Joan Torras: "Si no és pel transvasament de vots del PSC, no vull ni pensar en quins resultats hauria tingut ERC a Igualada"

Què farà ara Joan Torras?

Continuar on ho vaig deixar. Vaig començar a ser regidor amb dos fills adolescents i ara sóc avi de quatre néts. I tinc una empresa de gènere de punt. Duc la política a dins meu i la seguiré des de fora.

Quatre néts. Ja tenim la mitjana de reposició catalana.

Allò que es diu perpetuar l'espècie ho tenim (riu). No crec que n'hi hagi més.

Quan va arribar el 2003, Esquerra estava al govern i, ara, el 2015, l'ha deixat al govern, però amb una travessia on ha estat temps fora i ha canviat de socis. Què ha passat?

Hi havia poca afinitat amb Jordi Aymamí. El 2003 l'alcalde em va dir "tenim 10 regidors i ens en fa falta un". Només volien que els continuéssim la corda, però nosaltres no hi érem per ser apèndix de ningú. Vam estar a 14 vots del quart regidor. Volíem i podíem incidir. Els dos primers anys ens vam mirar el govern amb un cert desig de formar-ne part, però després allò era un desgavell. El protagonisme de Jordi Aymamí era excessiu. I els darrers quatre anys van sobrar. Aquell govern 2007-2011 ens va portar a una situació financera complicada. També és cert que va deixar un llegat important en equipaments.

Aymamí va perdre de vista allò que ha de ser un govern de la ciutat, per servir als ciutadans. Hi havia massa protagonisme. Quan vam pactar amb Marc Castells, l'objectiu era un govern sobiranista, adherir-nos a l'AMI, polítiques per facilitar la llibertat del poble de Catalunya.

Li retrauran que per no voler ser subsidiari del PSC, ho ha acabat sent de CiU.

És possible. Quan un govern té deu membres de CiU i tu dos i ells tenen més maquinària de comunicació, passa. La sensació pot ser que no jugàvem un paper important. Fixem-nos però que l'aposta més important del Departament de Joventut des de la recuperació de la democràcia ha estat Cal Badia i també hem incidit en el conflicte més rellevant d'aquest mandat, la gestió de la situació de l'Espai pels Somnis. Tot ho ha gestionat un regidor de l'Ajuntament d'Igualada. Per això, en el meu comiat vaig lamentar que marxi Joan Requesens. I, modestament, en l'àrea social, crec que també he contribuït. És mèrit dels qui ho van impulsar abans, però aquests quatre anys, amb el treball dels tècnics, s'ha fet molt. En el mandat 2011-2015 hi ha hagut un bon govern a Igualada, crec. La gent té aquesta sensació. I, a part de CiU, crec que Esquerra hi ha posat el seu gra de sorra. Em sap greu que en la campanya no s'hagi aprofitat prou aquesta feina.

Així, també s'hauria de preguntar a ERC per què no segueix Joan Requesens?

S'ho haurien de plantejar. Ha estat un magnífic regidor: jove i compromès. Hauria pogut beneficiar molt a la ciutat d'Igualada que seguís.

Això no ho ha dit abans per mantenir la pau social dins el partit?

No és cosa de callar. Hi ha coses que no comparteixo. Sóc militant de fa molts anys i defenso els valors del meu partit. Hi ha qui no ha compartit les meves opinions, hi ha discrepància entre els meus plantejaments i els de la direcció. Molta gent de fora d'ERC em diuen "com heu pogut deixar escapar Requesens?". Naturalment, no ho podia dir abans per no perjudicar  Esquerra abans dels comicis, però vistos els resultats...

Són 1.000 vots més...

Sí, però les xifres són relatives. El 2007, amb tres regidors, vaig tenir menys vots (que Josep Maria Palau el 2015) però amb un percentatge més elevat. Mirem  les ciutats de dimensions similars a Igualada. A Vilanova i la Geltrú havia desaparegut Esquerra el 2011; ara en tenen quatre. I també tenen la CUP, amb cinc regidors! No hi ha excusa per dir que l'augment de la CUP perjudica Esquerra. A Vilafranca s'ha passat d'un a tres. 

La conjuntura era bona i hi havia un bagatge bo al govern de la ciutat. Es podia rendibilitzar i així ho ha fet CiU. L'anàlisi per ERC és clara: si no és pel trasvàs de vots socialistes, no vull ni pensar com hauríem quedat. Els números canten. El votant socialista ha passat a Esquerra, però vist com és l'electorat de la CUP i el que ha fet ERC... en quatre anys ens podem trobar com a Vilanova i la Geltrú. Per això era tan important Joan Requesens. Cal connectar amb l'electorat i hem perdut frescor.

Després hi ha altres comentaris. Sí que conclouen tots que no s'entén que no formem part de la llista. Bé, he quedat al lloc 21. Jo tenia clar no ser primer, però m'oferia a estar en algun lloc en  el qual l'elector intuís l'aposta. En Joan Requesens també. Malauradament ho hem desaprofitat. 

Hi ha electors de les europees i de les catalanes que no es capten en clau local. Com és?

Hi ha hagut etapes molt complicades. A l'època Carod vaig començar la campanya dos anys abans de les locals. Cada dia visitava una entitat. I vam tenir uns bons resultats, els millors. Vam mantenir resultats el 2007. I el 2011, quan ERC va desaparèixer a capitals de comarca, aquí  va resistir. Per això, no entenc que aquest 2015 es fes 'tabula rasa'. Ha apartat part del votant. A les europees ens van votar molts i ara no hi ha tornat.

Pot ser que aquell electorat votés  la CUP ara.

Pot ser, però la CUP ha tret sobretot els vots de nous electors. També ens han tret electors a nosaltres, ja ho he dit. Els meus dos fills, el meu gendre i la meva jove van votar-los. En primer lloc, suposo perquè jo no seguia, però les propostes tampoc els seduïen. A les europees les vam guanyar a l'Anoia. Com és que no ho hem repetit? O com és que no hàgim retingut el vot?

Ens consta que com a regidor, Joan Torras ha tingut molt contacte amb els barris. A Fàtima també. Però els resultats d'Esquerra allà, malgrat els esforços abans i després de campanya, no han estat bons. És un vot captiu?

A Fàtima gairebé hem duplicat. El 2011 van ser 10 vots, ara 19 (riu). És evident que no és prou.

Hi ha una barrera idiomàtica, d'origen?

No. Són gent convençuda que Catalunya és part d'Espanya. No els hem pogut convèncer. Jo, el primer. He estat allà i he explicat que un govern per a set milions de persones sempre serà més proper que un govern estatal per 40 i molts, com també un ajuntament és més proper que altres administracions. Ells pensen que no, però com a residents a Catalunya reben el mateix tracte que altres catalans. Estan tan menystinguts com qualsevol altre català, malgrat que siguin federalistes. Ens queda feina allà. Han de pensar que com a catalans, ja ho diu Junqueras, no els anirà pitjor que a Espanya.

Ha de servir de guia que cap país que hagi assolit la independència hagi volgut tornar on pertanyien.

Assumir Acció Social el 2011 era un repte, perquè la regidoria afronta amb el nou escenari econòmic moltes més urgències. Hi ha hagut diverses crítiques, però la mobilització Igualada x Igualada va apuntar especialment contra l'Ajuntament. Com les va encaixar? Quin balanç fa de la tasca dels serveis socials?

Llavors no era prudent sortir al pas. Els tècnics de serveis socials treballen els 365 dies de l'any. No són una iniciativa que neix puntualment, per Nadal. Van vendre una situació que no s'ajustava gens a la realitat. Aquesta és que en el dia a dia atenem al Banc de Queviures unes 1.800-1.900 persones cada any. Hem gestionat unes 125 tones de menjar. Les recollides solidàries i l'esforç econòmic de l'Ajuntament ens han permès tenir molt múscul. Ara hi gastem 60.000 euros de les arques municipals. Quan vam entrar el 2011 feia poc més d'un any que funcionava. 

Actualment, atenem al Banc de Queviures tres cops per setmana, hi ha 400 famílies... Enric Morist de Creu Roja ha dit que com a ciutat mitjana tenim un dels millors entramats.  És molt estimable la concertació entre Creu Roja, Càritas, Escola Pia,  Ajuntament. Cert que és una estructura que ja vaig trobar. Ho he intentat consolidar. És important que hi hagi tants voluntaris i aportacions, molta gent que suma per la seva ciutat. El pròxim regidor o regidora trobarà un gran equip tècnic. Fan el que els toca i més. I sense mi, també aniria bé.

El 2003 vostès feien a Jordi Aymamí el més votat. Després la relació es deteriorava. Es va arribar a un moment crític el 2010 amb el Pla General. Hi podria haver hagut un acord in extremis, ja que primer s'havien abstingut?

El 'no' el va capitalitzar el PP. Tant fa qui es quedés el mèrit, el POUM era inviable. Nosaltres ens vam reunir amb molts col·lectius per entendre la situació. Diuen que era imprescindible tenir el POUM aquest 2011-2015, però no ho veig així. Ara, el nou pla començarà a caminar i segurament a les properes eleccions estarà força avançat. El model de l'Entesa era diferent: deien que els polígons havien de desaparèixer, volien la Zona Franca, que calia fer Les Comes del tot residencial pràcticament, requalificar i fer la trama urbana del carrer Alemanya en avall, etc.

I aquí hi va haver una gran polèmica amb el conseller Huguet.

Sí. El PSC mai ho va acceptar. En aquell entorn es podria haver fet el famós outlet. Tothom el volia i nosaltres hi hauríem entrat. Es parlava de donar una llicència especial. Però l'Entesa va voler apostar pels serveis. Nosaltres veiem que sense indústria no hi ha serveis.  Per Aymamí la culpa era del conseller Huguet i jo encara recordo les discussions amb Jordi Riba sobre el tema.

Al Tripartit hi havia partits afins, però els mateixos partits es barallaven a l'Ajuntament. La relació amb Mas ha estat més senzilla, sembla.

Penso que sí. Hem resolt el tema dels adobers. El pla que hi havia era esquarterar el barri i no donar solucions a la indústria. El projecte del parc Igualada-Jorba permet alliberar el Rec i s'hi podran donar nous usos. S'ha parlat molt del Rec i és bo que ara no partim de zero.

El nou POUM espero que tingui un redactat respectuós, no es pot fer tot ja amb canvis puntuals. El nostre discurs no pot ser traslladar les indústries a altres punts de la comarca, sinó tenir en compte el que volem com a ciutat. Aquests quatre anys també hem posat la llavor per fer venir empreses i crec que aviat ho veurem. Ara, en els propers quatre anys. Espero que a Marc Castells, més enllà de la nostra relació personal que és bona, les coses li vagin molt bé. Serà perfecte per a Igualada així.

Parlant de relacions personals. La seva amb Montserrat Mateu, d'ICV, sempre ha estat curiosa. Tots dos d'esquerres, independentistes, però barallats 'ad eternum' al ple. Per què?

Ve de molt lluny, amb l'Entesa. La primera discussió potent va ser quan el PP va donar suport a uns pressupostos de l'Entesa a canvi de beques per llibres per a tothom; nosaltres volíem que fossin pogressives. Hi ha moltes coses que estic d'acord amb Mateu, però en temes com aquest, penso que les polítiques de progressió en funció de la renda són per quan les coses van bé. Si no, són un recurs fàcil. El nostre govern no ho ha fet com ells, però és que ells no van fer res! La pujada d'IBI més bèstia va ser amb l'Entesa, un 30% en els seus darrers vuit anys.

Si 1 és extrema esquerra i 10 extrema dreta, on es col·loca Joan Torras?

Un 3.

Carrasco i Formiguera o Cambó?

Carrasco i Formiguera.

Joan Herrera o Miquel Iceta?

Joan Herrera.

Àngel Colom o David Fernàndez?

David Fernàndez, sens dubte. M'agraden els postulats de la CUP, però voldria veure què poden aplicar si tenen responsabilitats de govern.

Rodríguez Zapatero o Artur Mas?

Artur Mas, sisplau. Cap dels presidents espanyols arriba a la sola de la sabata dels nostres, siguin Pujol, Maragall, Montilla o Mas.

Aleshores, Artur Mas o Pasqual Maragall?

Ufff. Em fas dubtar. Apostaria per Maragall, s'atansa més a les meves conviccions. Va ser un gran president.