Judith Gómez: "Cal reivindicar la medicina rural, on hi ha molta feina i es treballa amb menys recursos"

Coneixia l'Anoia?

Hi havia estat fa un temps, en unes vacances, a la Llacuna, però com a metgessa era la primera vegada.

L'any passat, especialment, la Conca d'Òdena, es va veure afectat per un dels brots més violents de COVID-19.

Per mi no tenia cap connotació negativa. M'interessava conèixer la realitat de la medicina rural, com podia haver canviat i com s'adaptava al context actual. Hi anava a l'expectativa. Cal reivindicar i fer prevaler la medicina rural. No té res a veure la situació d'Igualada amb la dels pobles del seu entorn, o amb les masies disseminades. És una realitat que a vegades es deixa de banda, on hi ha menys recursos, però molta feina.

Com era la seva setmana a l'Anoia?

Amb el doctor Panadès el dilluns anàvem a Copons. Arran de la COVID-19, s'ha reduït els dies que l'equip va als pobles, només s'hi va un dia. Això fa que es faci bàsicament els seguiment a persones que tenen dolències cròniques, però aquell que es posa malalt ja el dimarts s'ha de desplaçar a Igualada o a un altre punt. Els dimarts i dijous, anàvem a Jorba i els dimecres i divendres érem a la Pobla, la seu del CAP Anoia Rural.

Va visitar altres poblacions?

Sí, en ocasions vaig anar a Tous amb altres metgesses. Les persones amb les que he treballat m'han acompanyat molt bé. A l'Anoia hi ha uns professionals excel·lents.

On fa la seva residència habitual? És diferent de l'Anoia?

Al CAP Bon Pastor, on estic, són molt diferents els pacients i els recursos. El context vital dels pacients no té res a veure amb el de les masies, és clar. A la carrera de medicina, es parla molt poc de primària i encara menys de medicina rural. Ara, quan ho veus de primera mà, veus que és una sortida laboral molt bona.

Li han quedat ganes de continuar com a metgessa a l'Anoia?

Sí, hi tornaria.

Anava i venia cada dia?

No, un mes passa ràpid. Vaig agafar un pis de lloguer. Així també vaig poder fer alguna excursió per la comarca.

El confinament comarcal li complicava anar a veure els seus familiars i amics?

Només vaig anar un cop a Barcelona. Estem molt conscienciats amb la problemàtica de la COVID-19 i fins que no es va aixecar el confinament no hi vaig anar.

A l'Anoia, quin és el perfil de població que s'atén? El fet que sigui la zona rural fa que la població estigui envellida i sigui uns casos diferents?

De fet, a l'àrea on estava a Barcelona la població ja és envellida. El que més em sorprenia de l'Anoia rural és com s'hi arriba, però al mateix temps, que els seus habitants són molt actius. Són edats similars, però es mouen molt més i fan més activitats que en l'àmbit urbà. Tenen un xip més sa i, així, tenen menys risc cardiovascular.
L'aparició de la COVID-19 ha fet que els pacients de l'Anoia no recorrin tant a l'Hospital per a altres dolències i acudeixin més a l'atenció primària. Ara es trien altres canals, abans que l'Hospital.

Viure en zones allunyades amb menys densitat ha suposat una resposta més sana a la COVID-19?

No vaig estar a l'Anoia en el moment més dur de la COVID-19, però sí que a Barcelona, amb cases sense balcons ni patis, el confinament era més angoixant.

Segueix en contacte amb les persones que l'han tutoritzat?

Sí, tant amb el doctor Panadès com amb la doctora Isabel Caballero, de l'EAP Anoia Rural. Pensem en fer alguna sessió més. Només tinc paraules positives per a ells.