Joan Requesens: "Per fer de polític, ho has de ser les 24 hores del dia"

Va deixar el càrrec quan CiU i ERC estaven juntes a l'Ajuntament i preparaven una coalició de cara al 27-S. Ara, en un moment de màxima importància a nivell nacional, a Igualada se les tenen com mai. Com s'ho explica?

Les qüestions de país tothom clar que s'ha d'anar a la una. En una ciutat, hi ha perspectives diferents. Seria desitjable que hi hagués més unió dins la ciutat, a Igualada, sí, però no sempre es pot aconseguir.

El trencament que hi ha hagut, el divorci actual, a què es deu, segons la seva opinió?

Cada situació fa escollir una decisió diferent. El 2011 veníem de 12 anys d'Entesa i ERC vam entendre que havíem de fer un canvi, calia consensos importants a l'Ajuntament pel sanejament econòmic i vam veure que era el millor. El 2015 ja no era el mateix i havíem fet molt bona feina. El nou equip va apostar per marcar perfil i construir la seva alternativa. És legítim.

Hi va haver un canvi. És com hauria volgut?

Quan vas en una llista et compromets amb una cosa per un període de temps, quatre anys. L'etapa està closa i calia debatre com començar la nova etapa i es va decidir d'una manera. Quan prens un compromís amb una llista és per quatre anys. Hi ha partits que tenen un enquistament de persones. No sé si és bo per ells, però no per la ciutat. Millor regidors que durin quatre anys que no els que en porten 15 ó 20 allà dins. No sé si van a escalfar la cadira, però deuen creure que poden aportar quelcom. Jo crec que quatre anys està bé. En pots estar vuit... dotze, tampoc passa res.

No volia ser 'crosta' o casta?

Si ho vols fer bé, la política requereix molta implicació. Hi ha una contradicció ara que es parla tant de conciliació familiar i canvi horari, en política has d'apartar les coses de casa. Has de pensar-hi les 24 hores. M'era difícil seguir de polític perquè no m'hi podia dedicar completament.

Si ara fos un dels tres regidors d'ERC, tindria la mateixa actitud respecte al govern?

(riu) És difícil de dir. Cadascú, en un equip, aporta una posició que influeix. Jo estaria en el que l'equip valori. Nosaltres vam intentar aportar o decidir en allò que ens havia demanat la ciutadania en base a millorar la ciutat. Sí que a vegades el que és millor per la ciutat no és el que et fa el pes a tu. Si et vols mantenir en política molts anys, pots prendre decisions per continuar allà; si creus que ets un instrument, ho fas d'una altra manera.

Joventut no és una àrea que sigui de les més polèmiques, però es va trobar amb el conflicte de l'Espai pels Somnis.

Com més temps passa, més bé pots entendre les coses. Sempre és bo que hi hagi una crítica. La crítica és imprescindible. En aquella acció hi havia una crítica i per tant era necessària. Com a regidor, jo tenia unes responsabilitats i havíem de cercar respostes. Allò va ser una oportunitat perquè ara tinguem un equipament per a joves. Quan estaves allà ho veies d'una manera, jo pensava en els acords, no en el conflicte. Vam esgotar tots els instruments que teníem per trobar un espai. A més, tinc la sensació que l'Església d'Igualada volia aquell espai, però no el reivindica rpou. Tinc la sensació que l'estem perdent com a ciutat. Cal voler alguna cosa per aquest espai.

En el seu moment, la ciutadania volia allà unes piscines, un espai per a entitats, va lluitar per a uns equipaments. Ara ho hem perdut. Tenir espais immobilitzats no és desitjable, però com a ajuntament no pots fer meravelles.

No totes les entitats passaran a Cal Badia. Li dol?

No, cada col·lectiu fa el que li creu convenient.

Ara com a president d'Òmnium ha de ser equidistant entre les forces independentistes. Quan el referèndum estigui fet, resolt d'una manera o una altra, no creu que el conflicte entre PDeCAT i ERC tornarà a la virulència d'abans, en època del Tripartit?

L'estructura de partits actual és de transició. El que hi havia fa deu anys, l'estructura d'ara i la que veurem d'aquí a una dècada no tenen res a veure. Estem en una època de transformació cap a un nou escenari polític. Pot passar com a finals dels 70, on es van posar les bases del sistema polític que hem tingut 30 anys. Semblava que aquell temps, el PSUC prendria les regnes, però al final no va aconseguir les regnes de les institucions.

A tots els països hi ha forces progressistes i conservadores. Si fóssim un país normal, perdrien pes partits en clau estatal. No crec que tinguessin molta força en el sistema polític partits favorables a tornar a l'Estat espanyol. A les ex colònies, no hi ha cap força que demani tornar amb els espanyols.

No ens sona que a Argentina o Holanda hi hagi partidaris de tornar a ser governats per Madrid.

Ja no en queda res d'aquell imperi, clar.

Òmnium ha fet una proposta amb l'ANC per acompanyar la mobilització independentista que ha anat per davant des del 2012 dels passos que donaven les institucions. Els carrers s'han omplert, però encara hi ha qui diu que l'independentisme és burgès. Què n'opina?

El moviment que tenim és impossible que sigui burgès quan tens dos milions de persones mobilitzats. No podem tenir dos milions de burgesos. És un moviment transversal, amb classes i orígens diferents, també creences. L'amplitud li dóna força. Si fos d'un col·lectiu concret es diluiria i no hi ha exemples a Europa d'un moviment que es mantingui tant temps si no és transversal. Hi ha esquerra independentista, però també un arc ampli fins la dreta conservadora.

El 9-N teníem uns dos milions de vots 'sí-sí'; el 27-S es van repetir sumant Junts pel Sí i la CUP... és el sostre d'independentistes o se'n poden sumar més?

No és el sostre, perquè no hi ha ningú que no vulgui viure millor. Els que vagin veient que ser part de l'Estat espanyol perjudica com a ciutadà, canviarà. No hi ha sostre, però sí altres factors. També hi ha els que creuen que ja estem bé com estem.

Hi ha un independentisme romàntic, el de tota la vida, i el que va sorgir arrel del 2010 amb la sentència de l'Estatut. Com conviuen?

El meu referent cultural, d'identitat, sempre ha estat els Països Catalans, el meu àmbit del món. La primera visió és aquest àmbit on m'ubico al món i a partir d'aquí en reivindico la independència. Hi ha gent que té un altre marc mental o d'identitat, però això no és incompatible en el moment en el que vivim amb voler construir un estat. Pots viure a New York i ser català, sentir-te'n, però no vols que Catalunya s'annexi Estats Units.
Tenim holandesos-americans, italians-americans, irlandesos-americans...

És clar. La diferència és que Espanya no et permet viure amb la teva identitat amb normalitat. Ens passem el dia reivindicant el que som. Fa deu anys, el percentatge d'independentistes era inferior. Ara ha pujat perquè s'ha vist que l'estat propi és una eina per viure millor. L'Estat espanyol encara té l'herència franquista. Tal com s'ha fet ha volgut homogeneïtzar una sèrie d'elements molt dispersos. Agafen elements de diferents zones i les extrapolen per crear una sola identitat. Això ho explica molt bé el Cabrera, sobre les identitats congelades.

Per què costa tant arrossegar a l'unionisme fora del discurs de la legalitat i no se'ls hi fa plantejar què aporta seguir a l'Estat espanyol?

Passen per fer-nos combregar amb que les coses han de ser sempre iguals. Com si l'Estat espanyol fos des de sempre i hagi de durar sempre. Per una o altra cosa, la història de la humanitat és prou llarga com perquè res sigui etern. I, potser el franquisme no es basava en la legalitat? Aquí la legalitat s'utilitza contra la voluntat popular. I aquí és on perd valor. Portem molt temps amb l'Estat atrinxerat amb l'argument de la legalitat, quan hi ha una majoria de població que ja no hi creu. La voluntat del referèndum és del 70-80%.

Però d'aquests, quants volen desobeir?

Sí, això sí. Una altra cosa és per què l'Estat està desatenent una part tan important de la població a Catalunya. I per què no s'ha fet com a Canadà o Gran Bretanya. Tampoc hi ha cap solució.

L'estratègia dels comuns. Hi ha dissensions entre ells. Està desorientat també sobre què faran?

Penso que arribarà el moment decisiu que tothom que es consideri demòcrata, es posarà al costat del referèndum. Hi ha qui encara diu, intentem un acord amb l'Estat un cop més. Molt bé, sempre i quan no sigui un argument perquè el referèndum no es faci mai.

Hi ha una part d'ells que encara argumenten que la perifèria de Barcelona obrera no vol la independència, sinó més justícia social.

Penso que aquest moment és una oportunitat per posar totes aquestes lluites i reivindicacions sobre la taula. Una nova república ofereix això. Hi ha qui té com a prioritat el canvi climàtic, altres la revolució social, penso que a Catalunya la majoria té entre les seves opcions el referèndum, no al capdamunt de les seves preferències, però ho vol. Som un país divers i complex, només faltaria que tots penséssim el mateix. Com més diversitat i complexitat, més oportunitats tindrem de construir un projecte millor.

Ara li demanaré que endevini de qui són les següents frases i el seu comentari. La primera, "Això no ha anat bé".

No ho sé... Duran i Lleida.

Artur Mas.

Ah, és cert (somriu), quan sortia de la reunió amb Rajoy, el 2012. Bé, va ser una prova que no es pot aconseguir res amb l'Estat.

"Podem posar la pota, però no la grapa".

Em sona, em sona. Ufff...

Joan Puigcercós.

És que tenia raó, cal fer les coses bé i no podem fer el ridícul.

"Acompanyarem al president en la demanda pel dret a decidir i un procés constituent".

Pot ser d'algú Òmnium...

És d'Ada Colau.

Això demostra que tenim punts de confluència amb els comuns. Són part del sobiranisme. Cal anar tots junts.

"Es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde".

(riu). L'Albiol...? El Rajoy? Sí. Bufff. Té tantes frases que no s'entenen! Té un problema molt greu!

"President, posi les urnes".

La Forcadell. Bé, ja les tenim.

"Os vamos a montar un Ulster que te cagas".

El Rivera o un de Ciutadans. El Cañas? Deia aquestes frases i mira on para.

"Si s'aplica l'article 155, anirem a les institucions europees a protestar".

Núria Parlón. Llàstima que la van contestar des dels mateixos socialistes l'endemà, desautoritzant-la.

"La corrupció no és del sistema, és el sistema".

Algú de la CUP. El David Fernández? Sí. És el seu punt de vista de la societat capitalista. Jo no crec que sigui així, però sí que n'hi ha molta i fallem en com combatre-la.