la passió, mentre que Ismene adopta un altre paper, també necessari.

Sòfocles va escriure gairebé sobre tota la família d'Èdip. I vostè, és la primera tragèdia d'aquesta sèrie que interpreta?

Sí, va fer moltes tragèdies sobre el tema. Jo és la primera que interpreto d'aquest tipus. És la part en que es resol tot el drama de la família, és la que no s'ha implicat en el conflicte, no ha ajudat a Antígona i queda com una covarda, condemnada a errar pel món, invisible. Ella ha de defensar-se d'aquesta etiqueta. Pot semblar dèbil però treu la seva força. 

Ismene ha perdut tota la família, està o simula un procés de dol?

Podria ser. El punt de vista que més s'hi ajusta, amb tot el que vivim, és el de la depositària de la memòria històrica. El seu germà ha quedat sense sepultura, per tant, és una situació comparable al de milers de persones que van acabar a les cunetes i mereixen una sepultura digna. 

Els grecs clàssics no eren cristians. Considera que en aquesta sèrie de personatges s'explora el sentiment de culpa?

Ells tenien altres mecanismes i altres formes. En tot cas, 'Ismene' l'ha creat Carole Fréchette, quebequesa, en un context cristià i adaptada al segle XXI i aporta punts de vista que reflecteixen la nostra visió i la dels clàssics.