Jordi Riba: "Se sabia feia temps que caldria un nou institut, però s'ha fet ara de pressa i corrents"

Què aporten els Socialistes d'Igualada com a proposta política de cara a les eleccions municipals de maig?

Una proposta en clau local, que sigui l'alternativa al govern que hem tingut els darrers quatre anys. Una alternativa que proposi maneres de fer diferents, ubicades en l'àmbit progressista, amb especial atenció als temes socials. 

Quines són les vostres prioritats en relació a les que ha tingut el govern actual?

El govern Castells ha actuat en la lògica dels plantejaments neoliberals, alineats amb els governs de dretes que hi ha a l'Estat espanyol, Europa o Catalunya. Són polítiques que no funcionen, que porten a desigualtat, falta d'oportunitats i fre al creixement. Proposem en pla local un canvi d'aquestes polítiques que hi ha ara, socialment injustes que fan que el preu de la crisi el carreguin els sectors populars.

Quins són els exemples d'aquestes polítiques?

Les llars d'infants, model que a l'Europa del Nord s'ha corroborat. Allà hi ha una tradició llarga de prestació de serveis i s'ofereixen més oportunitats als infants i en igualtat de gènere. Polítiques per facilitar fins i tot la natalitat. Ha acabat sent una competència municipal, perquè la Generalitat hi dedica zero recursos, però no sols això. També polítiques d'entitats o d'accés a la cultura, com activitats escèniques o d'accés a l'Escola de Música, on hi ha hagut retallades.

Esquerra té nou cap de llista, que ha parlat de recuperar la socialdemocràcia nòrdica. No és una proposta pròxima a la seva?

Benvinguts. Però al llarg d'aquests quatre anys ERC ha tingut rellevància nul·la i han tingut preponderància les polítiques de dretes. Recordem també que Artur Mas la setmana passada amb el seu anunci fa lògics aquests pactes i que es prioritzin a nivell local aquests pactes. La realitat d'Esquerra és aquesta, l'alternativa de progrès és la nostra.

Marc Castells ha parlat sempre en clau de reindustrialització i els ha acusat a vostès de relegar la ciutat al sector serveis

No és cert, només cal mirar el nostre programa electoral del 2011. Hi ha una aposta clara per la indústria. Sí que reivindiquem que es facin apostes per la indústria del segle XXI. També en aquest aspecte s'ha de treballar en àmbit Conca. Una de les principals competències dels ajuntaments és en l'urbanisme i hi ha una limitació que són les divisions administratives. Quan vam aconseguir el Pla Director per part de la Generalitat es feia una aposta en aquesta clau industrial. Ha transcendit que una empresa japonesa va haver de renunciar a implantar-se perquè no hi havia l'espai adient. Aquest pla s'ha abandonat, el que contemplava la Zona Franca, i això ens ha fet perdre el tren, en tots els sentits. No s'ha mantingut la planificació i hem perdut oportunitats.

Res en contra de la indústria tradicional de la ciutat. Ara bé, han tingut una transformació i són sector madurs amb expectatives de creixement bones, però capacitat de produir llocs de treball limitades. Calen models nous. I els serveis? També! Si ens emmirallem en Alemanya, societat plenament industrial, té un sector de serveis més important que el nostre: un 70% del PIB depèn dels serveis. Nosaltres encara no arribem a aquesta mitjana. L'informe econòmic del 2012 -el darrer que tenim- assenyalen que les poblacions que tenien els serveis més desenvolupats han suportat millor la crisi. Apostar per un sector no significa menysprear l'altre. No podem menysprear la feina dels milers de persones que treballen als serveis. Ens hem de diversificar.

Sobre la Zona Franca a Òdena, cal rescatar el projecte quan hi ha terrenys per ocupar del propi Consorci a l'Àrea Metropolitana?

Ja abans de la darrera crisi es deia que hi havia hagut una manca de planificació fa dues dècades. Hom veia que mancaven terrenys per implantar empreses i correm el risc de repetir el mateix error. No podem negar-nos, sota l'excusa de la crisi, a planificar el territori. Perquè es tarda a fer els treballs. Quan la situació ho permeti, hem d'estar a punt. S'estan recuperant les inversions, més ens val tenir planificat què podem fer i quins espais crear. No podem menysprear la planificació, ja ens ha passat. No només és important mancomunar serveis, també fer una planificació conjunta a nivell de municipis. No cal que sigui en aquell espai determinat de Can Morera, sinó un espai que pugui acollir empreses de grans dimensions.

Veu positiva l'acció del nou institut?

Cal felicitar-nos. Celebro que el govern rectifiqui, perquè des del PSC i ICV-EUiA vam remarcar fa un temps que el pla d'infrastructures del 2010 parlava d'un nou institut. Ens van dir que era una mala planificació. Si fa uns anys vam crear una escola de primària nova, el Dolors Martí, era perfectament sabut que els nens es farien grans i caldrien noves places. L'any passat es va haver d'habilitar una línia nova al Pere Vives Vich. Ara, a corre-cuita caldrà treure l'escola d'adults i engegar un centre allà. No crec que siguin les millors condicions possibles. S'ha anat tard. Mai s'havien fet coses amb aquesta provisionalitat.

Tindran molta competència a l'espai esquerre. Esquerra, ICV, CUP i la fórmula amb què aparegui Podem.

Volem sumar amb tots els que tinguin una sensibilitat d'esquerres. Ara cal fer esforços per aglutinar, però sí, la perspectiva és d'un gran fraccionament i pot fer més fàcil que la dreta mantingui el govern. Amb 'Socialistes d'Igualada' ja ens volem situar per sobre de les sigles del PSC.

Però portar la marca del PSC, un partit vinculat a l''establishment', és còmode?

No és 'establishment', és gent. Persones que veuen la seva representació política a través d'aquesta proposta. I també aglutinar  aquelles persones que volen anar més enllà de les sigles. Anar a un espai més ampli de confluència ideològica.

Esquerra aposta ara per un pla urbanístic. Com ho veu?

CiU també tenia escrit en el seu programa del 2011 que faria un nou POUM amb consens. I ni consens ni POUM. Han incomplert el compromís i han preferit fer pedaços i urbanisme del vestit a mida. No hem recolzat cap dels seus plantejaments urbanístics perquè cal una planificació global. La crisi no és excusa per no afrontar la planificació.

Per on passa aixecar l'economia d'Igualada?

Tant de bo hi hagués una resposta. No direm com el senyor Castells el 2011, que era fàcil. L'urbanisme també té un component de definició de model econòmic perquè la ciutat avanci. També a nivell supramunicipal, amb un pla director. En segon terme, la lògica econòmica afavoreix les multinacionals i creiem que cal apostar per l'economia social, amb les cooperatives, els autònoms i els petits empresaris. Que les institucions ajudin  les persones que emprenen en el marc de l'economia social. Ha de ser la pota de la generació d'activitat econòmica. No podem confiar només a atreure inversions, que ja sabem que és difícil, sinó també confiar que el nostre teixit econòmic doni llum a cooperatives i empreses que ocupin  molta gent. El Tecnoespai que va obrir l'Entesa va ser un èxit, el viver més important de la demarcació fora de Barcelona, i el govern actual no hi ha continuat apostant.

Què ha vist en positiu de l'actual govern?

Han fonamentat la seva actuació a seguir els projectes que ja teníem embastats. Alguns els ha aparcat i altres els ha continuat. No sé si és tan positiu el fet que han adoptat un perfil baix per no generar problemes, però això pot ser negatiu quan acabes perdent oportunitats. Hi ha hagut frustració per les expectatives que havien generat.

Marc Castells desitja una gran coalició. S'hi veu?

Pot ser que un major fraccionament aboqui els ajuntaments a plantejaments de governs tripartits o quatripartits . El nostre plantejament és que hi ha d'haver una lògica de dretes i esquerres i que la gent pugui triar.

L'Entesa ho desafiava quan pactava en ocasions amb el PP...

Vam pactar amb els que van estar disposats a fer-ho, però al govern hi érem nosaltres. Teníem recolzaments externs, i cercàvem acords puntuals. Érem un govern en minoria d'esquerres, però trobàvem pactes també amb ERC en alguns punts. Al final, hi ha d'haver formats de govern diferents, alternatius, si pactem les forces de la centralitat, acaben sortint partits als extrems amb potència. La gent ha de tenir una referència clara. Abans d'unes eleccions plantejar una gran coalició no hi estic d'acord.