Laura Orgue: "No em considero mediàtica, només vull fer les curses bé"

El canvi de l'esquí al quilòmetre vertical. Ja havia participat en moltes proves d'aquest tipus en la seva etapa d'esquí nòrdic, com canvia la preparació ara que es dedica més íntegrament a les curses de muntanya?

Aquest estiu no he seguit una preparació específica, ha sigut una mica seguir la línia que ja venia fent els altres anys. Vaig acabar la temporada d'esquí al març i per tant, no hi havia gaire marge de fer treballs específics o grans canvis a nivell d'entrenament abans  que comencessin les primeres curses. Però sabia que no m'anava malament l'entrenament que portava fent fins ara, així que vaig optar per seguir en la línia del que venia fent els darrers anys.

Aquest hivern, el primer sense estar a nivell competitiu vinculada a l'esquí, com el viurà?

He decidit que tinc ganes d'introduïr-me en el món de l'esquí de muntanya. Fins ara només el vivia ,pràcticament, a final de la temporada d'esquí de fons, i tinc ganes de conèixer-lo millor i millorar-ne la tècnica. Així que he decidit competir en aquesta modalitat, sobretot en curses verticals. De fet, es tracta d'unes curses que m'agraden molt ja que es tracta de curses de verticals i sobre els esquís. Sembla pròpiament una modalitat que combina els esports que venia fent fins ara (estiu i hivern)

Quines possibilitats i quin reconeixement aporten les curses de muntanya? Quan va descobrir que tenia realment un 'do' en el quilòmetre vertical? 

El reconeixement que rebo per les curses de muntanya és una cosa que no deixa de sorprendre'm constantment. Dins meu apareix una certa contradicció ja que sento que m'he dedicat professionalment 10 anys a l'esquí de fons i sempre he sigut una atleta que ha passat desaparcebuda, encara que sigui un esport olímpic i que hagi participat en vàries fites olímpiques. En canvi, en les curses de muntanya m'he fet un lloc, la gent em reconeix i definitivament, arriben més a la gent. En aquest sentit, crec que la gràcia de les curses de muntanya és que a la mateixa línia de sortida hi pots trobar al campió del món, i a aquell aficionat que ho fa perquè li agrada a les estones lliures i que els horaris laborals no li permeten entrenar-se més que els caps de setmana.

En la modalitat de km Verticals vaig començar una mica per casualitat. Vaig decidir no dedicar-me a les curses de mitja distància de bon principi ja que eren contraproduents per a la preparació per l'esquí de fons, ja que es tractava de curses massa llargues i que suposaven un desgast massa acusat per a l'hivern. Per això, em quedaven les verticals, que eren més curtes i que vaig descobrir gràcies al meu pare, que va començar a participar-hi.
D'aquí a descobrir que era una modalitat que se'm donava bé, va anar venint. crec que tinc un component genètic molt favorable per a aquestes curses. Sóc afortunada en aquest sentit.

En la seva època a les competicions internacionals, com reaccionaven els esportistes dels països amb més tradició en saber que és catalana? Aniran sortint més grans esportistes d'hivern, a Catalunya, en l'apartat d'esquí?

En l'esquí de fons, els esportises dels altres països, no entenien com podia sortir del nostre territori un esportista d'hivern. Moltes opinions es basaven en el desconeixement, ja que no sabien que aquí també tenim neu i muntanyes. Els mites sobre "el Sud" a ulls dels països de tradició d'esports d'hivern són totalment antiquats.

La popularitat de persones com Núria Picas o Kilian Jornet, i òbviament Laura Orgué, ha canviat la percepció pel que fa a l'esport de muntanya? La gent diferencia esport de muntanya i esport d'hivern?

Jo crec que ara s'han posat de moda aquest tipus d'esports de muntanya. Molta gent a nivell popular decideix de fer competicions i sobretot sortir a la muntanya a córrer, caminar o a passar-hi el dia... Un cop vist aquest "fenomen" és clar que la gent que ens dediquem al món de la competició d'aquests esports, doncs esdevenim més coneguts. Simplement això, no és que nosaltres hàgim creat tendència, ha coincidit que els esports que nosaltres veniem fent, ara s'han fet més coneguts i ens trobem una mica en el punt de mira. Tot i així vull puntualitzar, que jo em considero que estic en un altre esglaó que la Picas o el Kilian, no sento que estigui en el mateix sac que ells. A mi m'agrada posar-me el dorsal i fer les curses bé, la part mediàtica la tinc una mica més descuidada i encara no m'hi sento còmoda.

Un cop acabi la carrera, pensa seguir professionalment vinculada a aquest món?

Això s'ha d'anar veient mica en mica. Ara mateix veig que necessito compaginar l'esport amb alguna cosa més que no sigui esport, per això m'he introduït una mica en el món del dret, fent pràctiques i aprenent l'ofici d'advocada. Però també m'he adonat que m'agrada el món de l'esport vist des d'alguna altra vessant que la competitiva. Així que tinc les portes obertes a tot!

Les vacances. Les fa a la platja o continua preferint la muntanya?

Fins ara, el concepte vacances ha sigut poc clar per a mi. Tot es confonia, l'oci i la feina compartien escenari, per tant, la resposta és que les vacances les passava a la muntanya. Però arrel dels viatges a curses que he fet, he descobert que hi ha llocs de platja, que tenen muntanyes espectaculars. Així que tot és combinable i compatible!