TORNAR

Magí Molas: "Sense els Traginers no podem entendre Igualada"

Entrevistem Magí Molas, president de l’Antic Gremi de Traginers

cultura
Divendres, 8 gener 2016. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

El president de l'Antic Gremi de Traginers, Magí Molas, és una institució dins una institució. Se sent dipositari d'una tradició quasi bicentenària, amb la qual es mostren molt compromesos tots els membres de l'entitat. Quan parla de la vida dels traginers, del seu passat gloriós, de la seva tradició, a Magí li lluen els ulls. I l'emoció que sent es traspassa a l'interlocutor.

Es va atansant la data del Bicentenari.

Sí, queden només sis anys. La nostra responsabilitat és arribar com sigui a aquest 2022. Aquest any hem fet un esforç perquè la festa dels Tres Tombs i del Gremi cali més a la població. Ho portem a les escoles d'Igualada.

Què hi explicaran?

Ens adrecem als joves de 15, 16 i 17 anys. Anirem a les escoles, la setmana vinent, en unes xerrades, els dies 14 i 15, a mostrar amb suport gràfic l'aspecte dels carros que traiem pels Tres Tombs: el de palla, el dels fogots, el de les bigues. Cal recuperar la il·lusió de la festa entre el jovent d'Igualada. Voldria que sentissin com jo sentia abans el tremolor de panxa abans de les festes dels Tres Tombs.

Els darrers anys els carrers han continuat ben plens. Quina és la diferència respecte als temps antics?

És cert, segueix sortint molta gent, perquè ara hi ha un ressò molt important per la premsa, per les xarxes socials. Abans es transmetia de manera diferent, pel boca-orella, es creava una idea. Els més veterans explicaven les batalletes. Ha canviat tot tant!

Fredament, Igualada tal com és no es pot explicar sense els traginers. L'evolució de la indústria del comerç, la gènesi fins i tot dels mitjans de comunicació, se'ls  deu a ells. Com ens podem imaginar que es transmetia la informació abans, si no era per ells, que anaven d'un lloc a l'altre. La premsa rosa - sigui les xafarderies-, les novetats de les ciutats veïnes, com aprofitar les herbes remeieres per curar... tot aquest coneixement arribava a través dels traginers.

Com es manté l'essència de la festa?

Hem intentat salvar allò essencial, però ho vestim de manera que hi hagi més caliu. Ara molts dels carros que veiem destaquen pel seu luxe, són visualment molt cridaners; abans, es guarnien amb boix, amb flors. 

Mai hauríem vist els carros que surten als Tres Tombs en l'època que els traginers feinejaven?

Ara el carro de la palla que veiem passar carrega unes cinc tones. Abans era impensable. En primer lloc, aquestes bales de palla haurien d'estar als magatzems, per abastir els estables. Més habitual serien carros que portaven la meitat de palla. El carro que veiem que porta llenya sí que aniria tan carregat com ara, perquè calia molta llenya per als forns. El vapor de la revolució industrial venia dels feixos de llenya o del carbó que portaven els traginers de les mines. Els traginers van ser la peça per ajudar a evolucionar i subministrar material a la indústria.

En el cas dels blanquers, els carros anaven a Barcelona al port a cercar les pells que venien de Sud-Amèrica, arribaven a Igualada i les desembocaven en un espai on els adobers les venien a triar. Un cop elaborades, els carros s'omplien per anar al port i es tornava amb més pell per adobar. 

El paper de Capellades i la Pobla també anava a Madrid en carros. La fàbrica Guarro de Capellades posava els seus productes en mans dels traginers perquè els portessin a Madrid. Aquell paper passava a ser el del BOE. I també s'exportava a Sud-Amèrica, a través del port de la Corunya.

Quant costa, ser traginer?

Ser soci del Gremi, 30 euros anuals. I és clar, si tens cavall propi, l'has de mantenir. Llogar-ne un et pot costar 150 euros. Si t'agrada la festa, no tens més opció. Cada cop queden menys cavalls de tir. A nivell català, estem organitzats en una federació i programem els Tres Tombs de manera que no coincideixin dues sortides el mateix diumenge. El calendari va de primers de gener fins al primer diumenge de maig, a Vilanova i la Geltrú. Així podem anar tots als Tres Tombs de cada vila i queda més lluït.

On té els cavalls?

En vaig tenir tres durant molt temps. Ara els té un dels meus fills. Però sóc el primer a ajudar els companys de Junta si han de fer passejades a cavall! Tenim els Tres Tombs més antics i no els hem deixat de fer mai, tampoc la Benedicció, que es va fer durant la Guerra Civil també. Com a hereus, no ho podem deixar morir.

 

 


1 Comentaris

D

Daniel

Igualada

8 de gener 2016.11:37h

Respondre

...i tant que sí, Magí!
Visca Sant Antoni! Visca els Traginers!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic