Jordi Sellarès: "Podem compartir tècnics amb els pobles veïns sempre, però Carme ha de seguir sent municipi"

Nou anys. Què s'hi ha trobat?

El contacte amb la gent, molta gent que participa i col·labora, que sense ells no s'hi podria fer res. Això passa arreu. Tot poble té les seves coses i sempre hi haurà un nucli de gent, poca, que creu que les coses es fan d'altres maneres. Jo puc dir que no hem bellugat res per fer favors a ningú, ni a familiars ni a amics. Això suposa problemes amb gent especial. Vaig dir que no volia perdre amistats amb ningú. Crec que ha estat així. Ha fallat el meu recanvi natural com a alcalde i hi ha estat un any més com a corretja de transmissió amb la pròxima alcaldessa. Queden coses per fer però es farà una bona feina amb els que vénen. Tocava retirar-se.

A Carme hi ha hagut el precedent de Junts pel Sí?

Sí, exacte, tot i que funcionem com a marca blanca d'Esquerra.

Ara estrenen les Rutes de l'Aigua.

És un projecte en el que m'hi he implicat molt. El futur de Carme ja fa temps que estava pensat així. Voldríem indústries que portessin feina, però era impossible pels trets del nostres territori i les comunicacions; a més, ha vingut la crisi. Tenim l'entorn que tenim. La carretera que hi ha ja està bé com és. Amb aquells plataners, que ara protegirem amb ajut de la Diputació. La qüestió era treure partit dels nostres boscos, de l'aigua, estem sobre l'aqüífer Carme-Capellades, de fet. Això ens porta problemes i a vegades ens toca callar: tota l'aigua de la Conca d'Òdena ve de l'aqüífer i això fa que minvin algunes fonts. Però, malgrat això, tenim aquells racons d'obaga, el verd dels nostres boscos i aigua. És el plantejament que ja teníem el 2007. I amb això vaig anar a Madrid, aquell any, per primer i únic cop, per presentar-nos a una convocatòria de Medio Ambiente. El projecte els agradava, em van dir aquelles senyores del Ministeri "tienen un valle envidiable", però els requisits havien canviat i volien que el que es presentava impliqués els camins de diversos municipis. Ens van prometre que ens finançarien el 100% del projecte si s'hi afegien altres municipis de la vora. 

La cosa és que quan vam contactar i concretar el projecte amb altres ajuntaments, ja havia esclatat la crisi. Es va retallar tot. Vam haver d'acudir als FEDER i vam enllestir al màxim el projecte. Vam vincular-lo al turisme i en posar en valor el nostre entorn. La nostra proposta havia de competir amb d'altres, però es va aprovar. Han estat 600.000 euros, una injecció molt important tal com estem. Amb aquests 600.000 euros hem completat la feina, amb el centre d'interpretació on es podrà conèixer com utilitzaven els paraires de Carme la força de l'aigua. Ensenyarem unes fitxes tipus que posaran 'CA' de 'Carmine actus', que és el que posaven els paraires a les peces que feien. Exhibirem màquines dels segles XVIII i XIX i com funcionen. I esperem que tots els negocis s'impliquin en aquesta iniciativa. 

La confluència amb els altres municipis per les Rutes com està? Què s'està fent?

Els diem Rutes de l'Aigua perquè passen per la riera, una d'elles té més de quatre quilòmetres. Volem parlar amb La Torre i la Pobla perquè es perllongui. Tenim la via del Rec, que arribaria fins a Orpí. L'adequació d'aquesta darrera s'ha fet fins on acaba la canya i on comença el tub. La tercera ruta és la de Collbàs. S'hi ha recuperat corriols que són els que utilitzàvem quan érem petits. En aquesta hi ha tanques de seguretat on hi ha els espadats més abruptes. Hi posarem plafons que descriuran també el tipus d'animals de la zona. 

Totes aquestes rutes parteixen del nucli antic de Carme. Amb les obres vam recuperar el nucli antic i separar les aigües brutes de les netes. I de pas, s'ha restaurat l'Escorxador. I hem vist que arrel d'això, els veïns han restaurat les seves façanes. 

Un handicap que tenien pel turisme era que es construís un parc eòlic. Ara, que s'ha aparcat, com ho veu en perspectiva?

Els pobles petits hem de patir sempre per la petjada ecològica. Perquè les grans ciutats puguin anar fent, les centrals energètiques han d'estar fora. Només demano que es pensi on es va a posar. Cerquem llocs que ja estiguin erosionats. La problemàtica no ha acabat perquè hi ha una pedrera molt important a Orpí. Hem de compartir aquestes càrregues, sí, però també si volem accedir a ajuts de xarxes com Natura 2000 no ens podem permetre intervencions d'aquest tipus. Cal un canvi de xip.

Volem sostenibilitat, però com la podem trobar? Nosaltres, per exemple, vivim sense transport regular i hem d'acudir al transport escolar que posa el Consell Comarcal perquè els adults puguin viatjar fora. No és estrany que cada família carmetana tingui dos cotxes. Podem estar contents que no hagi baixat la població, però per afavorir que la gent visqui al poble cal trobar un equilibri. 

Carme té un contingent molt important de població romanesa, pràcticament un de cada vuit habitants. Com s'ha articulat la convivència?

Són casualitats de la vida. El boca a boca fa uns anys va fer que anés venint gent d'aquest origen, fins i tot de punts molt diferents del país. Venien per la construcció, camioners, serveis... Uns són de Transilvània, altres de Constanza, un sector del nord del país. Són agradables, molt treballadors. De tots, només un ens ha portat problemes. Un. 

Tenen una manera de fer especial. Alguns s'han integrat. Altres és dinàmica família-treball i treball-família. Nosaltres hem obert les portes a integrar-los i n'hi ha al futbol, a les caramelles, a moltes entitats. Això si parlem dels grans; dels joves, cap d'ells pensa que és romanès. Són catalans. La regidora de Turisme i Joventut, la Maria, té 25 anys; les correccions de català els hi passo a ella, també les d'anglès. La integració és això, si no marques el que és l'altre, no hi ha problema. En un poble petit la integració és més senzilla i no estan en una zona sola. 

Es parla de fusió de municipis o mancomunar serveis. Carme es mantindrà?

No s'han d'ajuntar. Cal respectar la identitat, perquè és molt forta. Això no treu que Carme i Orpí, per exemple, secretaris i tresorers. No es tracta de tenir tècnics en exclusiva. Jo vaig ser alcalde d'Orpí fa molts anys i ho he viscut. La realitat municipal s'ha de preservar, però tota la política que signifiqui compartir i estalvi, endavant. Ens van dir fa un temps que es convertiria Carme, Orpí i Miralles en un sol municipi. No. Comparteixo moltes activitats d'Orpí, ens hem d'adaptar a la realitat econòmica, però s'ha de mantenir la personalitat.

Un alcalde independentista de primera generació com viu ara l'independentisme 'mainstream'?

Estic molt esperançat i confio que es concreti. Amb respecte, com sempre, i que arribar a la llibertat i mantenir els llaços: tinc amics a Còrdova i Madrid, que m'entenen perfectament. Només demanem independència que és recuperar el que érem. És democràcia pura i dura: si la gent en majoria vol seguir un camí, que se'ns respecti.