Gal Gomila: "El treball i el record del meu pare van ser el punt de partida d'aquesta novel·la"

Des de quan un pianista escriu novel·les?

El fet és que escric des de petit. Tenia dues novel·les ja... amb 600 pàgines o més, però molt diferents a 'Rebeldía', eren massa llargues.

I com va arribar 'Rebeldía'?

L'estiu de fa dos anys. Vaig escriure quelcom breu i un agent literari em va recomanar que cerqués un concurs. Jo sempre havia anat fent coses, relats, assajos, contes curts, etc. A casa, tot buscant i remenant, vaig veure una història teatral, 'Yvonne, princesa de Borgonya', entre els arxius del meu pare. Ell havia estat escriptor i corrector i havia adaptat aquesta obra al català. A partir d'aquesta història, vaig bastir la novel·la, ambientada al Teatro Real de Madrid. El pare treballava amb híbrids de teatre i òpera i n'havia fet també la música. Em va inspirar perquè fos un punt de partida per la meva novel·la. Necessitava una espurna per fer quelcom diferent i així va ser. En cosa d'un mes vaig tenir el relat fet. Volia que fos de cinc o deu pàgines, un relat curt, però van ser 100. La vaig enviar a un parell de concursos: en un vaig ser finalista, en l'altre vaig guanyar. Un concurs de Madrid, per cert, on succeeixen els fets, al Teatro Real.

I la publicació venia amb un d'aquests premis?

En el cas de la que vaig ser finalista, m'ho havien proposat, però al final hi van haver de renunciar per qüestions econòmiques. Aquest concurs va ser el gener; en el segon concurs, que es va fallar el mes de juny, no hi havia premi metàl·lic, però sí que em garantien la publicació. No puc estar més content. Hem revisat algunes coses i l'ortografia i l'estil. Aquesta tardor he firmat el contracte editorial. Fins i tot havia d'anar a firmar a la Feria del Libro, però per la COVID no hi he pogut anar. Ara, faran una aposta forta per la campanya de Nadal.

No hi comptava amb guanyar?

No ho sé. 'Rebeldía' és un drama. Feia novel·les de ciència-ficció i fantasia, de centenars i centenars de pàgines. Les editorials em feien bons informes de lectura, però no veien clara aquesta aposta per un autor novell. He guanyat el premi amb quelcom que jo no hauria pensat mai: capítols curts, concisa, d'entreteniment, allunyat de l'estil poètic que em caracteritza... De fet, anava com un guant a la mà: un concurs que requeria un mínim de 80 pàgines, un requisit poc habitual. I l'he treballat molt.

I com queda ara, la ciència-ficció?

No la deixo pas. Penso en fer quelcom més potent. De moment, les altres coses que he escrit les estic movent per Llatinoamèrica i pot ser que aviat tinguin una edició digital. Tinc tractes amb una editorial veneçolana. No tinc pressa i amb sort tocaré la tecla adequada. Fins al moment, tinc 'Rebeldía', que és un homenatge al meu pare i n'estic orgullós. 

És mig menorquí i mig català, però la veu literària és en castellà, com és això?

És així. Escric assaig, faig la docència i tot el que estudio és en català, a casa parlem català, però la part literària surt en castellà. Per què? Perquè el cinema i la televisió que hem mamat, també les novel·les, són en castellà. Ara, ens trobem en el mateix, els meus fills van al cinema i demanen veure pel·lícules en català, però no hi ha oferta. Aleshores, moltes activitats les fan en castellà. En tot cas, sempre els hi poso els dibuixos de 'Bola de Drac' en català, que els tinc des de fa anys preparats.

Hi ha una veu en fantasia, que és en castellà, però quan escric de mi, d'Òdena, de la meva infància, és en català. 'Rebeldía' està ambientada a Madrid i és en castellà. Havia de ser així. L'he preparat així i s'addeia també a les condicions del concurs. 

'Rebeldía' és un drama, lluny de l'èpica aleshores

L'he treballat molt, com dic, però no m'identifica gaire. Jo escrivia assaig sobre antropologia i música, contes curts, novel·la negra, l'èpica... No em sé centrar en una sola cosa. I com a músic, puc escoltar des de l'òpera a reggaeton. Quan m'inspiro, no penso en quin gènere o estil vaig a crear. No em vull encaixonar.

Com a concertista i professor de música, els ritmes de creació que ha imprimit a la novel·la són els mateixos?

No ben bé en el cas de 'Rebeldía'. Però, per mi, la literatura és també una part de música. Les paraules han de tenir una qualitat sonora, no dic una poètica plena d'artificis, però sí que tingui una sonoritat, una harmonia. A les històries, els hi vull conferir originalitat, un sentit i una harmonia. I m'agrada sobretot això últim, aquesta tercera condició, una cadència musical romàntica, que proporcioni un plaer.

I quin accent musical hi ha, en concret?

M'agrada molt Beethoven. I em vull emmirallar en ell per com podia passar de la ràbia a la calma, i això es veu gravat a la seva música. D'un compàs a l'altre hi trobes un canvi de caràcter. Doncs intento portar aquests girs també quan escric o quan faig docència. I sense fer el pallasso, clar. La suavitat i l'èmfasi es poden combinar. Són contrastos que hi ha en la música i que es poden trobar en tot l'art. Composar, tocar o escriure és un acte d'amor incondicional. Si fóssim eterns no ho faríem i això és el més bonic de crear, el cúmul de sensacions, del que fa música i l'escolta o del que escriu i llegeix.