Josep Clotet: "Entrenem un club que ha estat molt important i hi ha la demanda de fer grans coses"

Leeds. Què portareu a aquesta ciutat?

Ha sortit aquesta oportunitat de treballar amb el Garry Monk, de segon, com estàvem amb el Swansea. Poder tornar a estar així, en un club amb aquesta història i organització... Imagineu-vos que fora de casa arrosseguen  10.000 persones! És un dels clubs més importants, tot i estar a la Championship. Volen tornar a la Premier i jugar a Europa. És un repte que ens va atreure, que no és fàcil, però crec que estem fent les coses bé.

Quan es va cessar  Monk al Swansea, vostè va renunciar a portar el primer equip per lleialtat. Ara tornen a estar junts.

Va ser una situació difícil. Vaig treballar molt colze a colze amb ell. Pertocava que també el club agafés una altra via. I ha anat bé així. Jo segueixo amb una excel·lent relació amb el club, directius, personal...

De Swansea a Leeds. És un canvi notable i no sols futbolístic. D'una vila al costat del mar, acollidora, a una gran ciutat industrial anglesa, al nord.

És molt gran i l'afició està acostumada als èxits i ara, amb aquesta etapa, que no n'hi ha, en tenen molta fam. El Swansea era un club més manejable, una massa social més petita. El Leeds té penyes per tot el món... saps que has de proporcionar un resultat d'acord amb aquest anhel. Hem estat ara a Irlanda d'stage' i el 90% de localitats en els amistosos eren per als aficionats del Leeds, que vénen d’arreu.

Va ser un club que ha estat a finals de Copa d'Europa, va eliminar el Barça l'any 2000, van tenir Cantona. Com porten ara aquesta estada en un segon esglaó?

Hi ha com una desesperació perquè han estat grans i saben que poden estar amunt. Ens han acollit divinament i els agraden les incorporacions. Cal que entenguin que no va d'avui a demà, els passos es fan cada dia i cada any, però ja ens agrada aquesta demanda. Estaran en una segona divisió, però en el dia a dia veus que són un club gran.

Des de fa uns anys aquí es té la sensació, per la fuga de joves, que a Anglaterra no es treballa el futbol formatiu i s'opta per importar jugadors en la fase final de la seva promoció. Josep Clotet ve del futbol formatiu. Què hi ha de cert? Quin paper ha de tenir?

Això es veu més des d'un prisma limitat aquí, només el que fan els grans clubs com el Chelsea o l'Arsenal, però el que no se sap és que la Federació Anglesa té un dels millors programes de formació del continent. De fet, es va inspirar en el de Bèlgica, que ha tingut molt bons resultats. Es va fer un canvi i treballar en funció de quatre nivells, Academy Four, Academy Three, Academy Two i Academy One. Cada nivell et demanen millores en tècnica, en inversió en futbol base, en instal·lacions.

Són clubs que inverteixen de pla cinc milions de lliures en les categories inferiors. Qui fa això a la Lliga espanyola? Com a molt, Barça i Madrid. Els joves esmorzen, dinen, entrenen, estudien al club... Acabem de vendre un jugador al Portsmouth format a casa per deu milions. Chelsea, Liverpool o Arsenal tenen tant nivell que és difícil que treguin nanos. Però tots els clubs estan obligats a invertir en la seva acadèmia.

Han agafat gent del planter del Barça, entrenadors, com Benaiges o Rodolf Borrell. Què hi busquen?

Gent amb experiència, sí. Una forma que tenen ells de millorar l'apartat d'entrenadors. Borrell està ara al City, per aportar coses bones d'aquí al model anglès, perquè volien fer un salt de qualitat en un espai de temps més curt.

Entre les funcions que li toquen és imposar un patró de joc comú?

Tots els equips anglesos que tenen acadèmia ja tenen model de joc concret, el del seu primer equip. A Swansea per exemple hi ha un model característic, també el Leeds, la nostra feina és implementar una metodologia però respectar els trets propis també.

El joc anglès fins fa poc, quan van desembarcar molts jugadors i entrenadors com Wenger, era a dalt i a baix, còrners, pilota amunt i que sigui el que Déu vulgui. Com ha canviat?

Hi ha un joc més continental i es parteix de la pilota. Molts equips com el Liverpool, l'Arsenal ja es basen més en la pilota. Enguany ens hem trobat com un equip petit i molt treballat, de contraatac, el Leicester, ha guanyat la Premier, però, i això ha agradat molt.

El cert és que el patró és cada cop més continental, com passa també a la societat. Els britànics tenen una manera de fer molt marcada i els canvis són difícils. Aquest pas a pas els  va bé, perquè no veuen que es perdi tota l'essència d'allò propi.

Equips com els dos de Manchester, el Chelsea, el Fulham amb Al Fayed, han tingut des de fa temps propietaris capitalistes que hi posen una gran injecció de diners. Quin és el cas del Leeds?

També té un propietari. A veure, l'estructura dels clubs està molt ben estipulada: per molt que els comandi un milionari, no pots fer una inversió superior als diners que pots generar. Els requisits dels màxims són en funció dels aficionats, del volum de negoci, de l’estadi, o sigui, hi ha molts criteris. El capital que pot injectar el xeic del Manchester City es limitarà a la capacitat de generar diners que el club pot tenir.

No hi ha propietari que pugui fer una gran inversió puntual i punt. Tots els equip de la Premier estan auditats cada mes. L'estructura de la competició és a fi que els clubs tinguin una vida a llarg termini. Més important que la inversió puntual és que es pugui mantenir.

A Manchester han fitxat els dos entrenadors estrella d'aquesta generació, amb dos models contraposats de futbol. Què pot aportar Pep Guardiola al City?

Ell ha fet una gran anàlisi del futbol anglès i haurà d'adaptar la seva idea a com és el joc, d'anades i vingudes, amb aquest públic que anima i empeny  l'equip a jugar d'aquesta manera. Crec que es veurà un model més adaptat al futbol britànic. És molt interessant també què hi haurà de nou a Anglaterra, què aportarà ell. A diferència del Bayern, aquí es trobarà en una competició màxima, on un equip com el Chelsea pot guanyar o quedar sisè. No és una lliga de dos. I a més no es para, també hi ha partits el Nadal. Però Guardiola té tanta adaptabilitat, tanta intel·ligència, segur que ho podrà acceptar.

Com encaixen els inventors del futbol que hagin de venir tants tècnics de fora, com és el seu cas, a contribuir a millorar el seu joc i estructura?

Ho accepten si fas l'esforç d'entendre'ls i adaptar-se també a la seva manera de fer. Ens estem al club des de 2/4 de 8 del matí fins les 6 de la tarda. Ho veuen com a positiu, estem bastant valorats, també els deu saber greu no ser ells els que exporten és clar...

Van anar a cercar Capello per al Mundial 2010 i van acabar perdent 4 a 1 contra Alemanya, després a Hodgson... Ja saben bé el que volen fer com a idea de joc?

Les federacions tenen menys experiència que els clubs posant entrenadors, perquè els clubs ho han de fer de manera més seguida, són molt més conscients de com decidir. Ara estan decidint i han triat Sam Allardyce. És interessant saber què faran ara. Són un equip jove, en creixement, és interessant com evolucionarà.

Anglaterra li costa molt arribar a semifinals o finals, en canvi, Alemanya o Itàlia amb quatre canyes arriben a finals amb facilitat.

Els alemanys són molt bons maximitzant les seves possibilitats i qualitats. Ells han trobat l'excel·lència. Anglaterra recorda una mica la selecció espanyola abans de l'Euro 2008. Els falta trobar la tecla.

Alemanya ha canviat la seva forma de jugar. Ara, Anglaterra amb aquestes noves influències, ho farà?

Crec que ho està fent. El nivell de possessió de pilota és molt superior al d'abans, ho hem vist a l'Euro. Hi ha jugadors com Sturridge que entren a l'equip i tenena Rooney que ara s'ha endarrerit i fa tasques de migcampista. Estan cercant un joc que s'adapti a les qualitats dels grans jugadors que tenen.

Coneix bé Gal·les. Han fet una gran Eurocopa, però podran mantenir el nivell? Una generació espontània que podrà resistir?

Bale, Ramsay, Williams... Van tenir una crisi el 2013 i van canviar el model. Hi va haver un partit crític contra Finlàndia que els ho va fer replantejar tot. Van començar la classificació de l'Eurocopa amb un sistema de 5-3-2, molt més segurs, amb Bale amb llibertat a dalt i els  ha funcionat. Han jugat a no cometre errors i aprofitar les ocasions que puguin tenir. S'han adaptat a la circumstància de tenir estrelles, però no sé fins quan ho podran allargar.

El Mundial només és per 14 equips europeus.

Sí, ho tindran molt més difícil. Amb 24 equips a l'Eurocopa era més senzill classificar-se. Tenien Andorra al grup, crec, que amb els respectes... 

Va estar a Suècia també. El futbol s'està homogeneïtzant a nivell europeu? Els patrons són cada cop més iguals... centrecampistes forts, un mig d'equilibri, jugadors creatius a la mitja punta...

Sí, és el patró europeu. Un centrecampista defensiu, un que faci funcions en defensa i atac i un darrer amb capacitat creativa. Pocs equips juguen ja amb dos davanters i si és així, un ajuda a darrera. 

La Masia està començant a defallir. El B ha quedat travat a Segona B.

No ho he seguit massa. Però el club té molta capacitat d'inversió a la Masia. També el Madrid posa molts diners al planter. Tots dos clubs són exemples, perquè els blancs treuen molts jugadors, els  marxen, però així tenen molt rendiment econòmic. Per al Barça, el nivell ha arribat tan amunt que és difícil que serveixi algun jugador. Els equips grans necessiten estar a Segona A, perquè el salt sigui menor i poder incorporar estrangers.

Com es fa a Anglaterra, el rodatge?

Hi ha lliges de categories inferiors, el que dèiem de les Academy. Allà a nivell formatiu va més bé, no és tan competitiu com Segona B o Segona A, on es poden rodar. Potser s'hauria de pensar més en la formació.

Pots preparar generacions com les del 87 amb Messi o Piqué?

Ho has d'anar treballant, però els has de saber cercar també aquests jugadors, trobar-los. Has de saber triar els jugadors, també formar-los, però compta molt el talent inicial.

Tornem a Suècia, país que coneix bé. Ara s'ha retirat de la selecció Zlatan Ibrahimovic, el millor jugador suec de tots els temps. Com s'ho faran per seguir sent competitius?

Ells són molt racionals. Juguen d'una manera que els dóna el millor rendiment, però quan disposen d'un gran jugador com Ibrahimovic no varien el seu model. De fet, la selecció sueca sempre ha rendit molt per sobre del futbol a nivell de clubs que tenen. No es tornen bojos invertint en el futbol, deixen marxar els jugadors a la Premier. Mantindran el nivell.

Preguntes a cara o creu. Porters discutits: Joe Hart o Pinto?

Per jugar a Anglaterra Joe Hart.

Es va parlar que podien ser centrals del Barça: Stones o Laporte?

Stones.

Ross Barkley o Deulofeu.

Barkley, és un jugador important. Juga de '10', té tir, arribada, visió de joc. És molt complert.

Un jugador a seguir a la davantera.

A Anglaterra, Harry Kane.