Jordina Sales: "La història es repeteix en l'essència i canvia en els detalls"

Què és un episodi postpandèmic?

Un moment, una vivència, una etapa... Serà una xerrada per entendre què ha passat en aquesta pandèmia i després. Jo he posat el focus, com a historiadora i arqueòloga, en la 'Plaga de Justinià', que va ser el segle VI a l'antic Imperi Romà i que es va allargar uns dos-cents anys. Ara, volem posar el focus és que passa després i quins paisatges humans i socials ens trobem després d'aquestes pandèmies i què hem après i què podem fer millor.

A Catalunya la història parla molt del segle XIV, lo mal any primer i el que va venir després, amb la Pesta Negra del 1348. I va provocar una gran crisi. Com son ara les postpandèmies?

Ara ho vivim tot en directe i sabem què passa a l'altra punta del món. És una diferència substancial. La història humana, però, es repeteix en essència i canvia en detalls.

El virus ha vingut d'Orient, de la Xina, segons han dit. I una de les causes ha estat la mobilitat. La majoria de pestes i pandèmies han estat pel factor del moviment?

Tot el que sigui comerç, guerres o globalització fa que les epidèmies proliferin i es converteixin en pandèmies. És una contradicció, perquè la mobilitat és bona –si no és per guerres-, però tampoc ens podem quedar quiets per por. I això causa debats, que ja existien en certa manera. Ens hem de quedar parats? En altres èpoques, ja entenien que els moviments eren les causes que s'estenguessin les pestes. Els antics no sabien com, però veien que la mobilitat provocava l'expansió. Ja es tancaven a casa per por.

Va durar dos-cents anys la pesta de Justinià? Es van immunitzar al final?

Els rebrots i les onades son el que ho va provocar. És més una qüestió de metges i viròlegs el tema de la immunitat. Hi ha molt debat, però hi ha canvis en la climatologia, en diverses circumstàncies ambientals... No és nou, també veiem ara que a l'hivern alguns virus són més forts que a l'estiu.

Totes aquestes pestes de l'Antiguitat eren virus respiratoris?

La de Justinià sabem que era similar a la Pesta Negra de l'edat mitjana, símptomes de pesta bubònica. Les descripcions que fan de la gent agonitzant, en les cròniques, son associades a processos febrils, però els virus son diferents.

És més fàcil seguir-ho amb l'arqueologia o amb les cròniques?

Depèn. L'arqueologia de fa cinquanta anys no tenia la possibilitat de fer anàlisi d'ADN. Ara sí que pots saber quin genoma hi havia impregnat als ossos. A Alemanya han desenvolupat un projecte científic en aquest apartat, i amb això van examinar uns esquelets que hi havia a l'Almoina de València i van determinar que era la Plaga de Justinià.

Son fiables les cròniques? Els escriptors no eren tendenciosos, com Procopi?

Políticament podien ser tendenciosos, cas de Procopi, però les dades de les descripcions de la gent del carrer, com moria, i dels símptomes no tenen per què ser-ho. Si és més fiable arqueologia o les cròniques, bé, cal combinar les dues coses. La suma de les dues coses pot donar molta fiabilitat i és el que procurem els historiadors.

Com miraran la COVID en el futur? Amb els nostres esquelets o amb els diaris i arxius?

Hi ha discussions en tot quan llegim els diaris i revistes i no es posen d'acord. No crec que els arqueòlegs del futur treballin com nosaltres, perquè ara molta gent ja s'incinera, per exemple. La gent abans s'enterrava amb calç, quan hi havia pandèmia.

Com era el dolor que causava la pandèmia? El dol era diferent?

El valor de la vida aleshores era relatiu i l'esperança de vida podia ser de 40 anys, per molt que algú arribés als 80. Eren pocs. La vida era relativa i el dol era molt més ràpid. Si eres algú de les elits, el dol era més gran, per representació social. Les fonts de les epidèmies no tracten aquestes morts amb menys naturalitat que les altres morts.

La visió tradicional és que en aquesta època després de l'Imperi Romà va caure el nivell de vida. És cert? Es veu en les seves investigacions?

Els romans tenien aigua corrent i a l'edat mitjana no, clar. Quan l'Imperi es desfà, es perden les infraestructures públiques, es despobla la ciutat. En les epidèmies, a més, la gent s'adonava que a les ciutats la plaga s'estenia més, perquè estaven més junts i apinyats. Al segle III ja hi va haver una fugida al camp, segles abans de la Plaga de Justinià. Hi havia grans ciutats com Constantinoble, però les ciutats estaven menys poblades. La fugida al camp és un clàssic de les crisis. I ara que hi ha wifi, més.

El Regne Visigot ocupava el que ara és Catalunya. Amb una pesta persistent, se'n va anar en orris també per la Plaga de Justinià?

No va trigar a arribar la plaga. Els bizantins de Justinià ocupaven part de la Península perquè volien reconquerir l'Imperi Romà. La pesta va afectar, a uns i altres. Hi va haver un gran descens demogràfic i més quan ja es partia d'una gran mortalitat infantil. És probable que tingués part en el despoblament del Regne, però no crec que fos decisiva perquè els musulmans els conquerissin.

La dreta espanyola té idealitzat el període visigot com un suposat moment d'unitat. Com ho veu?

A veure, quan es fixen en aquella època, els feixistes només agafen el que els interessa: a Galícia hi havia un regne independent, per exemple. Cal comptar amb el que cadascú vol ser ara. Amb un company fem broma de la lista de los reyes godos i estem fent la llista de les seves reines. La majoria de noms que tenim son fake.