//Plugins sense CDN ?>
El periodista radiofònic Manel Burón, de 46 anys, és des del 2010 el president de l'entitat esportiva que ha donat més èxits a la ciutat. El va seguir durant més de 20 anys com a cap de la retransmissió i va ser testimoni de la seva glòria. Ara, pilota el club en un moment molt delicat econòmicament amb l'objectiu que no defalleixi la qualitat esportiva
Queda un partit contra el Vendrell i depenent d'una carambola per aconseguir entrar a la CERS. Veu possibilitats de classificar-se altre cop per Europa?
És difícil i complicat. No depenem de nosaltres mateixos, però mentre hi ha vida hi ha esperança.
Amb la permanència i acabada la final a 4, s'atreveix a fer una valoració de la temporada?
No es pot fer un balanç encara. Fa quatre jornades que estem salvats, però jo voldria ser a competició europea. Depeníem de nosaltres mateixos, malgrat tenir un dels pressupostos més baixos de l'OK Lliga.
En la decisió que no segueixi el primer entrenador, Cesc Monclús, hi té a veure no haver reeixit en les finals a 4?
En absolut. Estem encantats amb els seus cinc anys com a tècnic, dos com a segon entrenador i tres com a primer. Només que ara volíem treballar d'una manera diferent. Volem provar si es pot treure més suc de l'equip.
Quines diferències ha vist en el comportament i rendiment de l'equip respecte a altres temporades?
És cert que s'han aconseguit menys punts. És clar que hi havia diferències en la composició de l'equip. Vam veure marxar al Liceo a Oriol Vives, que havia fet 30 gols la passada temporada, i va arribar Dani López que no té aquests trets de golejador. Som una mica irregulars: hem perdut contra el Mataró, equip de zona baixa, els dos partits; en canvi, hem estat superiors al Vic que és sots-campió d'Europa.
Des de fa molts anys costa veure jugadors del planter assumint un rol principal al primer equip. Què els falta?
Costa molt que es consagrin els jugadors del planter. Quan pugen al primer equip, quan hi arriben, els manca la tranquil·litat necessària, la paciència, per consolidar-se. Molts joves quan entren al primer equip creuen que ja ho tenen tot. Volen marxar si no juguen prou, però aleshores van a altres llocs i tampoc es consoliden. A vegades cal paciència i fer un pas al costat. No tothom ha sabut fer com el Joan Muntané.
L'Igualada adquireix jugadors de fora sense massa cartell. Acostumen a donar bon resultat, però fins a quin punt aquests fitxatges no són arriscats quan també és un club que treballa la base?
Cal trobar l'equilibri entre els jugadors que fitxes i la base que tens. Aquest ha estat un dels grans mèrits del Cesc Monclús. Hem incorporat durant anys jugadors que venien rebotats d'altres equips. Marçal Casadevall i Oriol Vives van venir d'un GEiEG que es desfeia, i Sergi Pla va arribar del Vic, el club de casa seva, que ja no el volien. Aquí s'ha pogut veure la seva vàlua. Un altre cas és el Jaume Molas: era el tercer o quart canvi del Voltregà i aquí s'ha revifat. Tenim aquest actiu, que molts jugadors ja s'ofereixen sabent que el Monbus IHC poden projectar-se.
Tenen tancats fitxatges d'un entrenador i un jugador per substituir Jassel Oller i Cesc Monclús?
Estan emparaulades dues persones. No les hem firmat, però estan molt ben encaminades les seves incorporacions. No direm qui. Cal respectar els seus equips, que encara no han acabat la lliga.
El pressupost de què partien per aquesta temporada era de 296.000 euros. Quina variació preveuen per al proper exercici?
No diferirà molt de l'actual, com a molt uns 5.000 euros amunt o avall. El més important és eixugar el deute. Aquest 2014-2015 ens mancava per cobrir uns 15.000 euros del pressupost. Els hem pogut salvar. El més important és no anar sumant dèficit i eixugar el deute.
El president de Monbus ha tingut problemes amb la justícia. Està assegurada la continuïtat de la firma gallega com a patrocini principal?
Hauria de passar un daltabaix perquè no fos així. També Buff i Simar continuen recolzant-nos.
L'actual junta ha començat la seva sisena temporada. L'any que ve hi haurà unes noves eleccions. Té pensat si continuarà, junt al seu equip directiu?
Encara no ens ho hem plantejat. Cal esperar l'assemblea ordinària del mes de setembre i fins aleshores no direm res. En una junta de molta gent hi ha moltes opinions.
De cara a la temporada que ve, podrà l'Igualada mantenir el nombre d'equips actuals?
Crec que poden créixer. Tenim bona salut a la base. Abans del 30 de juny podem tenir sorpreses positives.