Jordi Cuixart: "Ens cal la República Catalana per tenir eines per ajudar als més febles"

Òmnium està sent una part molt activa en les mobilitzacions per la independència de Catalunya? Com veuen la solució que s'està propugnant des de fa uns mesos com seria el Referèndum Unilateral d'Independència?

Sembla que l'ANC comença a veure-ho clar. El nostre paper és cercar consensos i no tenim un full de ruta propi, com sí l'Assamblea. El que sí que volem ser és facilitadors per aconseguir els acords necessaris. I les respostes de l'Estat ens fan pensar que aquest pot ser el camí. Caldrà fer-ho ràpid, perquè la República Catalana ha de ser una eina per tirar endavant el país i donar solucions a molta gent que ho està passant malament. 

Se sent més optimista que fa un any?

Estem millor, doncs tenim majoria independentista al Parlament i al Govern. I consens. Per contra, veiem com a l'Estat espanyol porten nou mesos sense saber trobar un govern. Ara estem aglutinant les diferents famílies del sobiranisme i l'independentisme, per tant, crec que avancem.

L'Estat espanyol segueix sent el gran obstacle amb l'obstrucció de negociacions o d'una consulta. Com afecta el buit de poder?

No crec que hi hagi un buit de poder, sinó que no han sabut fer cristal·litzar un govern. I ara no hi ha ningú que fiscalitzi les accions del govern espanyol tampoc. La solució del conflicte català passa pel reconeixement del referèndum, però veiem com actuen amb mitjans molt poc democràtics. Combaten el que legislen els representants legítims dels catalans, o sigui el Parlament, amb els tribunals. Coaccionen més que mai.

Pensa que serà la darrera Diada com una autonomia? Com serà la del 2017?

No ho sé. El procés que seguim és molt complexe. Sí que hi ha molta gent que ja ha desconnectat mentalment del marc espanyol. Hem de perseverar, perquè el que tenim és un projecte d'il·lusió i d'esperança, de tenir quelcom millor. Vull pensar que sí que són els darrers mesos d'autonomia.

Primera Diada sense Muriel Casals, que va ser presidenta d'Òmnium i una de les persones centrals en aquest camí.

D'ella queda un llegat molt important. Vam aprendre'n molt. Vam aprendre a posicionar-nos amb els més febles, encara que no fos el més fàcil ni pensessin igual que nosaltres. Vam aprendre moltes coses, moltes... Costa estar sense ella aquest dia, però d'alguna manera, una part d'ella continua amb tot el que fem.

De cara a decantar un eventual referèndum o aconseguir una majoria social més àmplia per aconseguir més pressió, queda un sector de la població important per convèncer. Potser 300 ó 400.000 persones. Com s'ho planteja?

A nosaltres ens toca assolir més cohesió a nivell social. Els canvis decisius a Catalunya han estat imparables quan s'ha tingut això i més sabent que els embats de l'Estat seran molt forts. Però sóc optimista. Som un país amb un volum d'immigració molt alt, estructural, però l'hem aconseguit cohesionar. En una dècada ha vingut un milió i mig de persones i no hem perdut el nostre caràcter. Ara cal que totes aquestes sensibilitats diferents vegin com pot ésser de necessària la República Catalana. Més que eixamplar la base social jo parlaria de compartir.