Íngrid Valls: "Faig dissenys amb formes naturals que transmeten confort”

Quin és el punt de partida?

En primer lloc triar el material. A partir d’aquí ja vas dibuixant les línies, el propi material t'inspira. Es tracta d’una textura que t'agrada, partint d'aquí. En el cas de l'hivern escullo llana, moers, cotons, materials que tenen una simplicitat, que suggereixen naturalitat. Un cop tenim el material, agafo el maniquí i desenvolupo les peces. 

Els dissenys són d'una naturalesa elegant, però també vaporosa. 

Cerco aquesta sensació. La simplicitat, la vaporositat. Línies naturals com els materials, procuro treballar especialment els volums i que la mateixa roba un cop posada faci sentir la dona bonica, guapa, a gust amb ella mateixa i amb el seu cos. Les peces que fem són suaus i volem que la dona se senti còmoda, afavorida.

Hi haurà roba per a homes feta per Ingrid Munt, algun dia?

No, de moment no ho tinc pensat.

Teniu fàbrica pròpia?

Treballem amb petits tallers aquí a Igualada i Òdena, i alguns més a Barcelona. Tenim unes patronistes i comptem amb una cosidora que fa petites produccions. La nostra manera de treballar és artesanal, senzilla. 

La lleugeresa i el to delicat del vostre estil no fa per al públic masculí?

[Somriu] No és això, però ja tinc molta feina ara mateix i em manca temps. M'agradaria. Pel que fa als colors, també s’hi trasllada aquesta sensació d'harmonia i transparència. No veiem massa colors cridaners. Està també relacionat amb la naturalitat. Busquem tonalitats que ens recorden la natura, el marró de la sorra o el verd de les fulles. Ara, a les col·leccions, hem començat a introduir algun color més potent. Hem fet  color llima a l’estiu i ara apostarem pel fúcsia.

A part d'inserir-se en el disseny, que més ha hagut d’estudiar o preparar-se per entrar en aquest món? 

Vaig estudiar Ciències Ambientals, que poc o res tenia a veure amb el disseny. Vaig veure que no era el meu futur i vaig començar a estudiar Disseny. També em calia l'anglès i el vaig aprendre en la meva estada als Estats Units, quan estudiava Ciències Ambientals. Com a idioma m'ha servit molt per comunicar-me amb els clients i els productors, per exemple, els d’Itàlia.

Amb els clients italians no serviria un aiguabarreig de català i una mica d'italià?

Les persones que porten exportació parlen anglès, tenim la sort que ells el dominen molt bé, no faig proves amb l’italià [riu]. D’altres disciplines, per bé  que vaig estudiar eines informàtiques de disseny, jo em baso en el dibuix i aplicar els conceptes sobre el maniquí. Totes les produccions les faig aquí i ja compto amb persones que ho treballen. El meu procés és bàsicament artesà. El que sí que és important és no tancar-se en un mateix. Veure les coses, els museus, les botigues.

On es poden comprar les peces d'Ingrid Munt? Es troba sovint amb persones que vesteixen la seva roba?

Ara mateix tenim dues botigues Barcelona, una al Pedralbes Centre i l’altra al Born, i també aquí a Igualada i a Girona. Persones que porten els meus dissenys al carrer sí que les he vist i em fa molta il·lusió.

No els pregunta on ho han comprat i de qui és el disseny, dissimuladament?

No, no, sóc molt tímida [somriu].