Jordi Savall: "En un món amb actituds tan irracionals, cal donar exemple amb la música"

Tocarà a prop de casa. Com és venir a tocar en un concert tan especial com són les Nits Culturals?

Em fa molta il·lusió sempre que puc acostar-me a la ciutat on vaig néixer, Igualada. Podran venir persones properes. És un al·licient més.

Jordi Savall és sinònim de músiques de tot el món. La seva trajectòria ha recollit el diàleg intercultural. Té més vigència que mai aquest esforç?

Justament quan les coses van tan malament com ara, amb aquestes reaccions tan irracionals, cal donar un exemple amb la música. Cal demostrar humanitat. Cal alguna cosa més, no es pot tractar a migrants, refugiats i gent d'altres cultures d'aquesta forma. És molt important que la música transmeti els valors de pau i harmonia entre les cultures.

Com és el procés de recuperar i adaptar aquestes peces que s'escoltaran avui? D'on les capta?

És un procés llarg, molt llarg. Al llarg d'aquests anys hem anat treballant amb músiques dels sefardites, de Turquia, Síria, Grècia i els Balcans. M'he implicat molt en conèixer-lo i ara crec que són músiques que he de donar a conèixer. El fet és que transmeten emocions molt diferents als repertoris habituals del món occidental. En aquest concert les barregem amb el repertori de casa nostra, amb peces del Renaixement i el Barroc. I hi ha el paper del meu fill Ferran, que hi entra amb les seves improvisacions.

En els darrers concerts ha dedicat peces als presos polítics. Va tenir molt ressò quan ho va fer davant el públic francès. Va ser espontani?

Va sortir del cor. Era en un moment molt dur i no podia fer un concert normal. Sentia que havia de compartir el dolor, el que estan patint les seves famílies. Havia de tenir un gest de solidaritat amb aquestes persones que estan patint. Fa poc vaig fer la dedicatòria en concerts al Liceu i a l'Auditori. Interpretem músiques per celebrar la pau, per això voldria que ben aviat aquestes persones fossin a casa. Tenir aquest record per ells, pensar en ells, no és un acte polític, és humanisme. Poden discutir la seva ideologia, però no hi ha cap raó per aquesta situació i menys en presó preventiva. En algun lloc, una persona em va demanar que no fes aquest discurs polític, però per què no puc manifestar el que penso?

El concert era a Versalles i el públic va aplaudir-lo càlidament. Hi ha empatia fins i tot en un país tan diferent del nostre?

Sí, la noto. Alguns mitjans han manipulat molt la informació que s'ha fet arribar a l'estranger sobre el que passa a Catalunya, però fins i tot en una situació així, hi ha simpatia per la causa d'aquestes persones. 

Hi continua havent més interès per la música antiga fora de les fronteres de l'Estat?

Ja no. Hi ha molt interès ara per la música antiga al nostre voltant. Però cal millorar alguns aspectes, com ajustar més els preus per fer més accessibles els concerts de música antiga. I tampoc hi ha gaire ajudes per als conjunts. Tenim algunes ajudes de la Generalitat, però en caldrien més per poder millorar la situació.

La proliferació de la música a les xarxes va en perjudici d'aquest tipus de música. Fa més accessibles altres estils?

Hi ha molta música que circula per internet i és positiu per donar-se a conèixer. El que sí que dol una mica és que es perdi del tot el disc físic. Això és molt greu, perquè un disc té un valor especial. Hi ha els discos amb textos interessants, en diverses llengües i amb imatges. Té un sentit i un valor afegit. Donen un plaer, donen més informació, és un format que val la pena.

Aquest divendres toca a prop de casa i amb el seu fill. Què trobarà el públic?

Tocarem en un marc familiar. És especial. Intento que ell trobi el seu espai, perquè hi pot haver la necessitat que el fill es desmarqui del pare. El públic trobarà això, ens harmonitzem des d'una gran llibertat.